Les científiques de la comarca s’acosten a la Lluna
L'IES Matarranya s'ha proposat donar a coneixer les dones de ciència del territori entre els seus alumnes
La Comissió de Benestar de l’Institut IES Matarranya, coincidint amb el Dia de la Dona, la nena i la Ciència, va proposar una curiosa iniciativa per donar visibilitat a les dones científiques. Per a això van apuntar alt, molt alt, concretament fins a la Lluna. I és que dels 1.594 cràters lunars batejats, tan sols 31 porten el nom d’una dona, ni un 2%. L’acció que van suggerir té com a objectiu denunciar esta descompensació tan destacada i alhora conèixer a les poques dones que sí que han estat reconegudes amb este honor. Per a això han penjat en les parets de l’institut unes fitxes amb la imatge de la dona científica i una petita biografia. Per exemple, es pot trobar a Hipàtia d’Alexandria, matemàtica, astrònoma i filòsofa del segle IV; Nicole-Reine Etable, astrònoma francesa i matemàtica que va predir la volta del cometa Halley; l’alemanya Caroline Lucretia Herschel també astrònoma, o dones més contemporànies com Valentina Tereshkova, la primera dona a viatjar a l’espai.
Isabel Aranda, professora de Llengua en l’IES Matarranya i membre de la Comissió de Benestar, va apuntar que esta iniciativa no es quedarà aquí, ja que “els alumnes en les tutories de cada classe proposaran a la seua científica de la comarca que podria estar acompanyant a estes 31 en els cràters de la Lluna”. Els noms de les científiques de la comarca no batejaran els cràters de la Lluna, però sí que compartiran espai amb les grans científiques de la història a l’institut, ja que la idea és crear una fitxa amb cadascuna d’elles i anar-les penjant igualment en les parets del centre, perquè tots puguen conèixer-les i apreciar la seua labor.
Amb este treball pretenen que “els estudiants s’adonen que ens envolten més científiques del que ens pensem, però que no les coneixem perquè no se’ns mostren tant com els homes científics”. Aranda afegix que conèixer les científiques locals “ho fa tot més pròxim. Si no, sembla que tot el que tractem és una cosa llunyana. I fer-les conscients que pot ser que un dia una d’elles siga la que li done nom a un cràter”.
MARTA JIMÉNEZ
