Tomás Guitarte: «Les energies renovables mal implantades generen despoblament»
Tomás Guitarte (Cutanda, 1961) es arquitecte i diputat a Madrid per l'agrupació d'electors 'Teruel Existe'. Fa unes setmanes va visitar el Matarranya, coincidint amb la celebració de les jornades de 'Tierra Vacía' que va albergar La Freixneda
La paraula ‘despoblament’ i el concepte de ‘España Vaciada’ han segut dos de les grans estrelles de la present legislatura.
Posar esta problemàtica damunt de la taula era un dels objectius de ‘Teruel Existe’ des de la seua fundació. L’any 2001, ens vam queixar a Brussel·les de que els fons que arribaven a Espanya no s’estaven destinant a la cohesió territorial, generant un greu risc de despoblament en amplíssims territoris del país. ‘Teruel Existe’ som partidaris d’usar la paraula buidada perquè volem posar en evidència que aquí ha hagut un procés que ens ha portat de la riquesa al despoblament. Un procés que té subjectes, i que han estat les polítiques d’estat, que van triar un model de desenvolupament que va posar uns territoris al servei d’uns altres.
Fins a quin s’ha castigat la província?
Natres vam tindre la mala sort de ser dels territoris destinats a aportar recursos naturals i mà d’obra, i vam estar predestinats a ser un territori emigrant. Passats més de 40 anys de democràcia, l’estat hauria d’intentar frenar el problema del despoblament i actuar per a revertir esta situació. La constitució pregone un model de país de desenvolupament en equilibri. Això no s’ha produït. Exigim que es produeixi, i exigim que qui ho va causar, voluntària o involuntàriament, este problema, també ara contribueixi amb les seues accions a revertir-ho.
I com ho corregim?
És un problema complex. Ens ha portat dècades arribar fins aquí. I corregir-lo serà també qüestió de dècades. El que natres defensem és que existeix solució si es comencen a aplicar mesures. Mesures estructurals, que són importants, a la vora de mesures conjunturals. La primera és estendre les telecomunicacions per tot el territori, perquè si hi ha un element diferenciador entre el moment actual i el de fa 30 anys és que ara tenim telecomunicacions. A la vora de l’accés digital, hauríem de millorar també l’accessibilitat física.
Però això pareix insuficient.
S’ha de canviar el model de desenvolupament del nostre país. El creixement i desenvolupament sostenible en equilibri territorial ha de ser un objectiu prioritari de les polítiques de país. Els desequilibris que hi ha a Espanya no es donen a cap altre lloc d’Europa. Aquí cadascú va anar a la seua. Es va definir un model amb cinc o sis pols de desenvolupament. A ells els hi van donar tots els recursos. Als altres no se’ns va donar res. I això és el que volem canviar.
Com encaixem les energies renovables en este puzle?
Encaixen si ho fem amb molta precaució. Natres som partidaris de canviar dels combustibles fòssils a les energies renovables. Però s’ha de fer respectant el territori, respectant el patrimoni natural. De fet, vam participar a la ponència de canvi climàtic, i l’article 25 diu que la implantació de les renovables s’ha de fer amb respecte al patrimoni natural i cultural, i contribuint al desenvolupament dels territoris on s’implante. El que no es pot fer amb les renovables és entrar com «un elefante en una cacharrería».
Han aparegut projectes eòlics com a bolets.
No som partidaris de grans parcs, i sí més d’actuacions d’autoconsum, de generació distribuïda. Una producció a petita escala, que sigue més fàcil de compatibilitzar amb el territori. S’ha de protegir la biodiversitat. Seria absurd que per fomentar un desenvolupament determinat destruírem altres activitats que estan assentades al territori i creen economia. A la nostra província tenim espai ben ordenat per a casi tot.
Llavors, per què tants de nervis?
Algunes companyies tenen excessiva pressa en implantar estes renovables, molt probablement abans que hi haja elements d’ordenació territorial. Allò que pot ser una oportunitat, es pot convertir en un problema. Les energies renovables mal implantades generen despoblament. Tenim l’exemple de Maranchón (Guadalajara). Per això exigim que es respecten el patrimoni natural i el patrimoni cultural, i que l’aportació de les empreses no sigue simplement pagar un lloguer i els impostos allí on instal·len els seus parcs, només faltaria, sinó que entenem que s’ha de crear un canon sobre la producció elèctrica.
