Interpretant els traços de Joe Fuhr

És divendres. L’últim dia de març. El sol encara no ha fet acte de presència, però el món ja s’ha posat a caminar. A Calaceit, pràcticament a la sortida del poble mirant cap a la Vall del Tormo, un grup d’unes quinze persones intente reconstruir els fets que es van produir fa exactament 85 anys. Concretament, el 31 de març de l’any 1938. En plena ofensiva de les tropes franquistes, davant d’un Front d’Aragó desfet i un exèrcit republicà en retirada, el batalló britànic 57 de la XV Brigada Internacional, integrat per uns 300 soldats procedents de diferents racons del món, acabe patint una emboscada quan anava a auxiliar Líster i els seus hòmens, els quals fugien a la desesperada del Mirablanc de Valljunquera. Un episodi històric que està documentat i que un brigadista present a la batalla de Calaceit inclús va arribar a immortalitzar sobre paper. És un croquis, un dibuix que ens mostre què va passar realment. Com els brigadistes internacionals, pensant que reforçaven Líster, erròniament topaven amb els carros de combat italians i, consegüentment, amb la mort. D’això ens parle el dibuix. Això expliquen els traços de Joe Fuhr.

Bufe el vent. Onege una bandera republicana, a la qual acompanye un estendard de voluntaris del batalló britànic. En ell destaquen les paraules Freedom, Democracy, Peace. Seguint el croquis que va dibuixar Joe Fuhr, el grup d’historiadors, investigadors i familiars de les víctimes d’aquell cruent episodi que es va viure ara fa més de vuit dècades comence a caminar, parant-se molt a prop d’on s’interprete que es va produir l’emboscada. Hi depositen unes flors. Els colors triats no són gens innocents. Rojos, grocs, liles. Les llàgrimes entre les familiars de Robert Wardle, natural de la ciutat britànica de Hull i víctima documentada de la batalla de Calaceit, no tarden en fer acte de presència. Les seues nétes, Fay Hunt i Gail Smith, reten homenatge a un familiar que no van arribar a conèixer mai, però de qui mantenen la memòria viva, compartint unes solemnes paraules. Un brigadista internacional, un jove voluntari que va vindre a Espanya per a participar en una guerra que, per a ell, no entenia de fronteres. Igual que el seu compatriota, James Bentley, de la mateixa ciutat. Un dels tretze membres del batalló britànic que se sap que va morir a Calaceit.

Tom Ryan ha fet un llarg viatge des d’Irlanda per a seguir les pistes de son iaio, de qui conserve el record i també el cognom. És nét del brigadista Frank Ryan, personatge molt conegut i molt respectat dins les Brigades Internacionals, però també del moviment nacionalista irlandès. Un combatent de pel·lícula. Tom Ryan pren la paraula. Alicia García coordine l’homenatge i s’encarregue de les traduccions. «La meua història és una mica diferent. Mon iaio va ser un important dirigent polític. Va integrar l’Exèrcit Republicà d’Irlanda i va lluitar a la guerra civil d’Irlanda». Ryan no estava destinat a anar a Espanya, però s’acabaria convertint en l’oficial irlandès més rellevant de les brigades. Frank Ryan «va liderar el contraatac a la batalla del Jarama. Va ser ferit i va tornar a Irlanda. Però per a ell, la guerra no entenia de països, sinó d’ideologies». I una vegada recuperat, va tornar al front espanyol. Va viure la batalla de Calaceit, on va ser detingut i condemnat a mort. «Per a Franco, mon iaio era un presoner estrella», remarque Tom Ryan. L’oficial irlandès acabaria sota custòdia nazi l’any 1940. Frank Ryan, qui patia d’una precària salut, va morir el 1944 a Dresden.

L’homenatge als brigadistes caiguts a Calaceit continue per l’entorn del castell, on es busque el punt idoni per entendre l’emboscada italiana. El punt que Joe Fuhr va triar per a dibuixar aquell episodi. Un acte que es tanque al mateix cementiri de Calaceit. A l’ala esquerra trobem una esquela que rese: ‘Víctimas de la Guerra Civil 1936-1939. Rescatados 1979’. L’investigador Alan Warren, una de les persones que ha encapçalat este emotiu homenatge, ens recorde que «gràcies a la memòria viva de Calaceit, hem sabut que aquell any, amb l’ampliació de la carretera direcció a Gandesa, va aparèixer una fossa comú». Els ossos recuperats i que descansen allí poden ser de víctimes dels dos bàndols. Just darrere la làpida hi ha penjada una placa. En ella es pot llegir: ‘A la memoria de los calaceitanos muertos por la libertad en Mauthausen, Austria’. I davall apareix una segona placa, on hi destaque, entre altres, el nom de James Bentley. Les seues nétes hi deixen unes flors. Han fet un llarg camí, temporal i físic, per a reunir-se amb el seu familiar caigut al Front d’Aragó. Un moment emotiu. Un viatge necessari.

RUBÉN LOMBARTE