‘Dona lletra aigua’, o la recerca de la bellesa interior de la dona rural
El departament de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en el marc del Dia de la Llengua Materna, va fer entrega fa cosa d’uns dies del reconeixement literari ‘Guillem Nicolau’. En esta última edició, el premi ha recaigut en l’obra ‘Dona Lletra Aigua’. Parlem d’un recull de relats de Marta Momblant, una autora barcelonina però amb profundes arrels al Matarranya. Momblant va viure molts anys a Beseit, on s’hi escape bastant sovint. I és en esta terra, precisament, on s’ubique l’última publicació de l’autora.
Marta Momblant és la tercera vegada que s’emporte el premi Guillem Nicolau. Primer va ser per ‘La Venta de l’Hereva’, l’any 2009. L’any 2018 va ser reconegut ‘Arbàgel, un revolt de l’amor’. I ara, ‘Dona Lletra Aigua’. Què se sent en aconseguir per tercera vegada esta distinció?
Per a mi és un honor. És la tercera vegada i continuo il·lusionada com el primer dia. Crec que inclús més que les dos altres vegades. El Guillem Nicolau és un premi que compartim persones molt estimades i amb molta reputació literària i humana.
Part d’este premi és l’edició del llibre. Què supose per a un autor veure la seua obra plasmada en paper?
És una il·lusió bàrbara. L’emoció de tindre per fi el llibre a les mans és indescriptible. De fet, encara em dure esta mena d’embriaguesa d’emoció literària, perquè coste molt arribar a veure el teu llibre després de tants anys de treball i correccions, de viure’l, de desitjar que pugue transformar-se en un acte físic. Que el pugues tocar, veure i apreciar com ha quedat, és increïble. A més, és una edició molt bonica, molt cuidada i feta amb molt de respecte.
Què trobarem dins les pàgines d’esta ‘Dona Lletra Aigua’?
Jo he volgut que el lector hi trobe el que per a mi és molt important de cercar, que és la bellesa interior de la dona en un univers de ruralia i de ficció. Este llibre sume un total d’onze textos de teatre i de narrativa de fantasia ubicats en un entorn rural inspirat en el Matarranya, en el qual jo he recreat personatges, escenaris i diferents situacions que a mi em van anar colpint al llarg dels anys.
On ha trobat la inspiració?
Jo sóc una persona absolutament urbana. He nascut a Barcelona, em dedico a les arts escèniques i el meu home també. La faena ens ha portat a viatjar i a viure a grans metròpolis del món, com Londres. Però hem volgut compaginar esta vida de la gran ciutat amb el que era la nostra filiació d’adopció a Beseit. El meu pare és fill de Beseit i jo hi vaig viure de joveneta. L’adolescència és una etapa de la vida que et marque molt, et fa com a persona i s’impregne fins a la medul·la. I, tot això, és el que em va inspirar. Jo volia escriure històries d’esta gent, de com en el segle XXI estes dones s’han quedat, de les lluites que tenen, sobre la reivindicació de la seua existència i d’estes dones modernes que encara tenen un arrelament molt ancestral i molt atàvic. I d’aquí en surt este recull de relats de circumstàncies peculiars de la vida rural, recreades en la meua fantasia i a la cerca de la bellesa interior de la dona.
Què és el que més l’atrau de les històries rurals femenines?
Jo he format part del poble. Hi he viscut. Però jo no sóc una persona nascuda en un poble. Tinc tot un altre recorregut. Llavors per a mi ha sigut una experiència meravellosa poder veure-ho des de la meua mirada externa. He tingut la sort de poder anar a buscar coses, que la gent que hi viu potser no les veu, perquè les té assumides i integrades. Per exemple, he trobat que la duresa d’una dona en una granja de gorrinos també tenia mèrit i he volgut escriure una història que parle precisament sobre això. El relat és molt potent, és molt poderós, perquè és alhora molt important per a la gent del Matarranya.
La ramaderia és pràcticament un símbol, aquí.
És cultura viva, absolutament vinculant i concatenada al que és la gent de la terra. Per tant, me pareix molt important explicar una història sobre això. La Margarita em va portar una tarde a la granja i m’ho va explicar tot. Vaig olorar, vaig veure i em va respondre totes les preguntes. Després, quan li vaig deixar llegir, em va fer un retorn preciós, dient-me: “És meravellós, com has pogut impregnar-te de tot este univers sense ser una persona que forme part del món rural”. M’ho vaig passar molt bé fent este relat i ha estat un gran repte. És el relat més difícil que he escrit en la meua trajectòria. Les dones d’aquí són les que m’han ajudat per a poder parlar i debatre sobre quin és el món de la dona a la ruralia.
Quin pes hi jugue l’aigua, en el llibre?
L’aigua és molt important per a mi perquè l’aigua és Beseit. El Matarranya, l’Algars, l’Ulldemó són un paradís. Vaig voler situar les cinc dones protagonistes tocant l’aigua. La dona i l’aigua estan molt lligades perquè la majoria de les activitats que fan, tan domèstiques com de la terra, els horts, les granges, estan vinculades amb l’aigua. Per exemple, ‘Ànima molla’ succeeix en els llavadors dels afores del poble. I és una xica jove que està rentant uns llençols. L’acció del llençol a dins de l’aigua és meravellosa, cristal·lina, i és el fil conductor per explicar, en un fet tan quotidià, la seua pròpia història. Una història d’amor generacional que vincule la seua iaia i la seua mare i toque el tema del matriarcat i la genealogia femenina.
Com veu culturalment, el Matarranya? Anem pel bon camí?
El Matarranya és un lloc molt prolífic, és un lloc d’on sorgeixen moltes autores i autors. També hi ha molta creativitat i no pocs artistes, no només literaris. Jo mateixa he tingut la possibilitat de posar en escena treballs meus. Però és dur, molt dur, una cosa extensible a tot el país. S’hauria de fer un replantejament oferint i posant a l’abast una cultura que tingue nivell i sigue de qualitat. Que sigue accessible i, a la vegada, atractiva.
Tindrem presentació del llibre, aquí?
Al Matarranya tindrem promoció i presentacions, encara no sabem si serà a Calaceit o a Vall-de-roures, i després anirem per Morella. En les anteriors publicacions premiades vaig poder fer presentacions a Mallorca, a València, a Lleida i diferents vegades a Barcelona. Vam poder fer una difusió molt interessant i vaig tindre molt bona acollida.
