Logotips d'organismes oficials

Una preestrena de cine per a ‘Volver a ver’

El director i guionista José Blanch presenta el seu curtmetratge en un passe a Pena-roja

Video Thumbnail
Una preestrena de cine per a 'Volver a ver'
El Saló Cultural de Pena-roja va acollir la preestrena el curtmetratge 'Volver a Ver' del director i guionista local José Blanch. Este penarogí va presentar als seus veïns un projecte audiovisual en el qual ha estat treballant pràcticament dos anys. Es tracta d'una pel·lícula curta, però intensa, on

El Saló Cultural de Pena-roja va acollir la preestrena el curtmetratge ‘Volver a Ver’ del director i guionista local José Blanch. Este penarogí va presentar als seus veïns un projecte audiovisual en el qual ha estat treballant pràcticament dos anys. Es tracta d’una pel·lícula curta, però intensa, on es tracta el tema de la ceguesa.

Les expectatives eren grans i no hi cabia una agulla a la sala de cine que havien preparat per a l’ocasió. Molts dels que omplien les cadires eren amics i familiars del director i alguns fins i tot s’havien involucrat en el projecte com a productors o ajudants en el rodatge. Perquè tot i que el treball té un acabat professional, José Blanch ha hagut de recolzar-se en tots els ajuts possibles per tirar endavant la seua idea.

Volver a ver es conta la història d’una vella fotògrafa que torna a casa després de patir un accident que l’ha deixat sense visió i com s’adapta a la nova situació. En este drama, Blanch ha retratat “el procés de dol i s’ha centrat, sobretot, en l’etapa de l’acceptació”. És, per tant, una tragèdia; tanmateix, compta amb “un punt positiu, que fa entendre que hi ha altres formes de vore les coses“.

Per transmetre tot això ha tingut molta cura en tots els aspectes del film, des de les textures, el so o el color, per tal evidenciar els altres sentits a part de la vista. A més a més, ha comptat amb Neli Lladó, l’actriu protagonista, que sense dir res, ho diu tot. Al final, Volver a ver és sobretot una història d’amor, on es retrata la relació entre l’àvia i la neta i com el suport de la família fa més fàcil viure un procés dolorós. “El curt juga amb esta relació que es trenca, però que finalment amb esforç es reestructura”, apunta Blanch. Estes relacions familiars són un homenatge a la mateixa família de l’autor. Blanch confessa que és un petit homenatge a la seua iaia Rosario i al seu tio Eduardo. “És contar la meua història a través d’altres personatges i amb molts elements de ficció”.

En estos dos anys de treball han participat 47 persones i totes elles ho han fet de manera altruista. Blanch destaca l’esforç que suposa tirar endavant este tipus de projectes, sobretot per la falta de recursos econòmics. Però tot i les dificultats, José Blanch està molt satisfet amb el resultat obtingut. Un sentiment que es va reafirmar en la preestrena, perquè, encara que jugava a casa, les reaccions que va rebre de l’audiència van ser molt bones. “L’emoció que volia transmetre sembla que arriba”, apuntava del director després de la projecció.

Ara comença la vida pública del curt, ja que la pretensió de l’equip és presentar-lo a festivals i concursos i que entre al circuit de curtmetratges.

MARTA JIMÉNEZ

 

 

Mitjans