El riu Tastavins, en una situació agònica

Ara fa exactament 23 anys, el Matarranya vivia una riuada històrica. Les crescudes dels rius Tastavins, Pena, Matarranya, Ulldemó i Algars encara estan clavades en les retines dels veïns del territori. Aquella gota freda, que es traduiria en més de 200 litros de precipitació en escasses 12 hores, va ocasionar destacats desperfectes en les poblacions del Matarranya. Especialment en els municipis més a tocar a les capçaleres, sovint més adaptats a estes fortes avingudes. A Vall-de-roures, l’espenta del riu Matarranya pràcticament va saltar per damunt del pont de ferro, veient perillar inclús algunes de les cases de la vila. A Beseit, a la confluència del Matarranya i el riu Ulldemó, la força de l’aigua va inundar el pont nou i la carretera. I el riu Tastavins, al seu pas pel santuari de la Marededéu de la Font de Pena-roja, s’enduria l’històric pont de pedra, on el tap que va provocar un pont més modern en va tindre gran part de culpa. Aquella riuada es va traduir en pràcticament 400 litros de precipitació en escassos tres dies. Més aigua que la que porten en tot el 2023.

De fet, 2023 està sent un any summament sec. A inicis de setembre, un temporal que es va traduir en més de 100 litros de precipitació al Matarranya va fer créixer els rius Algars, Ulldemó i Matarranya. Però al Tastavins no li va fer ni senyal. I és que el Tastavins agonitze. El Salt de La Portellada no ha eixit des de primavera. I des de la seua capçalera, a l’Ullal de Mascaró, terme de Pena-roja, el riu baixe pràcticament eixut. Víctor Vidal és el president de la junta de la Séquia dels Pilarets com també representant del riu Tastavins a la junta central de Regants, i va apuntar que «efectivament, està sent un any molt fotut. Si el riu no va fort a l’hivern, ho acuse ràpidament». El Tastavins es va recuperar una mica amb les plogudes del mes de maig, cosa que va animar alguns particulars a plantar per al consum de casa i per a vendre. «Al març vam preparar la pataca i la ceba. I després van vindre els melons, els fesols, les carbasses, les obergines, les tomates i els primentons», va concretar Vidal. Però la falta d’aigua ha castigat la collita com mai. «No recuperarem ni la llavor».

Vidal treballe un parell d’hectàrees a la Séquia dels Pilarets, una zona de regadiu que trobem a la desembocadura del Tastavins entre els termes de Fontdespatla i Vall-de-roures. «Per norma, quan cauen 80 o 100 litros de precipitació, el riu Tastavins es recupere. Però enguany no ha mogut ni amb el temporal de setembre», va afegir Víctor Vidal. Per tant, «això signifique que la glera també està tocada». Enguany inclús s’han eixugat fonts que sempre brollaven. Una situació alarmant. De fet, Vidal va explicar que «no sol hem perdut la campanya d’estiu, sinó també la campanya d’hivern. Ara era el moment de plantar, per exemple, les cols. En solíem posar una mitja hectàrea, però enguany ja no n’hem plantat». Pel que fa a l’ús recreatiu de l’aigua, este estiu encara s’han pogut aprofitar alguns tolls del riu Tastavins, especialment en el tram que discorre pel terme de Ràfels. Per contra, el Salt de La Portellada, un dels majors reclams naturals del Matarranya, ha estat molt poc visitat perquè no ha eixit en tot l’estiu.

La bassa dels Comellars
Si les perspectives no milloren, l’any 2023 es pot convertir en un dels més secs de les últimes dècades. I en moments de sequera extrema com la que vivim actualment, reapareix el projecte de la bassa lateral dels Comellars. De fet, al Tastavins se li han fet moltes propostes per a la regulació del seu cabal hidrològic i la creació de reserves d’aigua per a regadius, tant per a la zona alta com riu avall. En el seu dia, inclús es va parlar de la construcció de tres basses laterals, una d’elles als Vila-sants de Pena-roja, una altra al terme de Mont-roig i una tercera al riu dels Prats, als Comellars, que és la que sempre ha tingut més força. Sobre el projecte en qüestió, Víctor Vidal va recordar que «estem parlant d’una reserva de 3 hectòmetres cúbics i un projecte que està valorat en uns 5 milions d’euros». Una inversió que «no representen molts de diners, veient les grans infraestructures que s’estan fent», i que a la llarga és una de les millors solucions per a tindre reserves d’aigua en una conca que està marcada per les grans avingudes i llargs períodes de sequera.

RUBÉN LOMBARTE