Aragó passe de negar els desperfectes de la fauna cinegètica a demanar una estratègia nacional
El conseller autonòmic, Javier Rincón, trasllade al ministre d'Agricultura la necessitat d'impulsar una estratègia per a combatre els mals que causen les espècies silvestres als cultius
El Govern d’Aragó ha canviat de discurs, i de negar que hi hagués una sobrepoblació de fauna silvestre ha passat a demanar una estratègia nacional per a resoldre els desperfectes que cause en els cultius. Dilluns passat, i en el marc de la conferència sectorial de Pesca i Agricultura i de Desenvolupament Rural, el conseller de l’àrea competent, Javier Rincón, va traslladar al ministre Luis Planas la necessitat d’elaborar una estratègia nacional per a combatre els danys provocats en els camps de cultiu i parcel·les agràries per les espècies silvestres, sigue el conill, el cabirol o el castor. De fet, i tal com concrete l’executiu autonòmic, el conseller Rincón va posar a disposició del Ministeri i de la resta d’autonomies els estudis i investigacions que s’estan duent a terme a Aragó per a buscar solucions davant d’«esta problemàtica». Unes reaccions que xoquen amb el discurs que va traslladar fa escasses setmanes el Govern d’Aragó, quan a la pregunta que li van traslladar des de la bancada socialista van dir que no existia cap problemàtica associada a la població de fauna silvestre.
Precisament sobre esta matèria, el PSOE va registrar a les Corts d’Aragó una proposició no de llei (PNL) instant el Govern d’Aragó a prendre mesures «per a corregir les maleses ocasionades per la fauna salvatge en l’agricultura i la ramaderia», i a la vegada implementar «mecanismes de suport a les societats cinegètiques i a la comercialització de la carn de caça», amb la finalitat de reduir la densitat d’espècies com el senglar, el cabirol, el cérvol i el conill a les zones on existeix sobrepoblació dels animals en qüestió. Segons es pot llegir en el text d’esta proposició, la fauna cinegètica «forme part del nostre patrimoni natural i jugue un paper important per a l’equilibri dels ecosistemes». No obstant això, «a moltes zones de l’Aragó, determinades espècies es troben en un estat de sobrepoblació, posant en risc no només les explotacions agropecuàries, sinó també l’equilibri mediambiental». Des de les organitzacions sindicals agràries també han denunciat esta situació, i no descarten accions per a resoldre els desperfectes que ocasione la fauna salvatge.
Territoris veïns, com el País Valencià o Catalunya, estan prenent mesures extraordinàries per una presència disparada de senglars. En el cas del territori valencià, la conselleria de Medi Ambient va fer públic fa unes setmanes una línia de subvencions dirigida a 400 poblacions, 76 de la província de Castelló. Una actuació que es traduirà en 3 milions d’euros i que anirà encarada a ampliar les batudes i a reduir la presència del senglar. A Catalunya, a finals d’abril també es va fer públic una inversió d’1,45 milions d’euros per a fomentar les captures de senglars i la introducció de la seua carn en el circuit de comercialització. Aprofitant la celebració d’esta conferència sectorial, des del Govern d’Aragó, el conseller Rincón també va insistir en la «necessitat de millorar la situació de les assegurances agràries, de la mà del Ministeri a través de ENESA», i d’esta manera «analitzar bé les línies que funcione pitjor o mirar de rebaixar les primes que contracten els agricultors i grangers». Durant la conferència també es va parlar dels 235 milions d’euros a repartir entre autonomies.
