Logotips d'organismes oficials

El Matarranya perd un APN a les portes d’un estiu marcat per la incertesa i la falta de precipitacions

L'associació dels APN sol·licite a Govern d'Aragó una excepcionalitat de quatre mesos i que no es cesse els cinc agents interins de la província fins a superar la temporada d'alt risc d'incendis forestals

Video Thumbnail
La Comarca del Matarranya perd un APN a les portes del període de major risc forestal.
La comarca del Matarranya perdrà un Agent de Protecció de la Natura (APN) a les portes d'un estiu marcat per la incertesa i per la falta de precipitacions. Fa uns dies, l'associació de 'Agentes para la Protección de la Naturaleza en Aragón' va llançar un contundent comunicat, a través del qual va tr

La comarca del Matarranya perdrà un Agent de Protecció de la Natura (APN) a les portes d’un estiu marcat per la incertesa i per la falta de precipitacions. Fa uns dies, l’associació de ‘Agentes para la Protección de la Naturaleza en Aragón’ va llançar un contundent comunicat, a través del qual va traslladar la seua preocupació pel cessament dels APN interins que ara compliran tres anys de servei. Esta mesura afecte un total de set agents forestals a Aragó, cinc d’ells assignats a la nostra província, dos dels quals exerceixen al Baix Aragó. D’una banda, un APN que està assignat a la comarca d’Andorra. D’una altra, una APN assignada al Matarranya que en estos moments cobreix els municipis de Mont-roig, la Sorollera i Torredarques. Des de Govern d’Aragó van apuntar que s’està treballant per a cobrir estes vacants amb la major celeritat possible, mentre que des de l’associació demanen una pròrroga de quatre mesos, de manera que els cessaments d’interins que marque la llei es facen efectius a l’octubre, una vegada superada la temporada d’alt risc d’incendis forestals.

Javier Escorza és president de l’associació de ‘Agentes para la Protección de la Naturaleza en Aragón’ i va manifestar que, efectivament, «la norma nacional diu que el personal funcionari interí de l’administració pública no pot estar més de tres anys» per allò de reduir el nombre d’interins, «cosa que entenem i estem d’acord». Ara bé; defensen que en el cas dels APN, i més en el moment en el que ens trobem, «caldria aplicar una excepcionalitat». Escorza va explicar que als APN se’ls hi aplique la mateixa norma que als treballadors de la sanitat i de l’educació, «amb la circumstància que, a meitats de juliol, a la nostra província hi ha cinc companys» que porten tres anys d’interins i, automàticament, «els cessaran». Per això, i «atès que la zona del Baix Aragó no té massa APNs per la càrrega de treball que tenim de cara a incendis forestals, atès que el Matarranya i bona part del Baix Aragó està considerada com a zona d’alt risc d’incendis forestals, i atesa també la circumstància que no és un any prolífic de pluges, amb un monte que està com està», és necessària una pròrroga.

De fet, Javier Escorza va entendre que «cessar dos persones a la zona nord-est de la província, on treballem les quatre comarques conjuntes, perdre dos APN, dos persones jóvens i ben formades en la direcció d’extinció, i més en este moment, per a natres és un desastre». D’aquí que demanen a la direcció general de Funció Pública «una excepció de quatre mesos», de manera que es pugue afrontar l’etapa més delicada pel que fa a risc d’incendis forestals «tal com estem». Més enllà de la pèrdua d’efectius, que en el cas de l’APN assignada al Matarranya serà la pròxima setmana (perquè tot i que el cessament no és fins a juliol, té pendents dies de vacances), des de l’associació recordaven que els professionals no es formen de la nit al dia. En este sentit, Escorza va defensar que «les persones que cessaran són coneixedores del territori, de les particularitats de la zona, de l’entramat de pistes que tenim en estes zones tan boscoses i d’alta densitat de vegetació». Persones preparades per a assumir treballs de direcció en extinció A, en extinció B i de cap de sector, i que ara estan en perill.

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans