L’afició pel vòlei creix a la comarca del Matarranya

Cada any hi ha més inscrits al Club de Vóley Matarraña. I és que són 50 les esportistes que juguen en algun dels seus tres equips competitius: dos cadets i un d’infantil; però en total,  amb l’Escola de Vòlei, sumen uns 85 membres. Així ho explica Carlota Bellosta, entrenadora del Club Vòlei Matarranya, “és qüestió d’una bona planificació i de tindre uns resultats i un ambient agradable“. Pel que fa al nombre d’afiliats, afirma que és veritat que “no tenim molta competència en esports d’equip, només competim contra el futbol”. El vòlei és un esport majoritàriament femení. Bellosta comenta que “no tenim cap noi a les categories més altes”. Esta és una tendència que es podria anar frenant en els pròxims anys perquè “a les categories infantils, a l’Escola de Vòlei, hi ha uns 8 nois aproximadament”. Una escola on “este any hi ha uns 35 xiquets i xiquetes”.

Este és un esport que cada cop compta amb més afició a la comarca, cosa que segons Bellosta s’explica per “l’afició que hi ha per l’equip de Pamesa Teruel que està jugant la primera divisió espanyola, i això anima”, i que “a Alcanyís hi ha dos equips amb una trajectòria magnífica i que té uns molt bons jugadors”. Però segons l’entrenadora del Club, l’auge que s’està vivint pel vòlei a Aragó és per la Federació, que s’estan movent moltíssim i estan sortint un munt d’equips i clubs nous. L’amor per este esport repercuteix en el compromís de les jugadores, que “han evolucionat positivament, en responsabilitat, ganes i motivació“, confirma Bellosta. Això es tradueix en el fet que van pujant de nivell, “estem competint en el grup B i C, i possiblement, l’any que ve pugue plantejar-me competir al grup A a la categoria cadet”, i és que “estan ben posicionades a la classificació”, comenta orgullosa la seua entrenadora.

Lamentablement, moltes esportistes deixen este esport en acabar l’etapa de l’institut. Això, Ballesta ho atribuieix més a una manca de recursos, que no pas per falta la motivació. “En alguns casos, les jugadores passarien a una categoria juvenil, però no ho fan perquè costa molts més diners la fitxa, hi ha més desplaçaments a Saragossa o Terol, a part que no tenim infraestructura”, es lamenta l’entrenadora. A més, afegeix que els falten mitjans humans, “no tenim entrenadors que puguen donar suport a aquest recorregut més llarg dels equips”. Inconvenients que no faciliten l‟esport més enllà de l‟etapa educativa.

ISABEL APARICIO