Comença la campanya estatal estival contra els incendis forestals
Interior avança a l'1 de juny l'inici del dispositiu per a la lluita contra el foc amb el desplegament dels diferents equips
El Comité Estatal de Coordinació i Direcció (CECOD) del Pla Estatal d’Incendis Forestals, que la setmana passada va presidir el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la seu de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències del departament, va decidir que la campanya contra incendis de 2025 comence el 1 de juny.
La reunió, en la qual van participar representants de totes les administracions i organismes amb competències en incendis forestals, van coneixer que la previsió de les condicions meteorològiques per a les pròximes setmanes, així com que el nivell d’humitat del combustible de la massa forestal és elevat. També que els recursos del dispositiu estatal contra incendis estan ja preparats, per la qual cosa Grande-Marlaska va proposar i el CECOD va acceptar avançar la data d’activació per a millorar la capacitat preventiva i de resposta del dispositiu. La campanya, que sol arrancar el 15 de juny, enguany ho va fer el diumenge 1 de juny.
Este dispositiu inclou, entre altres recursos, les Brigades de Reforç en Incendis Forestals (BRIF) i la flota d’hidroavions de gran capacitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), que és operada pel 43 Grup de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai. Així mateix, el dispositiu compta amb la Unitat Militar d’Emergències (UME) del Ministeri de Defensa i els grups operatius que Policia Nacional, Guàrdia Civil i la Direcció General de Trànsit (DGT) organitzen en cada incendi concret. Estos mitjans estatals tenen caràcter complementari als dispositius organitzats per les comunitats autònomes.
Balanç de 2024
Durant la reunió del CECOD, la directora general de Protecció Civil i Emergències, Virginia Barcones, va presentar el balanç de la campanya contra incendis de 2024, any en què es van registrar unes 47.711 hectàrees afectades per incendis forestals, la qual cosa representa menys de la meitat de la mitjana de l’últim decenni (103.918 ha) i la segona xifra més baixa des de 1971, només superada per 2018. Es van comptabilitzar 6.134 sinistres forestals entre incendis i conats, la xifra més baixa des de 1983.
Es van produir 16 grans incendis forestals (GIF), aquells que afecten més de 500 hectàrees, que van representar el 35,09 per cent de la superfície total cremada. Extremadura va ser la comunitat més afectada amb cinc, seguida d’Andalusia i Castella-la Manxa amb tres. El Matarranya l’any passat es va veure afectat per diversos petits incendis, el foc més important es va produir al terme de Lledó i va cremar 60 hectarees.
Durant la seua intervenció inicial, Grande-Marlaska va lamentar la defunció cinc persones a conseqüència d’incendis forestals en 2024, una d’elles integrant dels equips d’extinció, així com que altres 48 van resultar ferides, 18 d’elles membres dels dispositius d’extinció. “El record d’aquestes persones mortes o ferides ens convoca a redoblar els nostres esforços per a engrandir la tendència positiva que ens mostren altres magnituds”, ha assenyalat el ministre.
Respecte a les evacuacions preventives, Barcones ha signat que van afectar més de 6.600 persones, entre les quals destaca Ontinyent, municipi valencià on van ser evacuades entorn a 1.500 persones.
A causa de la proximitat de les zones urbanes amb la muntanya, el risc dels denominats Incendis d’Interfície Urbana Forestal fa que es vegen danyats habitatges i altres infraestructures. En 2024, nou incendis forestals van causar danys sobre estes infraestructures.
