Vox engegue tota la maquinària per acabar amb el reconeixement del català i l’aragonès
La formació d'extrema dreta ha presentat una proposició de llei que qüestione la pluralitat lingüística d'Aragó, recorrent inclús a referències que no tenen cap rigor acadèmic
Per ara, la calor s’està comportant i no apure la temperatura. Però les previsions parlen d’un estiu calent. Molt calent. Sobretot en matèria lingüística. Vox, l’agrupació d’extrema dreta que forme part del Govern d’Aragó en coalició amb PP i PAR, ha engegat la maquinària parlamentària per a acabar amb la protecció lingüística del català i l’aragonès, fent recular les llengües minoritàries pròpies d’Aragó més enllà dels acords de l’any 1999, quan va ser aprovada la llei de Patrimoni Cultural d’Aragó en els últims compassos de la legislatura presidida pel popular Santiago Lanzuela. Des d’aleshores, la política lingüística i la denominació de les llengües històriques d’Aragó ha patit diferents vaivens en funció de qui governe. Salvant certs personalismes, les dretes i les esquerres tenen una línia bastant definida en la qüestió lingüística. L’excepció apareix en el PAR, que a finals dels 90 demanaven la cooficialitat del català i en l’actualitat s’oposen a reconèixer que es parle a Aragó, així com en Teruel Existe, que de moment s’ha posicionat com a partidari de la denominació de les llengües minoritàries d’Aragó com a català i aragonès. Vox, en canvi, té molt clar que la riquesa cultural i lingüística va en contra de la seua forma de concebre Espanya.
De fet, recentment el grup parlamentari de Vox ha registrat en solitari una proposició de llei per a eliminar el reconeixement del català i de l’aragonès com a llengües pròpies d’Aragó. Una mesura que tenien contemplada en el seu programa electoral i que, al seu entendre, era un dels compromisos refrendats en el pacte de governabilitat entre el PP i l’extrema dreta. Una decisió que ha agarrat els socis de govern a peu canviat, i a través de la qual Vox té intenció de modificar l’article 4 de la llei de Patrimoni Cultural, en el que precisament es fa menció a la riquesa lingüística de l’Aragó. El text que ha registrat la formació ultra no està exempta de polèmica. Primer de tot, perquè deixe entreveure que la llei original de 1999 no fa referència al català. En segon lloc, perquè contravenint les universitats, considere que a la Franja d’Aragó no es parle català, sinó més bé varietats de la llengua aragonesa històrica. I en tercer lloc, no menys important, la proposició de Vox utilitze referències pseudoacadèmiques que han estat qüestionades i que contradiuen les universitats i la comunitat lingüística, al·ludint a aquell ‘Historia del Aragón oriental y su lengua‘ de Juan José Barragán i Héctor Castro, llibre que situe l’origen del chapurriau en el segle XI a Jaca.
Natxo Sorolla és sociolingüista i expert en esta matèria, i explique que «fa unes setmanes Vox va presentar una moció per eliminar les denominacions de català i aragonès de la llei de Patrimoni Cultural». Una llei que ha anat patint canvis al llarg dels últims 25 anys, amb un major o menor consens. Però la proposició que ha presentat Vox va més enllà. Tal com relate Sorolla, el text diu que «a més de l’espanyol, Aragó compte amb diverses modalitats lingüístiques pròpies de la llengua aragonesa històrica», de manera que «fa una passa més, i diu que el català és una modalitat lingüística pròpia de la llengua aragonesa històrica». Per tant, «de manera explícita considere que la llengua que es parle a la Franja és una modalitat lingüística de l’aragonès», cosa que «no és compartida per absolutament ningú del món acadèmic que estudie les llengües». L’única referència acadèmica que mencione Vox en el seu text és una publicació que va finançar la Comarca del Baix Aragó i que xoque amb la comunitat lingüística internacional. De fet, Natxo Sorolla recorde que «la Universitat de Saragossa no té cap dubte de la filiació de les llengües d’Aragó», amb una llengua aragonesa que es parle al nord i una llengua catalana que perviu a l’est.
Independentment del recorregut que tingue esta proposició de llei, dos coses estan molt clares. La primera és que la protecció del patrimoni lingüístic d’Aragó està contra les cordes. Tampoc sorprèn, si es tenen en consideració les declaracions i les accions que han impulsat alts responsables del Govern d’Aragó, qüestionant l’existència del català a Aragó, deixant sense pressupost el foment de les llengües pròpies o eliminant, entre altres, el premi Desideri Lombarte que va crear l’anterior govern de coalició. I la segona, més rellevant encara, és que Vox està exprimint al màxim els escassos sis diputats que va traure en els comicis de l’any passat. I agrade o no, l’extrema dreta està marcant bona part de l’agenda política de l’Aragó. Especialment, en aquelles qüestions en les quals l’extrema dreta se sent molt còmoda, com és la seua guerra contra tot allò que cataloguen de dictadura ‘progre’. És a dir, el feminisme, l’ecologisme, la pluralitat lingüística, la multiculturalitat i els drets humans.
