Agricultura anuncie que arreplegarà de manera gratuïta la llana de les ovelles
A través d'una carta, la conselleria està informant a tots els pastors de la decisió que ha pres l'administració. La falta d'eixida comercial ha fet que la llana s'acumule a les portes de les explotacions
La conselleria d’Agricultura del Govern d’Aragó ha anunciat que s’encarregarà de la recollida de llana que s’acumule des de fa mesos a les portes dels corrals i de les explotacions aragoneses. De fet, des de fa uns dies i via carta, s’està avisant a tots els pastors de la solució que ha pres la conselleria, que passe per retirar tota la llana que no té eixida comercial per a posteriorment gestionar-la com a fertilitzant. Una decisió salomònica i que busque resoldre una problemàtica important per als pastors, que han vist que la llana de les ovelles que pasturen els nostres montes pràcticament no la vol ningú. La mateixa conselleria va explicar que si dècades enrere «la llana deixava un rendiment important als pastors», en estos moments han de pagar perquè se l’enduguen. Si durant els segles XV i XVI la llana va ser font de riquesa de destacades famílies del Matarranya, ara pràcticament no té cap valor. Si fa 500 anys se’l definia com l’or blanc, actualment se l’ha catalogat de subproducte animal.
Des de matarranya.media hem tingut accés al contingut de la carta, a través de la qual s’especifique que «si antany era un bé estimat, ara no es té valor per una indústria tèxtil encarada al teixit artificial». De fet, Agricultura reconeix que «la Xina, principal importador de la llana a l’Aragó durant les últimes campanyes, n’ha deixat de comprar perquè les fibres sintètiques estan copant el mercat». Davant d’esta realitat, que s’ha traduït en l’acumulació de quilos i quilos de llana a les portes de les explotacions, el departament ha acordat «recollir la llana de la campanya 2024 de tot pastor que ho sol·licite». Una llana que s’acabarà utilitzant com a fertilitzant, tal com detalle la missiva. La llana s’arreplegarà a través dels camions de recollida de cadàvers de Sarga, de manera que es demane a tots els pastors que vulguen retirar este subproducte posar-se en contacte en la centraleta de la companyia. Una vegada recopilades les sol·licituds, s’organitzaran diferents rutes per a recollir la llana.
Fa unes setmanes, concretament a primers de maig, la Casa de Cultura de Vall-de-roures va celebrar unes jornades al voltant de la revalorització de la llana. De fet, la jornada va ser un punt de trobada entre investigadors, pastors i promotors i va servir per a donar a conèixer diferents experiències i iniciatives que puguen donar una segona vida a una matèria primera, com és la llana, que actualment té una sortida comercial molt complicada. Entre els assistents a estes jornades, investigadors del Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (CITA), els responsables de ‘Obellas‘, un projecte que cree peces úniques de feltre a partir de la llana, així com els creadors de ‘Innovawool‘. Precisament, Javier Badía, impulsor d’este projecte, va concretar que «tot té solució a la vida», però «en estos moments, i amb les investigacions que s’han fet», l’acumulació de llana «no té una solució a curt termini». Durant la jornada es va parlar d’usos industrials de la llana, com pot ser l’automoció i l’aeronàutica.
