Clarió demane buscar una solució per a evitar la segregació i discriminació del català a l’institut
Tots els centres de secundària de la Franja d'Aragó, exceptuant el del Matarranya, tenen ampliació horària dins de l'horari lectiu per a donar cabuda a l'assignatura de català. Clarió plantege passar de 30 a 32 hores lectives a la setmana a tots els alumnes
Este dimecres s’ha convocat una reunió a la seu del Consell Comarcal per a buscar una eixida «coherent i justa» a l’assignatura de català que s’està impartint des de l’IES Matarranya. L’associació de mares i pares Clarió, davant del negatiu impacte que està tenint l’aplicació de la setena hora en l’ensenyament de català, i que obligue els estudiants de primer i segon de la ESO a fer esta assignatura optativa fora de l’horari lectiu, ha preparat una jornada de treball oberta a tots els pares i alumnes en la qual es parlarà d’altres experiències que s’apliquen a instituts de la Franja d’Aragó, les quals estan funcionant amb absoluta normalitat. De fet, des de l’entitat animen a la direcció de l’IES Matarranya a fer un pas valent i importar el model de l’IES La Llitera de Tamarit al territori, que en lloc de tindre 30 hores lectives setmanals com el nostre, en té un total de 32 i per a tots els estudiants, independentment de si cursen o no l’assignatura de català. Des de Clarió alerten del retrocés que està patint la matrícula de català a l’IES Matarranya, i entenen que aplicar la setena hora fora de l’horari lectiu discrimine aquells estudiants que volen aprendre la seua llengua, generant inclús segregació entre alumnes.
Pepa Nogués és professora, mare i membre de Clarió, i va explicar que «el pròxim curs escolar l’assignatura de català estarà a l’IES Matarranya. Però amb el nou currículum, als alumnes de primer i segon de la ESO se’ls deixe fora de la franja horària», cosa que des de l’associació de mares i pares consideren que «no funcione» i que, a més, «atempte contra els drets lingüístics». Nogués va recordar que «este curs, i de cara al curs vinent, la intenció de l’institut és que aquells alumnes de primer i segon que vulguen fer català s’hauran de quedar una hora més dos dies a la setmana, cursant l’assignatura fora de l’horari lectiu». Això, lògicament, no agrade. «Els alumnes se senten desplaçats, l’assignatura no pot participar dels projectes lingüístics de centre i molts alumnes veuen estudiar la seua llengua com un càstig», va considerar Nogués. A tot això, hi ha un problema addicional. «Els estudiants que fan català es queden sense transport, i els pares d’alumnes que cursen l’assignatura s’han d’organitzar entre ells per a recollir els seus fills». Des de Clarió consideren esta realitat un esforç extra per a les famílies que pose en perill el futur de l’assignatura. De fet, la matrícula està reculant, quan a primària la majoria d’alumnes fan català.
Davant d’esta realitat, el que volen des de Clarió és apostar per un model on totes les assignatures siguen considerades per igual i que s’importe el sistema que s’aplique a altres instituts de la Franja. A partir de les 19:30 de la tarde, este dimecres s’ha convocat una trobada a Vall-de-roures, en la qual participaran, de forma presencial i telemàtica, directors d’instituts i membres de Política Lingüística per a parlar d’altres experiències. En este sentit, Nogués va dir que «natres ens hem fixat en el model de Tamarit, que és un centre de secundària similar al nostre. És d’unes dimensions paregudes, té estudiants que es mouen de bastant lluny i també es fa Formació Professional». A l’IES la Llitera, a diferència del Matarranya, tenen 32 hores lectives. Tots els dies comencen a les 08:15 hores. És a dir, 15 minuts més d’hora que el que es fa aquí. Cada dia tenen un únic pati. Hi ha tres dies a la setmana que tenen sis hores lectives, i els altres dos dies en tenen set. D’esta forma, sí que és cert que dos dies a la setmana ixen de classe a les 14:55, 30 minuts més tard que al Matarranya, perquè aquí les classes acaben a les 14:25. En canvi, els altres tres dies de la setmana ixen de l’institut a les 14:05, de manera que arriben abans que el que ho farien ara.