Govern d’Aragó aprove «via exprés» una Llei d’Energia que genere divisió política i territorial
La norma tire per avant amb els vots favorables del PP, PSOE i PAR. Des de Teruel Existe anuncien que portaran el text als tribunals perquè s'ha vulnerat el dret de participació de les minories
Fa 10 dies, Aragó va anunciar una inversió multimilionària per a la indústria del territori. I és que Stellantis i CATL van confirmar la posada en marxa d’una gigafactoria a Figueruelas que preveu produir un milió de bateries per a cotxes elèctrics a l’any. La factoria estaria a ple rendiment l’any 2028 i es traduirà en una inversió de 4.100 milions d’euros, així com la creació de 3.000 nous llocs de treball. Ara bé. L’arribada d’este monstre industrial implique grans reptes per al territori. El més immediat, garantir l’energia necessària que consumirà. I és que una factoria d’estes dimensions es menge uns 2.500 Gwh a l’any, més energia que la que produïa la central tèrmica d’Andorra. Per aplanar este camí, les Corts van debatre i aprovar ahir, «via exprés», la Llei d’Energia d’Aragó, que va tirar per avant amb els vots a favor de PP, PSOE i PAR. Una llei que, tal com constaten les esmenes presentades i la votació final, està marcada per la divisió política i territorial. Vox, Esquerra Unida, Podemos i Chunta van votar en contra. També Teruel Existe, que ha anunciat que durà esta llei als tribunals perquè vulnere el dret de participació de les minories.
Tot i que esta llei ha estat secundada per les dos forces més representades a les Corts d’Aragó, hi ha dubtes del seu recorregut. Primer de tot, perquè la norma derive d’un decret llei de primers de 2023 que en el seu dia va derogar el Constitucional. El text ha estat reformulat, incorpore algunes disposicions relacionades amb la planificació territorial, posant èmfasi en l’autoconsum. Al respecte, la vicepresidenta de l’executiu, Mar Vaquero, va incidir durant el seu discurs en l’autoconsum i la diversificació de l’energia, però no va amagar la necessitat de consolidar l’Aragó com un pol d’atracció de grans projectes industrials. Mar Vaquero va parlar també de «miracle econòmic» aragonès, fent al·lusió a l’arribada de fortes inversions al territori, com ara la gigafactoria de bateries elèctriques o el centre de dades d’Amazon. I és precisament eixa «prioritat» la que miren de reüll els partits polítics que s’oposen a la norma. De fet, des de la bancada que va votar en contra de la Llei d’Energia consideren que el marc «afavoreix les grans empreses i el lobby energètic», denunciant que més que afavorir l’autoconsum, la llei «és un atac» a les comunitats energètiques.
Des del PP, Vaquero va incidir en la importància de la norma, que serà capital per a atraure talent i projectes a l’Aragó. El PSOE va secundar el text i va parlar del seu «llegat», destacant que l’arribada d’estos grans projectes i inversions és el resultat de la política energètica dels socialistes durant l’etapa Lambán. Des del PAR van apuntar que la llei «és la major mostra d’autogovern» possible, entenent que l’energia que es produirà a l’Aragó es consumirà aquí mateix. Un discurs que xoque amb l’opinió de la resta de partits. L’extrema dreta de Vox va recordar que la nova norma és «calcada» a la seua precedent, i que la política energètica de l’Aragó es traduirà en la destrucció del paisatge. Des de la Chunta han recordat la falta de «participació política», i denuncien que la llei segrestarà els ajuntaments i pose contra les cordes l’autonomia municipal. Des de Podemos apunten que «el vent i el sol és de tots», i que no es pot fer una llei única i exclusivament per a les grans empreses, mentre que Esquerra Unida va considerar la norma d’«empastre». Des de Teruel Existe han avançat que presentaran «un recurs d’empara» i entenen que és un atac directe a l’autoconsum.
Les MAT cap a Catalunya, a terra
I davant d’este escenari, els moviments socials que qüestionen la política energètica que va obrir el govern de Javier Lambán (PSOE) i ha mantingut el de Jorge Azcón (PP) no saben si és pitjor el remei o la malaltia. Fa uns dies, i en una entrevista que el diari ‘La Vanguardia’ li va fer a la nova consellera de Territori i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, es donava per fet que les línies de Molt Alta Tensió (MAT) projectades per Forestalia, i que l’empresa va dissenyar per a traslladar energia de l’Aragó cap a Catalunya, eren inassumibles. Per tant, projectes eòlics com els que la companyia vol crear al Matarranya, i que es traduirien en 48 aerogeneradors repartits entre els termes de Massalió, la Vall del Tormo i Valljunquera, deixarien de tindre sentit. O no. Fonts de Forestalia que recull ‘Diario de Teruel’ esta setmana apuntaven que, en cas de desestimar-se la MAT de Valmuel a Begues, «cauria la línia d’evacuació, però no els projectes en si», que podrien servir per al consum d’empreses, com ara «els centres de dades que necessiten d’esta energia». Per tant, lluny d’enterrar les atxes, tot apunte que ara es pot obrir una nova batalla.
