Vall-de-roures i Lespignan, en el camí de ser pobles agermanats

Uns 500 quilòmetres separen Vall-de-roures del poble francès de Lespignan. Però ben prompte, estes dos localitats estaran més unides que mai, i tot gràcies al procés d’agermanament que estan duent a terme estos dos pobles.

La iniciativa va sorgir d’esta localitat situada al sud de França, molt a prop de la costa mediterrània, quan el seu alcalde durant una estada de turisme de bicicleta per la zona es va quedar encantat amb Vall-de-roures i va decidir fer els primers passos per aconseguir este agermanament. En un primer moment, des del consistori matarranyenc es van quedar sobtats amb la petició, però de seguida van descobrir que Lespignan tenia moltes coses en comú amb ells i que podria ser una bona idea. De fet, la relació entre estes dos localitats ve de lluny, ja que molts veïns actuals del poble francès tenen arrels al territori i també amb comarques veïnes com els Ports o Castelló, lligades a l’emigració i l’exili. A més, es tracta de dos localitats amb un nombre d’habitants similars, situades ambdues en un paisatge mediterrani i amb una manera de fer i ser molt propera.

Al novembre una comitiva d’Ajuntament de Vall-de-roures va fer una visita a Lespignan. Allí van poder conèixer de primera mà el poble i treballar per tirar endavant amb l’agermanament. Sara Romeo, la tinent alcalde de Vall-de-roures, que  junt a l’alcalde Carlos Boné van capitanejar el viatge fins a França, reconeixia que de seguida es va crear “un vincle” amb la gent d’allà. “Tenen un caràcter molt paregut al nostre i ràpidament ens vam entendre”, explicava Romeo.

Com a benvinguda els van preparar un dinar popular, on també van assistir representants de Chastre, l’altre poble agermanat amb Lespignan, en este cas una localitat belga. Allí van tindre l’oportunitat de conèixer de manera distesa a veïns que provenien de Morella, Cinctorres i, fins i tot, un veí de 95, el Sr. Ullès, que havia nascut a Vall-de-roures i que havia marxat de petit, però que encara manté relació amb el territori, i de fet, els seus fills venen a estiuejar aquí, recordava la tinent d’alcalde.

Els francesos tornaran la visita al febrer, quan una delegació visitarà el Matarranya per conèixer in situ el poble i seguir estrenyen els lligams. La tinent alcalde de Vall-de-roures anunciava que el procés ja està molt avançat i que si tot va bé les cerimònies oficials d’agermanament tindran lloc “al maig a Lespignan i al juliol aquí, aprofitant la Setmana Cultural, perquè sigue una festa més especial per al poble”.

Tal com explica Romeo este agermanament implicarà un vincle directe entre les dos localitats i es vol “per exemple, fer intercanvis escolars dins el marc de l’assignatura de francès, o intercanvis entre associacions, tant culturals com esportives, com amb el club de futbol o l’escola de música”.

Per a Vall-de-roures este és un projecte nou, però els agermanaments entre pobles és un fet molt comú especialment al centre d’Europa. Estes iniciatives van sorgir després de la Segona Guerra Mundial, principalment entre localitats franceses i alemanyes, com una manera de crear vincles entre els territoris després del conflicte bèl·lic. Posteriorment, amb una idea similar es van donar intercanvis entre municipis de l’Europa Occidental i l’Oriental dins el context de la Guerra Freda. També hi ha agermanaments de caràcter cooperatiu i solidari entre països del sud i el nord, a més dels agermanaments europeistes que s’estableixen entre ciutats europees en el context d’integració europea.

Escolta aquí l’entrevista que vam mantindre amb Sara Romeo amb relació al viatge a Lespignan i el procés l’agermanament:

MARTA JIMÉNEZ