Declaren la pujada dels ‘panistres’ en pa beneït de Massalió Bé d’Interés Cultural
Els 'panistres' són cistelles de ràfia, confeccionades de manera artesanal, en forma de copa que es posen al cap
Curiosa, d’arrelada tradició i, ara Bé d’Interés Cultural Immaterial és la pujada del pa beneït al cap de Massalió. La desfilada portant el pa beneït als ‘panistres’ és una de les imatges més conegudes de la localitat. Gràcies al seu propi equilibri, les joves de Massalió pugen fins a l’església l’ofrena en les campanes voltejant de fons a les festes tradicionals.
Vestides en el vestit regional, i en una desfilada per files de dos o tres participants, inauguren la processó des de la Plaça Major a l’Església de Santa María la Major, acompanyades per guitarres i bandurries. Una vegada a l’església, baix l’atenta mirada dels assistents, es col·loquen als primers bancs per a esperar al seu moment protagonista. Des de la sagristia i en processó fins a l’altar, es produeix la benedicció del pa beneït. Formant un semicercle a l’altar, i envoltant amb altes figures esveltes gràcies als ‘panistres’ al capellà, es procedix a la benedicció del pa beneït en una de les imatges més immortalitzades de la tradició. En eixir del rés, els ‘mostatxons’ o el pa beneït, una coca recoberta per sucre glaç, es repartix entre els assistents.
Els coneguts ‘panistres’ o “cistells de ràfia, confeccionades de manera artesanal, en forma de copa que es posen al cap” són els recipients que guarden el pa beneït durant tot el recorregut.
Una tradició que data de “temps immemorials” i que s’ha aconseguit conservar fins al dia d’avui. La pujada del “pa beneït és una de les característiques principals de la tradició de Massalió”, va assegurar sobre este tema el seu alcalde, Rafa Martí. “Esta declaració és un reconeixement de l’esforç de totes les dones de Massalió, des de les poques que queden que saben confeccionar els ‘panistres’ a les que continuen en la tradició”. Entre les claus de la pujada, asseguren que està la tècnica en la confecció “alguna cosa que hem de continuar transmetent per a evitar que es perda”, va explicar Martí.
Les panbeneiteres processionen en diverses ocasions a l’any: en la festivitat de Santa Àgueda, a Sant Antoni i també ho fan en les festes patronals o majors a l’agost, en honor de Sant Clement i Sant Sebastià, la quarta setmana d’agost.
L’ofrena, a més de realitzar-se en les festivitats del municipi, s’ha mostrat també en els últims anys en les Festes del Pilar de Saragossa. L’Ajuntament de Massalió ja ha participat en dos ocasions en la reconeguda Ofrena de Fruits a la Verge del Pilar. La desfilada de joves amb el ‘panistre’ al cap encuriosix de qualsevol que el veu.
Una tradició que podria considerar-se quasi fins a “obligatòria” per a qualsevol dona del poble. Qualsevol xiqueta, que en les seues primeres processons pugen el pa beneït en cistelles de ràfia, vol arribar a pujar el pa beneït “al cap”. Algo que no sempre és possible, sobretot a Santa Águeda, que el fred i el vent solen regnar en la pujada. Les joves asseguren que és un exercici de “pràctica i concentració” però que “una vegada s’aconseguix, encara que no practiques en tot l’any, és una cosa que no s’oblida”.
