Pena-roja presente el projecte ‘El sonido de las masadas’ recordant l’obra literària de Desideri Lombarte
La iniciativa, liderada pel Grup d'Acció Local en coordinació amb l'associació Cultural Tastavins, va servir per a presentar el llibre-disc de Tomás Bosque i portar l'actuació d'Arpacontes Musical
A través del Grup d’Acció Local Baix Aragó – Matarranya i l’associació Cultural Tastavins, la vila de Pena-roja va impulsar el passat 15 de juny una proposta que va ajuntar música i memòria a través de la figura literària d’en Desideri Lombarte. Una proposta que va servir per a presentar el projecte ‘El sonido de las masadas’, un viatge cap al nostre passat més recent que lidere l’associació de veïns de Valmuel El Jaral, i que vol unir veus i col·lectius de tot el Baix Aragó per a dignificar unes edificacions i un model de vida en perill d’extinció. Unes construccions estretament lligades a l’activitat agrícola i a l’autosuficiència, que si bé en algunes zones del Matarranya estan vivint una segona vida gràcies al turisme i als nous pobladors, en altres casos, o bé han caigut, o estan a punt de caure. La presentació del projecte es va viure al museu Lo Masmut, un espai que recree els oficis, el dia a dia i la distribució d’una casa tradicional del territori. A continuació, al carrer del Rosari es va viure un recital que va obrir el cantautor Tomàs Bosque, presentant el seu llibre-disc ‘Tomàs Bosque canta Desideri Lombarte’, i que va tancar Arpacontes Musical també musicant poemes del mateix autor. A l’interludi, es va fer una proposta de micros oberts.
L’origen d’este projecte arribe des de Valmuel, pedania depenent d’Alcanyís. Al respecte, Belén Ceperuelo va recalcar que «és el punt de partida d’una proposta que naix de l’estima que li tenim al nostre territori, i de qui no volem perdre la seua memòria». Ceperuelo va afegir que a través de l’associació de veïns de Valmuel «fa un temps que visitem masos i hem vist com s’estan difuminant», amb un contrast important «entre els nostres pares i els nostres iaios, que els van viure, i la gent jove, que pràcticament no sap què és un mas». Ceperuelo va detallar que este projecte «vol crear una mirada agraïda a eixe passat recent». I és que els masos són bastant més que arquitectura. Són sons, paraules, oficis, activitat, vida. «I cada mas és un món». A través d’este projecte col·lectiu, i per atraure el públic jove, l’estratègia passe per portar activitats d’art i dansa a l’hàbitat dispers. Una distribució dels masos que a nuclis com Valmuel han tingut un esdevindre diferent al Matarranya. De fet, i si a la nostra comarca molts masos estan vivint una segona oportunitat a través dels nous pobladors i el turisme, regions del Baix Aragó han vist pràcticament caure totes estes construccions.
Des del Grup d’Acció Local, el seu gerent, Joaquín Lorenzo, va concretar que a través d’este projecte «volem recopilar tots els sons que es generaven als masos», cosa que requerirà de molta implicació, tant «de gent gran com de gent jove», i entre tots arribar a tot el territori. El projecte començarà a caminar a Valmuel, amb la previsió que s’hi sumen imminentment més poblacions, com ara Castellseràs. Sobre els masos, una de les poblacions que té més coses a dir és Pena-roja. De fet, la presentació del projecte ‘El sonido de las masadas’ es va viure al Museu Etnològic Lo Masmut per un motiu ben concret. Este espai museístic recree la vida d’abans, i el capdecasa està dedicat exclusivament a l’hàbitat dispers de Pena-roja, que en origen estava integrat per més de 70 masos. Precisament, l’únic llibre inèdit de Desideri Lombarte, i que en un futur es voldria editar, verse sobre els masos i l’hàbitat dispers de la població. Un treball que té més de 35 anys, i que té unes característiques similars a l’obra ‘Monroyo: el hábitat disperso’ que va coordinar José Antonio Carrégalo, dedicat a la vida masovera de Mont-roig. ‘Lo Masmut’ de Pena-roja és un espai curiós i únic al Matarranya que ens permet fer un viatge de pràcticament un segle.
Desideri Lombarte i els masos
A la vegada, aprofitant la presentació d’este projecte transversal, davant el número 7 del carrer del Rosari de Pena-roja, la casa familiar de Desideri Lombarte, es va viure el diumenge un recital poètic a càrrec de Tomàs Bosque i Arpacontes Musical. El cantautor natural de la Codonyera va presentar un llibre-disc que va veure la llum l’any passat, on pose música a molts poemes de Lombarte, com ara ‘La meua pàtria menuda’, ‘Les bruixes’ o ‘Les velles paraules’. Bosque va interpretar bona part del disc, acompanyat de les paraules de Carles Sancho, veí de la Vall del Tormo i bon amic d’en Desideri Lombarte. A continuació es va fer una sessió de micròfons oberts, per on van passar diferents veïns del municipi recitant alguns fragments i poemes de l’escriptor pena-rogí. La jornada la van tancar Arpacontes Musical, amb la presència de Fernando i Eva, que musiquen alguns poemes de Lombarte, com ‘I jo que sóc’ i ‘Sorolla’t’. La jornada, coordinada per Omezyma i l’associació Cultural Tastavins, va comptar en la presència de Rosalia Gil, vídua d’en Desideri Lombarte, i Nuri Lombarte, filla de l’escriptor. També van assistir amics de l’escriptor en una trobada íntima i molt acollidora.
Aquí pots escoltar l’entrevista que fa uns mesos li vam fer a Tomás Bosque aprofitant la presentació del seu llibre-disc dedicat a l’obra d’en Desideri Lombarte:
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Belén Ceperuelo en relació al projecte ‘El sonido de las masadas’ que lidere el Grup d’Acció Local i que vol arribar a diferents racons del Matarranya i el Baix Aragó:
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Joaquín Lorenzo en relació al projecte ‘El sonido de las masadas’ que lidere el Grup d’Acció Local i que vol arribar a diferents racons del Matarranya i el Baix Aragó:
