La llei obligue a reciclar més d’un 50% dels residus des del passat 31 de desembre
Calaceit ha formalitzat la petició d'incorporar-se al quint contenidor, una fórmula que ara mateix fa Queretes. Beseit, la Freixneda i Vall-de-roures s'hauran de pronunciar pròximament
L’any 2017, la comarca del Matarranya va iniciar un projecte pilot anomenat Porta a Porta. En ell, quatre poblacions de la conca del Tastavins, com eren Fontdespatla, Pena-roja, Mont-roig i Torredarques, començaven a separar la matèria orgànica, compostant en origen i reduint, d’esta manera, els quilos que acabaven a Alcanyís. A través del ‘Porta a Porta’, els contenidors desapareixien dels carrers. Seguint un calendari setmanal constant, els veïns treien al carrer la fracció que corresponia aquell dia. Els resultats van ser sorprenents, i els nivells de reciclatge d’estos quatre municipis va superar inclús el 70 per cent dels residus que generaven. Als pocs mesos Fórnols se va sumar al projecte. En paral·lel a este ‘Porta a Porta’, també com a experiència pilot, Queretes va impulsar un sistema alternatiu al reciclatge de la matèria orgànica. Va ser a través del quint contenidor. De manera voluntària, tots els veïns que volien s’inscrivien a este projecte, obtenien un kit de reciclatge, i a diferència del ‘Porta a Porta’, la matèria orgànica s’havia de tirar en un contenidor marró comunitari al carrer. Amb este sistema no s’ha superat el 40% en reciclatge.
Fa sis anys que el Matarranya va començar el camí de reciclar la matèria orgànica. I cada vegada són més els municipis adherits. De fet, en l’últim tram de la passada legislatura, de cinc pobles al ‘Porta a Porta’ es va passar a un total de tretze. A les poblacions anteriorment mencionades s’hi van afegir primer la Torre del Compte, la Portellada, la Vall del Tormo, Valljunquera i Ràfels, i uns mesos més tard van ser Arenys de Lledó i Lledó i, finalment, Massalió. Fa uns dies, tal com ha passat per sessió plenària, Calaceit va anunciar que apostarà per reciclar la matèria orgànica a través del quint contenidor, com està fent Queretes. De fet, ha traslladat a Comarca del Matarranya, que és l’administració encarregada de la gestió de residus, la predisposició de reciclar esta fracció. Per un costat, per una qüestió econòmica. Cada vegada supose més car abocar a Alcanyís, i això ha obligat la majoria d’ajuntaments a actualitzar les seues taxes de residus. Però per un altre està la normativa vigent, i que recorde que des del passat 31 de desembre tots els municipis de la geografia nacional estan obligats a reciclar un 50% dels residus que generen.
Alberto Rodríguez és tècnic de DIMSA a Comarca, que és l’empresa pública encarregada de la gestió de residus, i va explicar que «el Matarranya estem una mica més avançats que altres comarques» de l’Aragó, en el sentit que «atenent la nova llei de residus, que obligue a la implantació de sistemes de recollida de fracció orgànica, fa anys que ho estem fent». Rodríguez va recordar que «14 poblacions del Matarranya recullen l’orgànica», siga a través del ‘Porta a Porta’, que és el més estès, o el quint contenidor, una proposta que per ara sol s’està impulsant a Queretes. El sistema de quint contenidor se base, simplement, en la instal·lació d’un nou contenidor al carrer, afegint-se al groc dels envasos, al blau del cartró, al verd del RSU i a l’altre verd per al vidre. Tal com va explicar Alberto Rodríguez, «els veïns separen la fracció orgànica al seu domicili, en bosses compostables, i tenen una clau del contenidor exterior marró on la dipositen». Des de DIMSA van recordar que tant els municipis que estan al ‘Porta a Porta’ com els veïns de Queretes que participen en el quint contenidor, per norma ho fan molt bé. La diferència està en el grau de reciclatge.
I és que a través del quint contenidor «no s’arribe». I eixe és el gran però, perquè la llei de residus publicada el 9 d’abril de 2022 incideix molt en el reciclatge de la matèria orgànica, exigint uns nivells de reciclatge del 50 per cent. En el cas de Queretes, en una experiència en la que «no tots els veïns participen», s’ha arribat a nivells màxims del 40 per cent. Per tant, és un pas important, però resulte insuficient. Especialment, si tenim en consideració que «les exigències europees aniran en augment», de manera que ara se’ns obligue a reciclar un 50%, però eixes proporcions aniran creixent progressivament. De moment, a la comarca hi ha quatre poblacions que no reciclen la matèria orgànica. A Calaceit, que s’ha pronunciat fa uns dies, s’hi afegeixen Beseit, la Freixneda i Vall-de-roures. Per tant, al Matarranya quede molt per fer. A Aragó, més encara, perquè ara mateix la nostra comarca és alumne avantatjat en el reciclatge. Segons les dades que mou el Ministeri de Transició Ecològica, l’any 2018 només hi havia dos autonomies que arribaven a eixe 50% en reciclatge. Eren País Valencià i Catalunya. Aragó apenes superava el 30 per cent.
El preu de no reciclar
L’estratègia de reciclar cada dia més i millor passe per reduir la fracció RSU, que és la que acabe a abocador. De fet, des de DIMSA van recordar que «hem de buscar totes les fórmules possibles per a reduir està fracció». No només perquè contamine molt, sinó perquè «és la que més diners ens coste a tots». Rodríguez va afegir que «des de gener de 2023, i a causa de la nova llei de residus, tenim un canon de 40 euros més IVA per cada tona que enviem a Alcanyís». Per tant, en poc temps s’ha passat dels escassos 27 euros els 1.000 quilos a més de 72 euros, triplicant el cost. De fet, molts consistoris s’han vist forçats a pujar les taxes de reciclatge al llarg de l’últim exercici, independentment que els seus veïns reciclen més i millor que fa uns anys. També és important el que diu la llei 7/2022 de residus i sòls contaminats. Des del 31 de desembre de 2023, o sigue, des de fa més d’un mes, tots els municipis estan obligats a reciclar un 50% dels seus residus. Per tant, i tot i que esta comarca va ser previsora i a l’Aragó va molt per davant a altres territoris, quede molt per fer i anem tard.
