Pena-roja habilite un racó que està dedicat als seus arbres més monumentals
Les tres oliveres mil·lenàries que té catalogades la població, a tocar del mateix poble, es podran conèixer i visitar. El projecte ha unit la Taula del Sénia, l'ajuntament, la Diputació i els amos de les finques
Pena-roja ha habilitat un racó dedicat als seus veïns més vells. Parlem, en concret, de les tres oliveres mil·lenàries que l’any 2008 van ser catalogades a través de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, i que ara crearan un itinerari que es podrà visitar. Casualment, estos tres arbres monumentals estan a tocar del poble, en unes finques contigües al nucli històric, i ara s’ha creat un recorregut d’escales rústiques que enllace la Baixada del Carmen i el camí que porte al Pont Xafat i el peiró de la Rogativa. Una posada en valor del patrimoni natural a quatre mans, i que ha segut possible gràcies a l’ajuntament i la Taula del Sénia, però també a la Diputació, que ha aportat 10.000 euros en l’habilitació d’este espai, i als propietaris de les finques, que són les famílies Miró Lombarte i Ramón Lombarte.
Tere Adell és la presidenta de la Taula del Sénia, i va explicar que «estem contents de col·laborar en la creació d’este espai d’oliveres mil·lenàries que té Pena-roja». De fet, «tant en els municipis de la província de Castelló com de Tarragona ja havíem impulsat àrees i museus d’oliveres mil·lenàries, i als pobles del Matarranya no havia pogut ser possible». Això ja és una realitat, i la particularitat d’estos tres arbres monumentals, que pràcticament es toquen entre ells, és que han segut catalogats a una altitud significativa. Pendents de la senyalització, Adell va entendre que «serà un espai que quedarà molt xulo, bastant accessible, i el fet que estiga a la vora mateixa del poble incrementarà les possibilitats de ser utilitzat per la gent del poble i per tots aquells que visiten el Matarranya».
Les tres oliveres de Pena-roja es van catalogar sobre el 2008, i aquell any «les vam incorporar dins de l’inventari de la Taula del Sénia», va recordar Adell. Unes oliveres que trobem en uns bancals que fa molts anys que no es treballen, encara que «des del primer dia vam entendre que allí podíem fer alguna cosa interessant». De fet, Tere Adell va apuntar que «si per una cosa destaquen les oliveres és perquè són un arbre fort, robust, que s’acoble molt bé al nostre territori». Unes oliveres que, si l’ajuntament vol, i en un manteniment mínim, «poden rellançar perfectament». Qui sap. Inclús fer oli d’oliveres mil·lenàries de la varietat mançanal, la predominant en aquells bancals. Pena-roja està pendent de catalogar una quarta olivera mil·lenària, i que trobaríem als bancals pròxims de Dinópolis.
Un catàleg monumental
Fa uns anys, la Mancomunitat de la Taula del Sénia va acordar impulsar un projecte per a posar en valor i protegir estos arbres monumentals. Tere Adell va recordar que «el projecte va eixir d’una problemàtica sobretot als pobles del Montsià i el Baix Maestrat», dos comarques on s’estaven arrencant oliveres mil·lenàries com a objecte decoratiu per a altres punts d’Europa. Donada esta problemàtica, abans que es crearen unes lleis de protecció ara en vigor, «la gent mostrava el seu malestar perquè s’estaven emportant este patrimoni natural». Davant d’esta realitat, des de la Taula del Sénia es van posar a treballar, catalogant tots aquells arbres de més de 3,5 metros de perímetre a 1,3 metros del terra. Una catalogació que és la punta de llança d’un projecte majúscul i d’un clar discurs d’amor a la terra i als nostres arbres.
