La cabra s’estabilitze al Port, assolint la «resistència de grup» contra la sarna
Des del territori es mostren esperançats per la presència d'una nova generació de cabres fortes i resistents a la malaltia. La població animal presente símptomes de creixement
«El pitjor ja ha passat». Així de esperançat es va mostrar el coordinador dels Agents de Protecció de la Natura al Baix Aragó i el Matarranya, Javier Escorza, a l’hora de referir-se al brot de sarna sarcòptica que es va declarar l’any 2015 a la comarca veïna de la Terra Alta i que va castigar amb molta duresa la cabra salvatge al Matarranya, reduint la seua població a mínims. Fa uns dies, des de la Reserva Nacional de Caça dels Ports recalcaven que, efectivament, la malaltia es considere controlada i que està apareixent una nova generació de cabres resistents a l’àcar. Tot i que la sarna no es considere eradicada, perquè el paràsit que la transmet conviu al medi natural, Escorza va recalcar que «estan naixent noves generacions resistents a la sarna». Un brot que va ser «una autèntica debacle, un desastre total», estimant que en algunes zones va afectar entre el 90 i el 95 per cent de la població animal, causant la mort a bona part de les cabres infectades.
El brot de sarna que es va declarar a primers de 2015 a la zona zero ràpidament va saltar al Matarranya. Les primeres mesures preventives que es van prendre a Aragó van anar lligades a reduir la població de cabra per a mitigar l’expansió de la malaltia. Però l’àcar va acabar entrant, i a primers de 2016 a la Reserva dels Ports s’havien identificat els primers 20 casos de cabra afectada per sarna sarcòptica. Es tracte d’una malaltia molt infecciosa que afecte les cabres i que es transmet per contacte directe, provocant-los picors, ferides, col·lapse d’òrgans i febres molt altes. Al Matarranya va castigar durament la població de cabra, reduint-la en alguns municipis en més d’un 90 per cent. Termes municipals que tenien una elevada densitat, especialment Beseit i Pena-roja, van patir un retrocés significatiu, portant-la pràcticament a la seua desaparició. Els últims censos, tot i que parlen d’una població prou reduïda, han identificat animals sense símptomes i fortes, assolint eixa resistència de grup.
Escorza, recentment reconegut amb el premi Ríos Vivos pel seu compromís ambiental, va explicar que «la pròpia espècie ha tret una resistència, i les noves generacions seran resistents a la malaltia». L’agent rural va afegir que «tornarem a veure cabres». De fet, estem veient com «estan creixent les poblacions». Ara bé. La sarna és «una malaltia molt contagiosa que s’estén molt a poc a poc. La sarna continue avançant més enllà del Maestrat», especialment pel sud de la província i les comarques de l’interior de Castelló. En canvi, al Matarranya i termes municipals del Baix Aragó, dels primers en patir l’entrada de l’àcar, «comence a aparèixer eixa resistència» que seran «el present resistent i el futur d’una espècie que a poc a poc es recuperarà». Escorza va detallar que «l’experiència que hem portat d’altres llocs», referint-se a altres territoris de la geografia espanyola on la sarna ha actuat prèviament, corrobore que efectivament «l’espècie es recupere».
Lògicament, l’àcar conviu en el medi, de manera que «de tant en tant apareixerà un animal infectat per sarna» que morirà perquè «no té eixos gens resistents». Per tant, seguiran apareixent casos, però «no seran de manera massiva, sinó de caràcter aïllat. La majoria tindrà el gen resistent i formarà poblacions sanes», va apuntar Javier Escorza.
La situació a Catalunya
Fa escassos 10 dies, l’Agència Catalana de Notícies (ACN) va publicar un interessant reportatge sobre l’evolució de la cabra a la Reserva Nacional de Caça dels Ports, parlant amb Josep Jovaní, que és el director tècnic de la reserva. En la mateixa línia que Javier Escorza, Jovaní es mostrava prou esperançat sobre la població de cabra al territori, entenent que «el fet que hi hagi molt pocs animals o cap amb símptomes visibles indique que la plaga està molt controlada». Jovaní va detallar que durant dècades, la sarna serà una malaltia endèmica, havent-hi brots però molt més acotats. En relació a les dades i l’impacte que ha tingut la sarna sarcòptica al Port, s’explique que si l’any 2015 existia una població d’uns 3.600 exemplars, sis anys més tard es va reduir a escasses 500 cabres. En el cens d’enguany, tal i com detalle ACN en el seu treball, s’han arribat a comptabilitzar 844 exemplars, unes xifres esperançadores que demostren que este emblemàtic animal del nostre territori s’està recuperant.
