Del Matarranya al món · Especial Coronavirus: Alexia Lombarte

Alexia Lombarte Serrat és de Vall-de-roures i porte 13 anys vivint a Frankfurt, Alemanya. La seua família anava a visitar-la quan es va declarar d’estat d’alarma. Parle de com ha viscut el procés de confinament i desescalada des d’Alemanya on les restriccions ha sigut menys greus.

On estàs vivint i quant temps portes allí?
Estic a Alemanya, a Frankfurt. Porto aquí des de 2007, és a dir, aquest any farà 13 anys.

Perquè vas decidir marxar a Frankfurt concretament?
Vaig marxar primer com a estudiant en un programa d’intercanvi d’estudiants, un Erasmus. Vaig fer un any i al acabar la carrera vaig pensar quedar-me i buscar faena. Era l’any 2008 quan va començar la crisi a Espanya i vaig pensar que si trobava alguna cosa aquí que em quedaria, i així va ser.

Estàs a gust a la ciutat?
Sí, molt, vaig tenir un xiquet, l’estiu any passat i ara té 9 mesos. Hem format una família aquí i estem molt a gust.

Com és Frankfurt?
És una ciutat que pareix que sigue molt gran i realment no ho és. Sol són 700.000 persones, això sí, és molt internacional. Com està el banc central europeu hi ha molts bancs i hi ha gent de molts llocs. Et trobes en molta gent hispana i de tot el món. És una mica més diferent a la típica ciutat alemanya o societat alemanya. És una ventaja, perquè coneixes a gent de tots els llocs.

Per a tu deu ser un gran contrast comparar Frankfurt amb Vall-de-roures?
Bueno la ventaja més gran és que hi ha moltes més opcions que no tens a un poble menut, com cine internacional o teatre, hi ha moltes activitats. Restaurants de tot tipo: indio, chino, pakistaní… si t’agrade això és la ventaja, que és internacional. Però també té desventajes, no és com al poble que tots et coneixes i si et fa falta alguna cosa cualquiera t’ajude i és més familiar, aquí estàs més sol. Hi ha molta gent, però potser coneixes a menys que al poble, que és més menut però coneixes a tot el món.

Pel que fa a la cultura alemanya, com és la societat d’allí?
La gent és més distant que a la nostra zona, no surten tant. Natres sortim sempre en acabar la faena a pendre alguna cosa, aquí no. De la faena vas a casa i si quedes algun dia en algú és una cosa molt planificada i feta amb molta antelació. No és espontani com natres. Són grups més menuts de gent.

Respecte a l’idioma, sabies parlar alemany quan vas marxar a estudiar?
Sabia molt poquet. Quan vaig decidir anar a Alemanya vaig fer un curs d’alemany, però tampoc en sabia molt. Al principi va ser tot en anglés, que tampoc sabia molt, però ja més que alemany. Al principi tampoc vaig adependre molt durant el temps d’estudiant perquè tot ho feia en anglés. Però després al començar a treballar em va tocar parlar-ne més, ere una empresa internacional i moltes coses es feien en angles però tenia contactes en alemany i em va tocar aprendre. Recordo a una persona en la qual vaig treballar molt d’una empresa que em va ajudar molt a dependre alemany, per què ell no sabia angles i jo no sabia alemany així que al final vam dependre un de l’altre. I ara ja en lo temps vas adeprenen. Encara faig molts fallos, penso que no s’acabe de dependre mai. És molt complicat.

D’altra banda, sobre la crisi sanitària actual. On et va agafar a tu esta situació?
Jo estava aquí a Frankfurt. La veritat ens va donar uns pocs de problemes, perquè just abans de declarar-se l’estat d’alarma a Espanya ma mare volia venir a visitar-me. I just una setmana abans del vol van començar els casos a Espanya. Tot va ser molt ràpid, vam decidir que no vingués un dilluns i el dissabte van declarar l’estat d’alarma. Si hagués vingut no haguera després volgut a tornar a Espanya. Des de la companyia van cancel·lar aquell vol perque ja no volaven tots els dies. I just aquell ja l’havien cancel·lat i em van tornar tots els diners.

Actualment la situació s’està normalitzant. Com és allí ara la situació?
La situació aquí és molt diferent. Aquí no hem tingut cuarentena, no ha estat prohibit sortir de casa. Ha sigut diferent, no hem tingut l’angustia per no poder sortir com a Espanya, que només podíeu sortir per fer la compra o anar al metge. Aquí s’ha recomanat no sortir, però no prohibit. Sí que van prohibir reunir-te en més gent, només podies quedar en una persona. Podies fer paseos en més gent. A poc a poc ja estan començant a obrir tendes i això. Ha sigut molt diferent que a Espanya heu hagut d’estar a casa. Van tancar totes les tendes i restaurants però podies anar a recollir menjar per a emportar.

Està situació com l’heu viscut?
La veritat és que no ens ha afectat molt negativament. A la faena no ens hem vist afectats, la meua parella simplement treballe des de casa, sense cap ERTE. I jo estic de baixa per maternitat, entonces no ens ha afectat. Si que clar, estem molt més a casa i no sortim tant. Jo procuro sortir a donar un paseo. Al principi quan la situació era crítica intentava sortir el menys possible cada dos o tres dies, ara ja tots els dies. A donar un paseo i que et toco un poc l’aire.

Durant aquest temps, has estat en contacte amb els familiars?
Sí, he estat bastant preocupada. La situació ha estat bastant crítica a Espanya, i a Vall-de-roures també han tingut casos. Et preocupes de que tots estiguen bé. Ma mare que és una persona que es preocupe bastant també ha estat bastant preocupada i clar jo també ho he estat per ella. Gràcies a Deu hem estat tots bé i no ens ha passat re, però veus a la gent patir i te preocupe que la cosa vaige a mal, al final no hi ha hagut tants de casos però esperem que la cosa es normalitzo.

Com és allí el procés de desescalada?
Han estat obrint establiments, les peluqueries ja han obert i també fa temps totes les tendes en menys de 800 metres quadrats, la gent ha de portar mascarilles, els col·legis ja han obert, no per a totes les classes però sí per a algunes i a poc a poc la gent s’està tranquil·litzant i intente tornar a la normalitat.

Abans que tota aquesta situació iniciare. Com ere el teu dia a dia?
Ara mateix com deia estic de baixa de maternitat. Però a la faena treballo de directora de projectes a una empresa al costat de Frankfurt i allí no hem tingut cap problema de treball, els meus companys han pogut seguir treballant. Normalment el que faig és quedar en algunes amigues, que també van tenir xiquets l’any passat. Solem quedar per fer un paseo, esmorzar o fer una xerradeta. O també una cosa que tenim molt a Frankfurt són les sales de familiars, que fan cursets per a xiquets. Per eixample, fan cursos de gateo. Els xiquets juguen i pasen el dia. Clar tot això ara està tancat. Sempre intentava tenir alguna cosa per sortir cada dia a casa i no perdre el contacte en els amics.

De cara al futur, te quedaràs allí o feu idea de tornar al Matarranya?
No de moment no faig idea, estem a gust i ham format una família ara. De moment ens quedarem aquí, però qui sap. A mi clar, sí que m’agradaria algun dia poder tornar. Però tenim bones faenes i això sèrie difícil de trobar a Espanya o al Matarranya. Pero bueno, guanyes en altres coses com qualitat de vida, allí a la nostra zona. Però de moment, ens quedarem aquí.

Saps quan podràs tornar a Vall-de-roures, tenies plans per l’estiu?
Jo sempre intentava que mons pares vingueren una vegada a l’any aquí i jo anava unes dos vegades. Pensava tornar a finals de maig en lo xiquet i passar unes setmanes allí. Però clar ja no podrà ser, ja m’he fet a la idea. Però espero que al juliol puga venir en lo xiquet i passar unes setmanetes allí, però vorem. Jo torno a treballar al setembre així que espero que antes de tornar a la faena puga anar a veure a la família i amics. Ells ja van estar aquí per nadal. Però clar els hi feia molta il·lusió que vinguera a l’estiu i és una pena. Igual que el viatge de ma mare que també es va cancel·lar… Al final l’important és que tots estiguem bé i més endavant ja vorem.

Per acabar, vols enviar algun missatge esperançador pels oients o saludar a algú?
Tos diria que no tos preocupeu, ja sortirem d’esta. Ja vam sortir de la crisi de 2009. Jo penso en lo bonic que hi ha en esta situació, que la gent s’ajude uns als altres i veus situacions en les quals gent necessitada rep ajuda, esperem que això faige la societat una mica millor dintre del mal. I bueno saludar a mons pares i mon germa que espero que ens estiguen escoltant.

Pots escoltar l’entrevista completa aquí:

JOSÉ BLANCH