Logotips d'organismes oficials

Pena-roja i La Portellada se sumen al projecte de ‘Biblioteques de Llavors’ d’Aragó

La iniciativa, impulsada per la 'Red de Semillas de Aragón' en col·laboració amb el CITA i els consistoris, pretén intercanviar, conservar, recuperar i multiplicar diferents varietats de l'horticultura local

Video Thumbnail
Pena-roja i La Portellada tindran les seues 'Biblioteques de Llavors'
Com una biblioteca, però on no es presten llibres, sinó llavors. Pena-roja i La Portellada s'han sumat al projecte 'Bibliotecas de Semillas', una iniciativa que impulsen la 'Red de Semillas de Aragón i el Centro de Investigación y Tecnología Agroalimentaria (CITA), i que té com a objectiu intercanvi

Com una biblioteca, però on no es presten llibres, sinó llavors. Pena-roja i La Portellada s’han sumat al projecte ‘Bibliotecas de Semillas‘, una iniciativa que impulsen la ‘Red de Semillas de Aragón i el Centro de Investigación y Tecnología Agroalimentaria (CITA), i que té com a objectiu intercanviar, conservar, recuperar i multiplicar les diferents varietats de l’horticultura tradicional. A poc a poc, la xarxa de biblioteques s’està estenent per tot el territori aragonès, i esta primavera s’obriran els primers espais al Matarranya. Este dijous es presente la ‘Biblioteca de Llaoretes’ de Pena-roja que s’ha creat al voltant de la seua Biblioteca Municipal. Un rebost que comence amb 50 varietats de llegums, verdures i fruitals diferents, però que pretén recopilar, de la mà dels veïns del territori, varietats singulars i autòctones, amb l’objectiu final de compartir-les, cultivar-les i, qui sap, a la llarga crear economia circular i formar part dels menús i els plats de la rica gastronomia de la comarca.

Víctor Vidal és ambientòleg i forme part de la ‘Red de Semillas de Aragón’, i va concretar que «el que busquem a través d’este projecte és posar a l’abast de tots aquells que vulguen aquelles llavors que antigament teníem a casa, i que per diferents raons hem anat perdent». És a dir, que «tot eixe patrimoni material i immaterial, com són les llavors i els seus coneixements, tornen a la població». La nostra horticultura i la nostra alimentació formen part de la nostra cultura. I «com hem vist que estre projecte és molt cultural, hem pensat que un espai fantàstic per a consolidar el projecte són les biblioteques», va afegir Vidal. Un projecte que s’engegue a Pena-roja i que començarà amb una col·lecció de 50 llavors diferents, algunes pròpies del poble, unes altres de la comarca i altres d’Aragó. La biblioteca de Pena-roja ha adaptat un pupitre de les antigues escoles que farà de rebost, i la intenció és ampliar progressivament el catàleg de llaoretes.

De fet, Víctor Vidal va recalcar que l’objectiu final del projecte és que «totes estes varietats tradicionals tornen a l’hort, tornen a ser cultivades pels habitants del poble». I com en tota biblioteca, es presten títols, però s’han de tornar. «Funcione exactament com una biblioteca. Quan t’has llegit el llibre, l’has de tornar. Amb les llavors farem el mateix. La posem, fem el cultiu, arribe el fruit i tornem llaoretes. I així, la bola s’anirà fent gran». Al mateix temps, el que es busque també a través de les ‘Bibliotecas de Semillas’ que s’estan obrint per diferents racons d’Aragó, és recuperar llavors que conserven alguns veïns a casa i multiplicar la seua producció. Per tant, «que les llavors que tenen alguns veïns a casa, les depositen aquí, les puguem compartir i ampliarem la col·lecció de la biblioteca». Este dijous es pose en marxa la biblioteca a Pena-roja. I aprofitant la Fira de l’Horticultura, es presentarà el projecte també a La Portellada, que tindrà la seua pròpia biblioteca.

Recuperar el cultiu tradicional
Les ‘Bibliotecas de Semillas’ és un projecte que ha creat la ‘Red de Semillas de Aragón‘ de la mà del CITA, on trobem un Banc de Germoplasma Hortícola amb més de 18.000 entrades de llavors diferents. Bé perquè el mercat i els sistemes de comercialització han viscut uns canvis abismals, o bé perquè els agricultors que treballaven les varietats locals s’han fet grans, «alguns productes s’han perdut en aquells pobles que es cultivaven», va explicar Víctor Vidal. Per tant, una de les grans metes d’estes biblioteques passe per recuperar els cultius i les varietats locals. Vidal va posar d’exemple el ‘Fesol de Beseit’. «És un llegum que va estar a les portes de desaparèixer. Quedaven escasses dos persones que el treballaven». Però gràcies al treball de restauradors del territori, com són la Fonda Alcalá de Calaceit i Solfa de Beseit, el fesol «ara hi ha bastants agricultors que el cultiven, i amb unes demandes altíssimes, tant a la nostra comarca com fora del Matarranya».

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans