‘Cal deixar autonomia als municipis perquè decideixin el seu futur’
Manuel rando, president de la Diputació Provincial de Terol
Porta vostè dos anys al capdavant de la Diputació. Quin balanç fa d’estos dos anys de legislatura?
Hem tingut mala sort. Hem tingut Glòria, Filomena i una pandèmia mundial com no hi ha hagut mai. Malgrat això, estic content. Primer, perquè s’ha treballat. L’actitud de tots els meus companys ha estat positiva. Segon, perquè hem donat un missatge fora del victimisme. La província de Terol té moltes potencialitats, i quan un parla de la seua terra i dels seus éssers estimats, la qual cosa sempre acaba plasmant són les seues bondats.
Quines són les grans prioritats?
Un dels nostres grans objectius era que la fibra òptica arribés a tota la província. La pandèmia ens ha portat coses molt dolentes. El més dur de tot, les defuncions. El primer objectiu de la Diputació consistix a fer costat als ajuntaments i a tota la província. Hem impulsat un potent Pla d’Obres i Serveis. S’ha més que duplicat el Pla d’Ocupació. Existix a més un Pla d’Habitatge que, malgrat que no és de la nostra competència, sabem que és una necessitat per al medi rural terolenc. I és que cada vegada hi ha més ocupació en el medi rural, però la gent no té on quedar-se a viure.
Vostè, a més de president de la Diputació, és alcalde. Vivim una de les legislatures més complexes de tota la democràcia?
Jo soc positiu per naturalesa. A mi, els victimismes, la mentida, la demagògia i la hipocresia no m’agraden. Un, quan està en un càrrec de responsabilitat, ha d’afrontar les coses tal com li venen. Hem de fugir d’este victimisme. Mire. En dos anys hem tallat la tendència de descens demogràfic de la província de Terol. I durant esta crisi hem intentat no deixar a ningú enrere. Hi ha hagut ajudes per als multiserveis dels pobles més petits, per a molts sectors econòmics de la província, però també hem treballat amb aquelles entitats que s’han fet càrrec dels efectes socials que ha tingut esta pandèmia.
Els projectes d’energies renovables que es volen impulsar en el territori han generat un debat significatiu. Com interpreta vostè este rebuig als projectes eòlics i solars?
Jo soc l’alcalde de Calamocha. En estos moments, tenim allí 50 MW d’energia fotovoltaica repartits entre 120 hectàrees que són propietat de més de 100 veïns. L’ajuntament, per tant, no està implicat en res. Les energies renovables són necessàries. I més si volem deixar un món millor als nostres fills i als nostres nets. El problema ha sorgit a l’hora de situar estes energies renovables. Jo, com a alcalde i president de la Diputació, sempre he dit que cal deixar autonomia als municipis perquè decidisquen el seu futur. També cal escoltar les persones jurídiques, que tenen molt a dir. I també és recomanable que les empreses que es vullguen instal·lar en el territori, primer de tot contacten amb el territori, parlen amb els ajuntaments i detecten què volen i que no els seus veïns.
Encara que a mi no m’agrada massa la paraula despoblació, sí que volia preguntar-li sobre el repte demogràfic. Què hem de fer perquè els joves es queden als seus pobles?
Sobre despoblació, s’ha escrit molt. Quan jo vaig sortir a estudiar, els nostres pares ens deien: “Marxeu a la ciutat, perquè aquí no hi ha futur”. Això ha canviat. Hem de començar a dir les grans bondats, que a més són moltíssimes, que té viure en el medi rural. Un dels grans reptes que tenim al davant és l’habitatge. Ara vindran 6.000 milions d’euros, una ocasió d’or per a rehabilitar habitatges en municipis de menys de 5.000 habitants. Cal donar facilitats a emprenedors, joves i dones perquè es queden als seus pobles.
