L’última antologia poètica de Desideri Lombarte arribe a Barcelona
L'obra de l'escriptor del Matarranya es va presentar fa uns dies a la llibreria Laie Pau Claris. El llibre l'han coordinat Hèctor Moret, Artur Quintana i Carles Terès
Instituto de Estudios Turolenses de la Diputació Provincial va presentar el dia 6 d’octubre a Barcelona ‘Obra poètica completa de Desideri Lombarte’, llibre editat des del mateix institut i i que forme part de la col·lecció Biblioteca Turolense. L’acte es va viure el passat 6 d’octubre a la llibreria Laie Pau Claris de Barcelona, i va comptar amb l’assistència d’un dels coordinadors de l’edició, el també escriptor i amic d’en Desideri Lombarte, Hèctor Moret. Segons el president de l’Instituto de Estudios Turolenses, Nacho Escuín, la presentació d’este llibre es done en un moment idoni «per a celebrar la política cultural de la institució», amb una «aposta per la riquesa i per les diferents llengües de la nostra província».
Desideri Lombarte va nàixer l’any 1937 a Pena-roja de Tastavins, al Matarranya, i va ser un destacat escriptor i investigador en llengua catalana. A més d’una extensa obra poètica, Lombarte també va escriure teatre i novel·la, treballs d’investigació històrica i antropològica i articles d’opinió. Esta ‘Obra poètica completa de Desideri Lombarte’ és el primer volum de la col·lecció Biblioteca Turolense dedicat a l’obra completa d’autors de la província. L’obra ha arribat a Barcelona seguint una direcció que s’ha marcat la institució, i que passe per «recórrer no només la província», va dir Escuín, sinó fer difusió i distribució a altres territoris, i així «estar presents a llibreries de diferents comunitats autònomes».
Els coordinadors d’esta edició, Hèctor Moret, Artur Quintana i Carles Terès, van descriure Desideri Lombarte com un escriptor aragonès de llengua catalana «que intente dur a terme una obra de gran ambició literària, tot i no comptar amb tradició ni en castellà ni en català, digna d’este nom a la seua terra d’origen». Desideri Lombarte es deixe portar per l’esperança, el desig de reconstruir una part important de la memòria, de la cultura ancestral i de la llengua d’aquells que l’han precedit i, al mateix temps, explicar el present. I això ho fa a través d’una veu fresca, incisiva, nítida i vitalista, de la imatge suggestiva i instintiva, del record penetrant i evocador i de la màgia de la paraula retrobada.