Aragó declare la morra com a BIC Immaterial
Este joc ancestral, que té reminiscències en l'antic Egipte, està molt estès per tota la província, especialment al Matarranya. La proposta ha estat abanderada per l'associació 'Amigos de la Morra'
El joc de la morra, declarat com a Bé d'Interès Cultural a l'Aragó
Tres, vuit, quatre, totes… La morra, eixe joc de dits i de sumar tan arrelat a les festes dels nostres pobles, ja és, oficialment, Bé d'Interès Cultural (BIC) Immaterial. El Consell de Govern de l'executiu aragonès va aprovar el passat dimecres 14 de juny el decret que declare la morra com a BIC ImmTres, vuit, quatre, totes… La morra, eixe joc de dits i de sumar tan arrelat a les festes dels nostres pobles, ja és, oficialment, Bé d’Interès Cultural (BIC) Immaterial. El Consell de Govern de l’executiu aragonès va aprovar el passat dimecres 14 de juny el decret que declare la morra com a BIC Immaterial. Parlem d’un joc de molta agilitat mental i que a dia d’avui perviu amb molt bona salut a tota la província de Terol, però també en altres comarques de frontera, especialment a Castelló i a les Terres de l’Ebre. Al Matarranya, el joc de la morra ha estat tradicionalment abanderat per Mont-roig, si bé cada vegada té més adeptes a poblacions com Vall-de-roures i Pena-roja. Innocent o no, a l’hora del pati de l’IES Matarranya, cada vegada hi ha més jóvens del territori que practiquen la morra entre amics.
José Ramón Guarc és veí de Mont-roig i forme part de l’associació ‘Amigos de la Morra‘, que ha estat la gran responsable de que este joc ancestral tingue des d’ara una figura de protecció. Sobre el procés, Guarc va recordar que «fa cosa de sis o set anys ens vam reunir amb el Govern d’Aragó amb la finalitat de dignificar i posar en valor este joc de dits». Un joc que «forme part del nostre patrimoni i que perviu a la nostra terra des de fa mils d’anys». El treball per a crear alguna figura al voltant de la morra es va reprendre fa uns mesos, i ara per fi és una realitat. La morra, per tant, és BIC Immaterial a Aragó. «Al final, és un reconeixement a les nostres tradicions, a un joc que ha sobreviscut al pas del temps», el qual té molta vitalitat i no entén d’edats, va remarcar Guarc.
La pràctica de la morra ha patit alt i baixos al llarg de les últimes dècades. Segons va recordar José Ramón Guarc, «als anys 60, va estar a les portes de desaparèixer». En el cas del Matarranya, Mont-roig va fer un gran esforç per a recuperar-la durant els anys 90. I, a poc a poc, va guanyar adeptes. Ara, «la morra té molt bona salut. Cada vegada es jugue a més pobles, i inclús a l’institut els estudiants han creat la seua lliga», va afegir Guarc. De fet, des de l’associació recorden que «des de fora, la morra pareix un joc molt agressiu, molt intens, però si vols jugar bé, la morra t’exigeix molta agilitat mental». Un joc de sumar, però també d’estratègia i d’enganyar al contrari. Un joc molt entretingut que no entén tampoc de països i d’idiomes, i que es jugue en molts pobles i moltes regions de la Mediterrània.
Urzulei, la pròxima parada
De fet, sense anar més lluny, el pròxim 16 de setembre se celebrarà a Urzulei, població de l’illa de Sardenya, el campionat internacional de morra, el qual es conegut popularment com el Morra Mundo. Allí es reuniran jugadors i parelles de diferents racons d’Europa on la morra perviu i es manté molt viva, com ara França, Itàlia i Sèrbia. Dins de la geografia espanyola, la morra està molt estesa a l’interior de Terol i Castelló. També a Terres de l’Ebre, especialment a Sant Carles de la Ràpita. De cara al pròxim 16 de setembre, de moment no hi ha confirmada l’assistència de cap morrero del Matarranya. Ara bé, des de la comarca veïna dels Ports, on el joc de la morra també està reviscolant, s’està programant un viatge organitzat. Per ara, jugadors de Cinctorres, Herbers i Morella han confirmat la seua presència a Urzulei.
