Educació diu que ‘caldrà buscar solucions’ si la forma d’encaixar l’assignatura de català no agrade

L’inici del curs escolar, tant a Primària com a Secundària, està sent bastant mogut. Si els CRAs del Matarranya s’han trobat amb el conflicte dels auxiliars d’educació especial, a l’IES Matarranya han tornat els vells fantasmes de l’assignatura de català. De fet, l’associació de mares i pares Clarió està en peu de guerra per la forma que s’està impartint l’assignatura a primer i segon de l’ESO. I és que amb l’aplicació de la nova llei d’Educació (coneguda com a LOMLOE), llengua catalana s’està donant com a optativa, a setena hora (fora de l’horari escolar) i amb uns alumnes que no tenen transport escolar i els han de vindre a recollir els pares. Això preocupe les famílies i el futur de l’assignatura, perquè la matrícula ha caigut de manera considerable. De fet, a les poblacions més allunyades de l’IES Matarranya, i que per tant tenen uns viatges més llargs, com ara Massalió, la matrícula i l’interès pel català ha caigut dràsticament. Si a l’últim curs de Primària tots els xiquets cursaven català, ara, a primer curs de Secundària, ningú s’hi matricule. I des de Clarió entenen que el factor setena hora està sent determinant.

Fa uns dies, i coincidint amb la reobertura de l’escola rural a Alacón, el nou director provincial d’Educació, José Luis Castán, es va referir a esta situació. Castán va dir que de cara al pròxim curs escolar «caldrà buscar una solució si la situació actual no satisfà», encara que va recordar també que l’última paraula la té l’institut. Castán va parlar de solucions a curt temps, considerant que «eixes famílies tenen dret a ajudes de transport escolar» per a anar a recollir els seus fills a l’IES Matarranya en eixos dies que fan l’assignatura. Un pedaç que no agrade a Clarió. Primer de tot, perquè encara no s’han abonat les ajudes al transport escolar del curs passat, i les del curs vigent ni s’han publicat. I segon, perquè estes ajudes no resolen la base del problema, que va lligat a la caiguda de la matrícula. De fet, les dades preocupen molt, sobretot si se comparen amb les dels altres instituts de la Franja, els quals ensenyen català dins de l’horari lectiu. Com a solució, l’associació de mares i pares Clarió s’ha fixat en l’experiència de Tamarit de Llitera, que té dos hores més de classe a la setmana per encaixar l’optativa de català. Això no convenç a l’institut.

Mocions des del territori
Des de l’associació Clarió recorden que esta realitat afecte a primer i segon de l’ESO, però condicionarà els altres dos cursos de secundària. De fet, si els estudiants no fan català en els dos primers cursos de secundària, no acaben rebent les competències lingüístiques corresponents. Algunes poblacions del Matarranya també s’han pronunciat sobre esta qüestió, i s’han aprovat diferents mocions per a defensar els drets dels estudiants que volen cursar català al seu institut. Calaceit i Pena-roja han segut els primers en pronunciar-se. Unes mocions que principalment demanen la incorporació de l’assignatura de català dins de l’horari lectiu per a corregir els perjudicis que això provoque a les famílies i els xiquets que volen aprendre la seua llengua, evitant també la segregació entre estudiants. Tot i que la forma de donar l’assignatura de català a l’IES Matarranya no és el principal motiu, hi ha famílies de Queretes i Calaceit que estan portant els seus fills a estudiar a Batea. Des de l’alt Matarranya, algunes famílies del CRA Tastavins que tenen xiquets a la Primària també valoren saltar la frontera i portar els seus fills a l’IES Els Ports de Morella.

RUBÉN LOMBARTE