Les terres agrícoles d’Alcanyís, la solució als purins del Matarranya
El Grup Arcoiris, juntament amb el CITA, va organitzar una conferència sobre la nova legislació de fems
La gestió dels purins al Matarranya s’ha convertit en un problema de difícil solució, ja que la comarca compta amb una gran producció porcina que genera un excedent de residus. A més, la publicació a l’abril del nou decret de gestió de fems del Govern d’Aragó ha generat nous dubtes entre els ramaders, i per aclarir la situació, el Grup Arcoiris va organitzar una xerrada informativa sobre el tema. El Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA) va ser l’encarregat d’aclarir alguns conceptes de la nova normativa.
Una de les possibilitats que contempla el decret respecte a la gestió dels residus ramaders és portar-los a centres gestors. Arturo Daudén, coordinador de projectes del CITA va presentar als assistents la iniciativa que està en marxa per convertir els excedents de purins del Matarranya en fertilitzants que es puguen fer servir a la zona agrícola del Baix Aragó. “Estem treballant juntament amb la Cooperativa Verge dels Pueyos d’Alcanyís i el Grup Arcoiris per veure les possibilitats que hi ha de gestió dels purins a la zona dels regadius d’Alcanyís” va explicar Daudén.
El CITA aposta per construir una bassa d’emmagatzematge i gestió dels purins provinents del Matarranya per reconvertir-los en els fertilitzants que demanden les terres agrícoles d’Alcanyís.
Però per ara la majoria de ramaders opten per gestionar els purins a través de les seues terres de cultiu. En aquest cas han de tenir clar com i en quines quantitats poden abocar els purins, per evitar la contaminació del medi ambient.
Un dels punts més controvertits és el referent a les zones vulnerables, al Matarranya, a la part alta, hi ha terres amb aquesta protecció especial. Daudén va explicar que “la diferència fonamental entre les zones vulnerables i les que no tenen consideracions especials és la capacitat que tenen les terres de cultiu per absorbir els purins, 170 kg de nitrogen les protegides i 210, les normals”.