Logotips d'organismes oficials

La Torre porte a escena els fets de la ‘Rebel·lió de 1574’

Aprofitant que es commemoren 450 anys d'este episodi, veïns de la Torre del Comte han protagonitzat una obra de teatre que parle del nomenament de Pedro Garcia com a justícia

Fa exactament 450 anys, un 1 de setembre de 1574, l’arquebisbe de Saragossa Hernando de Aragón va nomenar justícia i jutge ordinari de la Torre del Comte el notari local Pedro Garcia. Pareix que la decisió no va agradar massa entre els veïns de la Torre, perquè este nomenament va desencadenar tota una sèrie de successos que l’historiador Octavio Monserrat ha definit com la rebel·lió popular de 1574. Un episodi que va acabar als jutjats, que ha quedat registrat, i que Monserrat va rescatar de l’Arxiu Diocesà de Saragossa farà cosa de 3 anys. Este episodi apareix documentat en el llibre ‘Torre del Compte 1157-1874’, publicat per la Fundació Valderrobres Patrimonial l’any 2022, que és a la vegada una revisió actualitzada que el mateix historiador ha fet del seu ‘Torre del Compte entre la época medieval y contemporánea’. Este agost, durant els dies de la Setmana Cultural, la Torre ha fet una representació teatralitzada per a donar a conèixer estos fets entre els seus veïns. Una història de la qual, per cert, se’n desconeix el desenllaç perquè la sentència no s’ha trobat.

Octavio Monserrat és historiador descendent de la Torre i una de les persones que ha estat darrere de la teatralització dels fets de 1574, que «va ser una mena de rebel·lió popular contra una decisió de l’arquebisbe, que era el senyor feudal del territori, perquè va nomenar com a justícia (l’alcalde del moment) una persona que no havia proposat l’ajuntament». Per tant, va triar el justícia sense respectar la tradició. Això, «unit a que el notari no deuria tindre molt bona fama, va fer que el poble, molts veïns, decidiren mostrar la seua oposició amb el nomenament del justícia i en contra de l’arquebisbe». Quines fórmules van triar els veïns, per a manifestar la seua oposició? Quan van saber del nomenament de Pedro Garcia com a nou justícia, un grup de veïns que havia anat a Vall-de-roures a comprar unes pedres de molí, «d’una manera informal es van reunir als afores del poble veí i van muntar una espècie d’assemblea carnavalesca en la que es burlen del justícia». Monserrat va afegir que «nomenen un justícia alternatiu, un notari alternatiu i fan una espècie de paròdia del procés». Però els improperis no acabaran aquí.

Quan el justícia ha de prendre possessió del càrrec i exercir d’alcalde, «resulte que li posen a la porta de casa uns bordissos d’olivera, que era símbol d’impotència, de covardia, d’incapacitat», relate Octavio Monserrat. A la casa del justícia també apareixerà una gorrina morta, així com un feix de banyes per a dir-li «cornut». Però el més simbòlic i potent va ser que «una nit, uns quants veïns van entrar furtivament a l’església del poble i van destrossar el banc del justícia». Òbviament, «tot això va arribar a orelles de l’arquebisbe, que manarà el fiscal organitzar un plet contra els suposats responsables de tan gran rebel·lia». Per tant, s’obrirà un procés. Bona part dels documents s’han conservat fins als nostres dies. El fiscal acuse un total de 14 veïns de la Torre per les injúries. Estan registrats els noms de tots els acusats. El dia 23 de desembre de 1574, testificaran Pedro Garcia, el justícia de la Torre, així com Miguel Seguer, notari de Vall-de-roures. També s’han conservat els testimonis dels acusats. «El problema», va recalcar l’historiador, és que «la documentació acabe aquí, i no sabem quina va ser la sentència final».

Monserrat va recordar que «als 15 dies d’acabar de declarar els testimonis i abans de dictar sentència, morirà l’arquebisbe. En morir, segurament, quedarà seu vacant, i els canonges de la Seu de Saragossa s’encarregaran del poder eclesial. Deurien entendre que eixe assumpte era una mica tèrbol i sobreseure el tema». De fet, el 10 de febrer de 1575 nomenaran justícia de la Torre Juan Monclús, de manera que Pedro Garcia deixarà de ser el justícia del poble. I aquí acabe la història. Un relat que molts veïns de la Torre van descobrir la tarde del passat 27 d’agost, quan la plaça major va albergar la explicació teatralitzada d’estos fets. La representació va estar recreada al bar social d’un municipi qualsevol. A una taula es troben quatre veïns del poble que volen jugar una partida de guinyot, i que acabaran impregnats per les històries d’Efrén, el savi del poble. A l’obra també apareix la tavernera, que fa el paper més còmic. A l’obra de teatre van intervindre Rosi Celma en el paper de tavernera; Amparo Soriano, Fernando Gil, Ana Soriano i Paco Celma van ser els clients; i el savi del poble va ser interpretat per Nacho Monserrat.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a l’historiador Octavio Monserrat:

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans