La Pastora i El Rubio, protagonistes en una jornada sobre el maquis a Pena-roja
La biblioteca va projectar un documental i va presentar dos llibres coincidint amb la celebració de Sants Patrons. L'espai es va quedar menut i més de 120 persones van assistir a l'acte
La biblioteca pública de Pena-roja es va quedar menuda durant la celebració d’una jornada dedicada al maquis. Aprofitant la tarde del dissabte 20 de gener, el dia de Sants Patrons, l’associació Cultural Tastavins i l’ajuntament van passar el documental Les vides de la Pastora, per a continuació obrir un col·loqui i presentar els llibres L’última petjada d’El Rubio i Florencio Pla Meseguer: ‘la Pastora’. La dignitat robada, que versen sobre dos dels maquis més coneguts a les nostres comarques. Jornada molt intensa, carregada d’emocions, i que va comptar amb la presència dels responsables d’estos tres treballs. Per un costat, Elena Solanas, que ha escrit sobre la Pastora, germà de sa iaia, la Vicenta Pla Meseguer, en una recerca personal a través de la qual ha refet la història familiar que li havien robat. Per un altre, Òscar Meseguer, periodista del Setmanari l’Ebre, qui va seguir amb molt d’interès l’exhumació de Francisco Serrano, en un procés que el va atrapar i inclús el va fer partícip. I amb la presència també de José Antonio Guerrero, director del documental, i que fa de nexe d’unió entre tots dos obres. L’acte va generar molt d’interès, i va reunir a més de 120 participants procedents de moltes poblacions del territori.
Elena Solanas és la néta d’una de les germanes de Florencio Pla Meseguer, de la Pastora. I el seu llibre és el resultat de 19 anys de treball, de recerca, de «picar pedra», com ella va entendre. Un recorregut ple de silencis que va començar l’any 2004, però que «encara no ha acabat». I és que este llibre «pretén que per fi es conega la persona, qui va ser realment Florencio Pla Meseguer». Una obra que «vol fugir dels mites, de les mentides i de les fal·làcies». De tota aquella literatura que «es va crear al seu voltant». Desmitificar el mite, si és possible. I sobretot, trencar els silencis. A casa, la seua iaia mai li va parlar de la Pastora. La por i la repressió que va patir la família, probablement van fer del silenci «la millor opció». L’octubre de 2004, l’Elena descobriria dels llavis de la mare, la Soledad Roig Pla, neboda de Florencio, que tenia sang guerrillera. Va ser la primera peça del puzle. La primera passa per a recuperar la dignitat robada de la Pastora i de la seua família. Perquè «han robat la meua història», apunte Solanas. Al documental de José Antonio Guerrero apareixen, entre molts altres, la Soledad Roig, qui recorde la Pastora i la repressió que patirien com a família. La Soledad va faltar ara fa uns mesos a Tarragona.
Òscar Meseguer és l’autor de ‘L’última petjada d’El Rubio’, una obra que verse sobre Francisco Serrano, l’últim company de la Pastora. En relació al llibre, Meseguer va concretar que «és una barreja de registres, si vols. No és només un llibre d’història. No és un assaig periodístic ni de memòria. Però ho és tot una mica». Un treball que segueix dos fils. Per un costat, «relate des del moment que publico, al meu periòdic, on pot estar enterrat el cos del guerriller Francisco Serrano», i que desencadene tot un procés entre administracions», on intervenen Govern d’Aragó, ajuntament de Tortosa i Generalitat de Catalunya, i que acabaria amb el retorn de les restes del Rubio a la seua família. L’altre fil conductor és «el Serrano guerriller, que va patir molta repressió, tant ell com la seua família, i que també va cometre accions violentes i delictes de sang», morint finalment en el xalet de la família Nomen, a Tortosa. Meseguer va valorar jornades com les celebrades a Pena-roja, i va considerar que el maquis «té eixe punt de romanticisme i també de lluita legítima i organitzada contra el franquisme» que t’atrape. Sobretot, si tenim en consideració que l’AGLA, l’agrupació guerrillera més activa del maquis, «es movia precisament per aquí».
Des de Pena-roja van agrair la gran resposta per part del públic durant l’acte i estan valorant fer més activitats sobre el maquis, com poden ser projeccions, exposicions i excursions. Durant la sessió del 20 de gener també es va parlar molt dels masovers, que són un element determinant i bastant oblidat en aquell període violent del nostre passat històric.
