Blasco celebre la creació de pisos als municipis més turístics i creu que inclús caldria ampliar-lo
Durant la seua visita al Matarranya, el conseller de Turisme i Medi Ambient va parlar sobre el pla 'Más vivienda, mejor turismo', així com de gestió forestal
El conseller de Turisme i Medi Ambient del Govern d’Aragó, Manuel Blasco, ha valorat de manera molt satisfactòria la proposta ‘Más vivienda, mejor turismo‘, i que es traduirà en la creació de 455 habitatges públics en 38 poblacions de la geografia aragonesa que tenen una pressió turística important i poca disponibilitat de pisos lliures. Al respecte, el conseller va concretar que Aragó «teníem una assignatura pendent» que passe per crear places públiques dirigides als «treballadors que venen en moments puntuals» de l’any a conseqüència de l’augment del turisme. Blasco va afegir que «este problema el tenim als Pirineus, al Matarranya… en aquells municipis on l’oferta residencial s’ha reduït, bé perquè no s’està construint, bé perquè els pisos que abans es llogaven ara els han posat com a apartament turístic». Davant d’esta realitat, tal com va considerar Blasco, «s’ha d’incentivar la creació d’habitatges, que és el que ha fet el conseller» del ram, Octavio López.
Manuel Blasco va remarcar que en el cas del Matarranya, sis poblacions es beneficiaran d’este projecte, que són Beseit, Calaceit, Fontdespatla, La Freixneda, Queretes i Vall-de-roures. Però «segurament en caben més i caldria ampliar», va concretar Blasco. Va posar com a exemple el Maestrat, on el projecte incorpore Cantavella i, en canvi, deixe fora l’Anglesola. Municipis que tenen unes realitats i dificultats residencials similars. El conseller de Turisme va entendre que, òbviament, «els recursos són limitats», si bé el departament «té clar que s’ha d’incentivar habitatge als municipis menuts i als turístics». Precisament, durant la celebració de l’última sessió plenària de Comarca del Matarranya es va debatre sobre este projecte. Alguns consellers van lamentar que el pla no tingue en consideració alguns pobles del Matarranya que, sense tindre tant reclam turístic, viuen la mateixa pressió en l’oferta residencial i no tenen ni una sola casa disponible per atendre la demanda creixent.
Serveis i gestió forestal
Durant la seua visita a Beseit, Manuel Blasco també va parlar del desequilibri existent en algunes comarques entre llits i serveis per al visitant. Blasco va apuntar que «afortunadament, tenim tants turistes que el que volem és millorar la prestació de serveis, perquè després no hi ha empreses suficients per atendre’ls». El conseller va recalcar que «el Matarranya té una extraordinària oferta hotelera, té llits, i crec que sobretot li falten places de menjador», amb una oferta «per a totes les butxaques». Blasco va considerar el Matarranya com «un model d’èxit» amb algunes millores, i va fer menció a l’IES Matarranya i a la formació professional, on s’estan preparant els futurs professionals que «han d’oferir estos serveis». De fet, de cara a resoldre un dèficit rellevant de perfils laborals, tant de cuiners com de cambrers, Blasco va estendre la mà a la patronal per a trobar solucions.
Finalment, Blasco es va referir a la gestió forestal, matèria de la qual ell també en té la competència. «Si hi ha una comarca que integre perfectament els interessos del medi ambient i el turisme, eixa és el Matarranya. I em preocupe, perquè estos paratges naturals no són lliures de possibles incendis, i perquè allí on hi ha molt de turisme, el risc augmente». Blasco va detallar que «estem treballant en un pla de reforestació, i en acabar l’estiu presentarem un pla de millora de la neteja de boscos», perquè a l’Aragó «portem més d’una dècada sense inversió. No ha existit gestió forestal, i dins del monte no s’hi pot fer res. No hi ha aprofitament de la fusta, a molts punts no es poden recollir pinyes, no es pot pasturar a molts montes». Inclús «s’ha prohibit treballar al monte a aquells que s’han dedicat a la cura del monte». De fet, Manuel Blasco va manifestar que «Espanya cada vegada té més superfície boscosa». I ha crescut «de forma anàrquica». D’aquí que cal millorar la gestió forestal.