L’ermita de Montserrate, última incorporació del Matarranya a la llista roja d’Hispània Nostra
L'associació, dedicada a la defensa i a la conservació del patrimoni cultural i històric, pose de manifest l'estat de deteriorament que té este espai tan simbòlic de Fórnols
L’ermita de Montserrate de Fórnols ha estat l’última incorporació del Matarranya a la llista roja d’Hispània Nostra, que és una relació d’edificis patrimonials que es troben en risc greu de desaparició si no viuen una intervenció urgent. L’associació en qüestió, que treballe per la defensa i la conservació del patrimoni cultural i històric, pose l’atenció en un dels monuments patrimonials més emblemàtics de la nostra comarca, amb segles de devoció popular i un gran arrelament al territori. L’estat de conservació del santuari és molt delicat, i la seua inclusió a la llista roja es plantege com un altaveu per a posar el crit d’alerta davant de les administracions públiques i les institucions eclesiàstiques. En este aspecte, hem de recordar que tenim diferents immobles de la nostra comarca inclosos a la llista roja, com per exemple el Molí Vell de la Freixneda, l’ermita de Santa Bàrbara de Mont-roig o l’ermita de Sant Miquel d’Espinalbar a Vall-de-roures. La creació d’esta llista pretén generar consciència col·lectiva i obrir opcions cap a possibles ajudes que puguen assegurar la seua conservació.
Gonzalo Soriano és historiador, veí de Vall-de-roures i el podem seguir a través del pòdcast Arde Bizancio. Ens explique que el deteriorament del conjunt és alarmant. “Quan arribes al frontal pareix que no estigue malament. Però si dones una volta al lloc, veus que s’està caient a trossos”. L’historiador descriu que el claustre s’està venint a baix, l’antiga hostatgeria s’ha caigut i inclús el mateix espai religiós, que es va restaurar recentment, mostre esquerdes, humitats i una degradació constant. Montserrate, amb un origen que es remunte mínim al segle XIV, va ser durant molts de segles un punt de pelegrinatge important, com constaten les cròniques de l’època del miracle de Santa Mònica. Soriano ens recorde que la seua portalada gòtica i tot el conjunt arquitectònic fan de l’ermita un testimoni excepcional del gòtic del Matarranya. A diferència d’altres espais que estan dins de la llista roja d’Hispània Nostra, l’ermita de Fórnols manté activitat lúdica i religiosa. Cada any durant el mes de maig, els veïns del poble celebren el dia a l’ermita. Una jornada de convivència que serveix també per a reivindicar la seua importància i la necessitat de la seua recuperació.
Ara bé. La realitat econòmica de l’ajuntament limite qualsevol possibilitat de rehabilitar l’espai. L’ajuntament de Fórnols va elaborar l’any 2023 una memòria tècnica amb la voluntat de consolidar el conjunt i, fins i tot, d’impulsar la recuperació de tot l’espai, hostatgeria inclosa, amb una inversió valorada d’uns 3 milions d’euros. La magnitud del projecte, però, supere la capacitat econòmica de Fórnols. Precisament, l’historiador Gonzalo Soriano va traslladar que “el problema és sempre el mateix: els diners”. D’aquí que és imprescindible que el govern autonòmic o l’estat tinguen sensibilitat en la matèria i aposten per la conservació del patrimoni. Tot i que l’associació Hispània Nostra no té cap potestat pel que fa a la recuperació del patrimoni històric i monumental, sí que és un altaveu potent que pose damunt de la taula aquells immobles i espais que estan en una situació bastant delicada i inclús en risc de desaparèixer. La salvaguarda de l’ermita de Montserrate, un espai icònic i únic, no només suposaria una victòria per a Fórnols, sinó per al conjunt del Matarranya, una comarca que té un patrimoni monumental molt ric.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Gonzalo Soriano, que és historiador i veí de Vall-de-roures, en relació a la inclusió d’esta ermita a la llista roja d’Hispània Nostra:
