Aragó modifica les zones vulnerables per contaminació d’aigües per nitrats i inclou 12 pobles del Matarranya
Els alcaldes del Matarranya es van mostrar en contra i van presentar al·legacions el passat mes d'agost
El Butlletí Oficial d’Aragó (BOA), feia pública el passat 4 de març, l’ORDRE AGM/83/2021, de 15 de febrer, per la qual es designen i modifiquen les zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries en la Comunitat Autònoma d’Aragó.
A causa de l’evolució de la qualitat de les aigües d’Aragó, i per indicació expressa de la Comissió Europea, s’ha fet una nova declaració de Zones Vulnerables d’Aragó. Concretament, s’ha inclòs definitivament en estes zones a totes les localitats el terme municipal de les quals està banyat pels rius Tastavins i Matarranya. És a dir, Beseit, Queretes, Fondespatla, La Freixneda, La Portellada, Massalió, Mont-roig, Pena-roja de Tastavins, Ràfels, La Torre del Compte, Vall-de-roures i La Vall del Tormo.
La publicació d’esta orde esta declaració ja és vigent des del mateix 5 de març. Una declaració que des del Matarranya no accepten, tal com ja van expressar a finals d’agost els diferents alcaldes del Matarranya. En un Consell extraordinari i d’urgència els alcaldes van mostrar la seua negativa unànime al fet que alguns dels pobles foren inclosos i van presentar les al·legacions oportunes.
Una de les principals objeccions que van presentar és la falta d’anàlisi en les aigües del Tastavins i del Matarranya, ja que en el Consell consideren que es podria haver catalogat la zona de manera generalista sense haver fet anàlisis en cada municipi ni el seguiment concret de les aigües de cada localitat. De fet, algunes de les localitats asseguren que les seues aigües estan lluny de superar la quantitat de nitrats permesos. No obstant això, des del Govern d’Aragó entenen s’hi han d’incloure tots els municipis perquè la contaminació afecte a tota la “massa d’aigua”, fet que perjudique els municipis amb menys explotacions agrícoles. En este sentit, també s’hi han inclòs localitats veïnes com ara Fabara, Maella i Nonaspe, per on també passa el riu Matarranya. Cal assenyalar que la conca del riu Algars ha quedat exclosa de la catalogació i no ha estat declara com a Zona Vulnerable.
El nou decret del Matarranya com a Zona Vulnerable pot afectar directament el sector ramader del territori, un dels eixos econòmics principals. En declarar-se com una zona vulnerable es limiten els abocaments de nitrats i purins en els terrenys del Matarranya. Per al moment els alcaldes encara no s’han reunit tot i que estan estudiant quines possibilitats tenen per recórrer esta declaració encara que una vegada publicada l’ordre és molt complicat.
Des del Govern d’Aragó expliquen que estes eines permeten intensificar la vigilància i controlar el desenvolupament equilibrat i sostenible d’una activitat econòmica important per a la Comunitat Autònoma com és la ramaderia. A més de ser un element clau per al manteniment de la població en el medi rural, esta activitat aporta un 61% de la producció final agrària.
En compliment de la Directiva de nitrats 91/676/CEE, i de la seua legislació de transposició al marc normatiu espanyol, RD 261/1996, expliquen que és necessari declarar zona vulnerable tot el territori que, a través dels seus lixiviats i/o escolaments, puga afectar negativament masses d’aigua subterrània o superficials, produint contaminació per nitrats o eutrofització de les aigües.
La revisió de les zones vulnerables implica una major exigència i una intensificació del control que, entre altres coses, està lligat a la condicionalitat de la PAC. Totes les explotacions agràries incloses en estes zones estan subjectes al compliment del Programa d’Actuació vigent. Els programes d’actuació en zones vulnerables regulen les bones pràctiques de fertilització nitrogenada i maneig de fems, d’obligat compliment, juntament amb restriccions en les aplicacions de fertilitzants minerals i orgànics.
El Govern d’Aragó té la competència de designar el territori que afecta les aigües designades com contaminades per les Confederacions Hidrogràfiques de l’Ebre i del Júcar, que realitzen els mostrejos i controls necessaris per al seguiment del bon estat de les aigües superficials i subterrànies de la Comunitat Autònoma d’Aragó, cadascuna en la seua part de conca corresponent.
