Clamor per la riquesa i diversitat lingüístiques en els 40 anys de la ‘Declaració de Mequinensa’

Veïns i entitats de diferents racons de la Franja d’Aragó van assistir el dissabte 24 de febrer a la commemoració dels 40 anys de la Declaració de Mequinensa, un document que va assentar les bases per la dignificació, el reconeixement i l’educació del català als pobles de l’Aragó. L’acte central, que s’ha fet coincidir amb la celebració del Dia de la Llengua Materna, es va viure a la Sala Goya de Mequinensa, la qual van omplir més de 300 persones procedents de diferents racons de la Franja. A l’acte hi van estar presents, entre d’altres, Marcelino Iglesias, José Albiac i Joaquín Pallarès, alcaldes de Bonansa, Nonasp i Areny de Noguera, respectivament, i que van ser tres dels 17 representants municipals que van firmar aquell text de l’any 1984. Prèviament, dins de la casa consistorial, es va impulsar una trobada d’entitats en defensa de la llengua per a madurar un manifest conjunt, mentre que a les 11, al mig de la plaça, es va fer una concentració en defensa de les tres llengües històriques, amb una pancarta en la que es podia llegir: ‘Soy de Aragón, hablo castellano. Sóc d’Aragó i parlo català. Soi d’Aragón, charro aragonès’.

Jornada de sentiments oposats. Per un costat, amb cert optimisme, entenent que en 40 anys s’ha avançat molt en el reconeixement i en l’ensenyament en català. Per un altre, amb molta preocupació. Els estudis confirmen que la llengua està en un clar retrocés i el seu futur està en perill si no es fa alguna cosa. Des de l’ajuntament de Mequinensa, l’alcalde de la població, Antonio Sanjuán, va considerar que «avui commemorem este aniversari de la Declaració de Mequinensa», la qual «va pretendre dignificar i reconèixer que a l’Aragó es parlen més llengües» que el castellà. Sanjuán va apuntar que «el conseller de Cultura d’aquell moment, Pepe Bada, i 17 alcaldes van signar una declaració que pretenia reconèixer que a l’Aragó hi ha llengües que s’han de promoure i s’han d’ensenyar», afegint que la riquesa lingüística «és un patrimoni cultural de tots els aragonesos i no ens podem permetre el luxe de perdre’l». Des de Mequinensa, el seu alcalde va lamentar que «ara pareix que alguns volen tornar 40 anys enrere», fent menció al vigent Govern d’Aragó, i «ens temem que posaran totes les dificultats perquè es puga impartir l’ensenyament en català a l’Aragó».

Sanjuán va estar acompanyat de diferents representants socialistes a la Diputació de Saragossa i al Govern d’Aragó, com ara la vicepresidenta de la Diputació de Saragossa, Teresa Ladrero, així com Mayte Pérez, diputada a les Corts. Precisament, Pérez li va traslladar a Javier Azcón (PP), màxim responsable de l’autonòmic, que «el president està per a donar solucions i donar respostes», i li va recordar que en estos moments «més de 5.000 alumnes d’Aragó estudien català i aragonès», cosa que es tradueix en la contractació de 120 professionals docents. Precisament, a l’acte de commemoració dels 40 anys de la Declaració de Mequinensa, el qui fora president del Govern d’Aragó entre 1999 i 2011, Marcelino Iglesias, va recordar que l’ensenyament del català ha patit tres etapes amb el mandat popular. «La primera etapa, entre 1995 a 1999 va ser totalment catalanista». De fet, Iglesias va recordar que va ser el PP qui va incloure ‘català’ i ‘aragonès’ a l’Estatut d’Autonomia. «Què va passar? Que va guanyar un tal Aznar sense majoria absoluta i va pactar amb Pujol». Després va arribar l’etapa de Rudi del LAPAO i el LAPAPYP. I ara comence l’etapa incerta del govern Azcón, amb l’extrema dreta de màxim aliat.

Moncada i Lombarte
Des del Matarranya, als 40 anys de la ‘Declaració de Mequinensa’ van assistir representants municipals, bé als equips de govern o bé a l’oposició, de Calaceit, Valljunquera, Pena-roja i Massalió. A l’elaboració del manifest també van assistir diferents entitats del territori, com ara l’Associació Cultural del Matarranya, l’associació Gent del Matarranya, Clarió, el CSA l’Argilaga de Massalió, Iniciativa Cultural de la Franja, l’associació La Barraca de Queretes i la Nit en Blanc de Massalió. El text es traslladarà a altres entitats que es vulguen sumar al manifest. A la concentració que es va fer a la plaça es va llegir un manifest en les tres llengües d’Aragó. Ladrero va ser l’encarregada de fer-ho en castellà; Raquel Caballé, filla de’n Sebastià Caballé, que va ser l’alcalde de Mequinensa que va firmar aquella declaració de 1984, ho va fer en català; i el diputat per CHA Seve Latorre ho va fer en aragonès. A l’acte central de l’efemèride, que va ser conduït per la periodista Miriam Riau, es van llegir textos de Jesús Moncada i Desideri Lombarte, els dos escriptors en llengua catalana més destacats de l’Aragó.

El primer de febrer de 1984, al castell de Mequinensa es van reunir 17 representants municipals dels pobles de la Franja d’Aragó i el conseller de Cultura d’aquell moment, el favarol José Bada, per a madurar un document que va donar origen al conveni entre Govern d’Aragó i Ministeri perquè l’assignatura de català s’implantés de manera voluntària a les escoles dels nostres pobles. En aquella Declaració de Mequinensa de la que ara se celebren 40 anys van assistir, en qualitat matarranyenca, els representants municipals de Calaceit, Vall-de-roures i Valljunquera.

RUBÉN LOMBARTE