El Govern d’Aragó cree el premi ‘Nicanor Villalta’ a la millor faena taurina
Parlem d'una distinció que s'atorgarà cada temporada i que durà el nom de l'il·lustre torero de Queretes
Tal com va proposar el president del Govern d’Aragó a les poques hores que el Ministeri de Cultura suprimís el Premi Nacional de Tauromàquia, l’Aragó tindrà els seus propis premis a la millor faena taurina. Unes distincions que portaran el nom d’un reconegut torero del Matarranya, com va ser Nicanor Villalta, nascut l’any 1897 a Queretes. Fill del noviller i banderiller Joaquín Vilalta, Nicanor Villalta (als anys 40 del segle passat es canviaria el cognom de la família) va agafar l’alternativa l’any 1922 i la seua carrera es va allargar fins a l’any 1943. Durant els anys 20, que van ser els de major èxit professional, Nicanor Villalta va protagonitzar més de 50 faenes per temporada. Tot i que Nicanor Villalta i Serres es va estrenar a Amèrica, està considerat el torero aragonès més important de tots els temps. Als exteriors de la plaça de bous de la Misericòrdia de Saragossa apareix un bust en record al torero, que precisament es va retirar un 17 d’octubre de 1943 en aquella plaça, compartint cartell amb Morenito de Talavera i Manolete. Diferents poblacions de la geografia aragonesa, com ara el seu Queretes natal, tenen un carrer amb el seu nom.
El decret que regule el premi Nicanor Villalta es va aprovar ahir mateix en Consell de Govern, el qual reconeixerà la millor faena de la temporada a les places de Saragossa, Osca i Terol. La creació d’estes distincions, tal com ha apuntat el Govern d’Aragó, busque «el reconeixement d’aquells que destaquen en el sector de la tauromàquia, contribuint d’esta manera a promocionar i difondre esta manifestació cultural arrelada a la nostra autonomia». Podran ser premiades aquelles persones que, de forma professional, es dediquen a la tauromàquia i que hagen actuat a les places aragoneses durant la temporada taurina en qüestió. Des del Govern d’Aragó van explicar que «la tauromàquia és una manifestació del nostre patrimoni històric i cultural», tal com reconeix la llei 18/2013 per a la regulació de la tauromàquia. I, en atenció al seu caràcter de patrimoni, «els poders públics estan obligats a assegurar la seua conservació i promoure el seu enriquiment». La creació d’estos premis, com la tauromàquia en sí, genere partidaris i detractors. Estan aquells que consideren els bous una tradició i aquells que demanen abolir-la perquè ho veuen com un acte de tortura animal.
