De la Mediterrània a l’Argentina: la morra no entén de fronteres

Mont-roig, capital comarcal del joc de la morra, va impulsar este diumenge una trobada per a emmarcar. I és que una 50ena de parelles procedents d’Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana van protagonitzar un campionat que, al mateix temps, va servir per a crear sinergies entre territoris que tenen una consolidada tradició en este joc mil·lenari. Una participació massiva que constate que la morra està molt viva a les nostres comarques i que la passió no pare de créixer entre les generacions futures. De fet, dos adolescents de Mont-roig, Andreu Guarc i Manel Teixidó, es van endur la victòria en una final molt emocionant i renyida. Davant tenien una gran parella procedent de La Ràpita, integrada per Edgar Gasparín i José Antonio Galera. L’any 2019, Edgar Gasparín, fent parella amb Àngel Fibla, es va endur el Morra Mundo que es va celebrar a Còrsega.

Des de l’organització del primer Encuentro Jamorrero, que ha maridat morra i pernil en grans dosis, Luis Cros va explicar que «la morra està agafant una repercussió molt més enllà del que seria el propi joc. S’ha declarat Bé d’Interès Cultural a Aragó, està entrant a les escoles, s’estan publicant llibres, i vam creure que és el moment d’ajuntar-nos tots aquells territoris que tenim afició i compartir idees i propostes perquè la morra cada vegada tingue més pes». A Mont-roig van assistir jugadors procedents de l’interior de Terol, del Maestrat, del Matarranya i Baix Aragó, així com de La Ràpita, des d’on van vindre més de 30 persones. Luis Cros, que és també professor de matemàtiques, va definir la morra «com un joc que no és només de sumar i d’agilitat mental, sinó que barrege moltes coses més», entenent que esta primera trobada entre territoris ha de ser l’inici d’una cosa més gran.

Per la seua part, i des de Morràpita, el seu vicepresident, Rafa Balagué, va parlar de la passió i tot el treball que s’està fent a La Ràpita al voltant de la morra. «Natros fa 16 anys que treballem com a entitat, i la nostra funció és mantindre el joc i donar-lo a conèixer». Per això, «impulsem tallers a les escoles i instituts», introduint els xiquets en este joc. «Els parlem de la morra, juguem amb ells al pati de l’escola i fem també un campionat infantil», va recordar Balagué. L’objectiu és ben senzill: «que la joventut sàpiga que a casa nostra la morra és un joc tradicional, cosa que s’ha de valorar i hem de conservar». A La Ràpita porten 40 anys de manera ininterrompuda celebrant campionats de morra i és dels pocs municipis de la geografia catalana que hi jugue. Un joc que a La Ràpita arribaria per la mar a través d’uns germans de Milà que al segle XIX van obrir una taverna a la vila.

‘Italian finger game’

Balagué va valorar trobades com la de Mont-roig. «Això és la base de tot, perquè en estos anys hem descobert que veïns de frontera que parlem un mateix idioma també compartim esta passió per la morra». De fet, la filosofia del Morra Mundo, que enguany celebre 20 anys de vida i torne a Còrsega, és precisament esta: «fer cada vegada més gran esta comunitat. Ens pensàvem que la morra ens feia singulars i estem descobrint que cada vegada en som més». A més, i segons va detallar Balagué, «per primera vegada al Morra Mundo tindrem gent d’Argentina i d’Uruguai. També tindrem gent d’Ohio. Als Estats Units el joc el van importar els italians i allí es coneix com a Italian finger game». Des de La Ràpita van celebrar que la morra sigue BIC Immaterial a l’Aragó, i van recordar que «l’any 2015 també va ser declarada Patrimoni Immaterial de les Terres de l’Ebre».

Veient el camí que està obrint, «no seria descabellat que la morra s’acabés convertint en Patrimoni de la Humanitat», van sentenciar des de l’Ebre.

RUBÉN LOMBARTE