El joc de la morra inicie els tràmits per a ser declarat Bé d’Interès Cultural

Tres, vuit, quatre, totes… La morra, eixe joc de dits i de sumar tan arrelat a les festes dels nostres pobles, està a les portes de ser declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) Immaterial. La direcció general de Patrimoni de Govern d’Aragó ha iniciat l’expedient per a declarar la morra com a BIC, una petició que ja apareix recollida al BOA (Butlletí Oficial d’Aragó) i que suposarà el reconeixement i la protecció d’un joc d’orígens ancestrals i molt viu al territori. José Ramón Guarc és veí de Mont-roig i integrant de ‘Amigos de la Morra’, l’associació cultural de Terol que va proposar crear esta figura de protecció, i va explicar que “esta iniciativa té un llarg recorregut. De fet, farà cinc o sis anys vam tindre les primeres reunions amb la finalitat de donar un reconeixement a la morra”, entenent que “és un joc molt nostrat però que traspasse fronteres”. Les reunions de treball s’han recuperat recentment, i la Fira de Mont-roig, on va assistir la consellera de presidència Mayte Pérez, va servir per a donar l’empenta definitiva a la proposta.

I és que la morra no entén d’idiomes. És un joc tan internacional com antic. Es jugue amb molta passió a la serra de Terol i s’associe molt al bestiar i la transhumància. Però la morra també té molta espenta al Maestrat, el Matarranya i alguns pobles del Baix Aragó. A la nostra comarca, Mont-roig abandere la passió per la morra, però durant els últims anys s’està sentint amb molta força a Vall-de-roures i Pena-roja. La morra està molt estesa a les Terres de l’Ebre i s’ha creat molta afició a La Ràpita, però la passió per este joc s’estén pel Mediterrani, des de Sardenya i Nàpols passant per la regió dels Alps, el nord d’Itàlia i Eslovènia. Per tant, que fa uns anys nasqués el Morra Mundo no és casual. Guarc va recordar que “la morra és molt antiga. Apareixen referències en el món egipci” amb imatges de gent jugant a la morra en els mateixos jeroglífics. Des de Mont-roig expliquen que “van ser les tropes romanes les que acabarien expandint la morra per tot l’arc mediterrani. Un joc que s’ha conservat de diferents maneres i que perviu sobretot a les zones de muntanya”.

La morra, un joc de càlcul mental, d’intuïció i d’enganyar al contrari, i que actualment “es vincule a la festa i a gent molt animada, però que és una senya d’identitat que té orígens ancestrals”, va defensar José Ramón Guarc. Un joc internacional, però que a cada territori té les seues particularitats. Guarc va destacar que “a alguns pobles es jugue a 10 punts, mentre que als provincials juguem a 21 punts. A La Ràpita juguen una mica més lents. Natres som més briosos. A Sardenya són summament ràpids jugant, mentre que a Eslovènia apunten els punts a una pissarra”. Es pot jugar en català, en castellà, en italià, en francès… Inclús pot canviar la manera de mostrar els dits en funció del territori d’origen. Però al final “és un joc molt noble i un joc matemàtic molt interessant”, va sentenciar Guarc. Pel que fa a la salut de la morra, Guarc va considerar que “les noves generacions pugen molt animades”. De fet, alumnes del IES Matarranya han demanat poder jugar a la morra durant els horaris de pati de l’institut.

RUBÉN LOMBARTE