L’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís té plena matrícula als estudis de català
El departament celebre el 'Dia de la Llengua Materna' amb la visita de l'últim 'Guillem Nicolau', l'escriptora Marta Momblant
Coincidint amb la celebració del Dia de la Llengua Materna, diferents associacions i entitats han impulsat algunes xarrades i activitats durant estos últims dies de febrer. Entre elles, el departament de català de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís, que pot presumir d’haver aconseguit el ple de matrícula este curs acadèmic. Després de l’incansable treball que va impulsar Maite Moret al llarg dels últims anys, ara li succeeix al càrrec la professora i veïna del Matarranya Pepa Nogués, que va aprofitar estos dies tan assenyalats per portar-se fins a l’aula Marta Momblant, l’escriptora amb arrels a Beseit que ha estat la primera a haver aconseguit fins a en tres ocasions el premi Guillem Nicolau. Una presentació que va comptar a més amb l’aportació d’Eva Latorre, també veïna de Beceite, que va encarregar-se de la dramatització d’alguns textos amb què ha estat distingida la consolidada escriptora.
Nogués va recalcar que la presència de Momblant a l’EOI d’Alcanyís va suposar «una activitat molt bonica», i va afegir que «és imprescindible fer actes de qualitat al territori». Una presentació que es va fer en català, ja que l’EOI d’Alcanyís és una de les tres Escoles Oficials d’Aragó que ofereix esta assignatura, juntament amb Monzón i la seua extensió de Fraga i també la de Saragossa. De fet, català és l’única assignatura de l’Escola Oficial d’Alcanyís que ha aconseguit el ple de matrícula, ja que en estos moments compte amb 92 estudiants. L’assignatura «va viure un procés d’innovació fa uns anys, i ha estat una de les primeres que se’ns permet donar en règim de semipresencialitat», va concretar Nogués, de manera que «això ens permet arribar molt més enllà d’Alcanyís i de la seua àrea influència». De fet, Pepa Nogués té alumnes del territori, alguns dels quals tenen el castellà com a llengua materna, però també alumnes procedents d’altres autonomies.
I és que l’Escola Oficial d’Alcanyís s’ha especialitzat en oferir cursos d’uns nivells prou alts. Al nivell C2, que és un nivell superior, enguany hi ha matriculats un total de 48 estudiants, mentre que a C1, que seria l’equivalent al nivell de batxillerat, té 32 alumnes. De fet, «bona part dels nostres estudiants necessiten la justificació acadèmica del C2, de manera que este curs vam haver de desdoblar el grup per respondre a tota la demanda de places que hi havia», va concretar Nogués. El perfil de l’estudiant del territori és molt variat, des de veïns jóvens del territori que estudien a la universitat i que reforcen els seus coneixements en idiomes a l’EOI d’Alcanyís fins a jubilats.
Paral·lelament, i des de l’associació Amics del Chapurriau, i coincidint amb el Dia de la Llengua Materna, també van impulsar una lectura a la biblioteca municipal de Vall-de-roures. Per la seua part, l’Associació Cultural del Matarranya i Clarió han impulsat diferents xarrades centrades en el multilingüisme. Amb vista a este cap de setmana, i de forma telemàtica, es parlarà del cas paradigmàtic del sòrab o llengües sòrabes, idiomes eslaus que encara avui parlen unes 70.000 persones en enclavaments de Saxònia i Brandenburg, a la regió de l’est d’Alemanya. Al mateix temps, i per a inicis d’abril, coincidint amb els dies previs a la Setmana Santa, es preveu la presència del periodista català Xavi Ayén, responsable de la secció cultural de La Vanguardia, a Calaceit.
Una llengua que es mor
Ara bé. Tot i els aires de festa que es viuen al voltant del ‘Dia de la Llengua Materna’, la realitat és la que és. Pepa Nogués, mare, veïna i mestra, va explicar que «animo a tots a fer un exercici i dividir un paper en dos columnes: una per al català i una per al castellà. L’exercici se centre en anotar totes les comunicacions i interactuacions que tenim al llarg del dia i quina llengua predomine. Si posem la ràdio, quina llengua utilitzen; si llegim un llibre, en quin idioma ho fem; si escoltem un vídeo o tenim una conversa, si anem al parc amb els nostres fills, quina és la llengua que predomine i usen més els xiquets… Si fem este exercici, ens sorprendrem, perquè han canviat moltíssim les formes d’interactuar. Som una comarca cada vegada més multilingüe, i això ha anat en un fort detriment de la nostra llengua», va remarcar Nogués.
De fet, la professora va entendre que este retrocés de la nostra llengua inclús es viu de pares a fills. I és que «molts pares transmeten la llengua als fills, però ho fan amb moltes paraules en castellà, inclús en qüestions rutinàries com els dies de la setmana o els colors». Si a això se li afegeix el desempar de la llengua a nivell reglat i docent, s’entreveu que el futur de la nostra llengua no va pel bon camí.
