El sector tanque una campanya de l’ametla desastrosa, amb escassa collita i uns preus a la baixa

Curta i mal pagada. Així es pot resumir l’última campanya de l’ametla al Matarranya, la qual ha estat molt condicionada per la sequera crònica que està patint tot el marge dret del riu Ebre. Si les previsions no eren massa bones a inicis d’any, els pitjors auguris s’han acabat complint. Tot i que els rendiments i produccions varien en funció de la ubicació dels bancals d’ametlers, el secà ha patit una caiguda important este 2024. En algunes finques s’està parlant inclús d’una producció del 10 per cent en relació a una collita normal. Un autèntic desastre. Els preus tampoc han acompanyat massa. És cert que la varietat guara, per exemple, enguany ha anat a l’alça i s’està pagant entre 4 i 4,20 euros el quilo. Però a eixos preus a penes es poden cobrir els costos de producció. D’esta manera, la campanya de l’ametla se sume a una verema i a una sega que han segut molt complicades al Matarranya durant el present any. I les previsions de l’oliva tampoc són per a tirar coets. Després de l’última collita, que va ser històrica tant en preus com en quantitats, la previsió per al 2024 és delicada.

Des de la Portellada, Víctor Vidal va reconèixer que la campanya «ha estat curta». L’ametler és un arbre «molt curiós. Si li dones aigua, té molta set i fa coses espectaculars, com es pot veure al nord del Matarranya, a Casp i a Alcanyís. Però també és un cultiu de secà que aguante bé els anys secs, sempre que no siguen rabiosos». La llàstima és que el 2024 ha estat un any molt rabiós. «Hem tingut un hivern molt bo. No ha fet fred. No ha nevat. No ha plogut. Hem navegat la mar de bé. Teníem moltes olives i pràcticament no hem perdut un dia» pel mal temps. Però això «s’ha tornat en contra». En no ploure en tot l’hivern i tota la primavera, «l’arbre ha tirat les ametles». Per tant, una campanya de poc fruit i calibre menut. Vidal va entendre que «alguns hem perdut diners», i si acaben collint les ametles és perquè «deixar el fruit als arbres és una deshonra per a l’agricultor i un desprestigi per a l’arbre». Als bancals de la nostra comarca hi predominen els ametllers molls, els d’ametla llarga i de marcona, tot i que s’està introduint la varietat guara, creada pel CITA, que destaque per ser de floració tardana, no necessitar tanta aigua i no tirar el fruit a terra.

Des de Valldesgorfa, l’agricultor i representant de l’executiva de la UAGA, David Andreu, va considerar que al Matarranya, de la mateixa manera que a la majoria del Baix Aragó, «la campanya de l’ametla ha estat bastant roïna, tant a nivell de quantitats com a nivell de clofo. Hem tingut moltes ametles pelones, l’ametla s’ha quedat menuda i els arbres, en molts casos, s’estan morint o tenen gomosi» a causa de l’estrès hídric. Des de l’organització agrària, Andreu va recordar que «l’ametla no s’està pagant massa bé». És cert que «ha pujat de preu» a causa de factors externs, com ara la caiguda de la producció dels Estats Units, el gran mercat de l’ametla mundial. Encara així, ens movem «en preus que no salven el cost de producció». A la vegada, Andreu va considerar que «la varietat guara té uns rendiments més alts», i probablement estos bancals «estan dins dels llindars de rendibilitat». Però per norma general la campanya ha segut de pèrdues. Des de la UAGA van entendre que «l’any no pinte massa bé», i va afegir que «lluitarem perquè arribe alguna ajuda» al fruit sec, «de la mateixa manera que l’ha obtingut el cereal».

Perspectives de futur
Després de l’última collita de l’oliva, històrica per al Matarranya i que en alguns punts de la nostra comarca va durar més de quatre mesos, pinten bastos per al sector primari. Víctor Vidal va manifestar que «veníem emocionadíssims de la campanya de l’oliva» del passat hivern, «i ara hem pegat una aterrada tremenda». De fet, parlen d’un 2024 desastrós en tots els sentits. «El que teníem a la faldriquera ens ho gastarem tot». Víctor Vidal va anar més enllà. «No és un moment fàcil, ni d’alegria, ni d’animar a la gent que es pose d’agricultor», perquè «el més probable que li pot passar a aquell que es vulgue incorporar a l’agricultura és que s’arruïne». Vidal va afegir que «tenim un problema greu en canvi climàtic. Els moviments de les borrasques han canviat. Tota l’aigua que entre a la península Ibèrica ve de l’Atlàntic. Fa mig segle, este territori tenia cinc o sis temporals de llevant» per any. I ara «no n’arribe cap». Una reducció preocupant de les precipitacions que pot causar «un canvi en el paisatge agrari molt bèstia», però també en el paisatge forestal.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Víctor Vidal, agricultor de la Portellada:

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a David Andreu, agricultor de Valldesgorfa i membre de l’executiva de la UAGA:

RUBÉN LOMBARTE