El cas de Canfranc, el municipi que es va declarar «zona tensionada» per a frenar l’especulació residencial
Aprofitant les jornades que va albergar la Freixneda sobre turisme i oferta residencial, damunt de la taula van eixir fórmules que poden aplicar els ajuntaments per a regular i limitar les VUT
Les jornades que la Freixneda va acollir el passat 12 de juny van generar un debat molt interessant entre turisme i oferta residencial. De fet, la segona de les taules rodones va reunir diferents experiències que busquen una convivència i un equilibri real entre estos dos factors, a vegades difícil de trobar. Una harmonia que sovint precise de decisions valentes. Com la que va prendre ara fa dos anys i mig l’ajuntament de Canfranc. La població de la comarca de la Jacetània conste, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística, de 612 habitants. Actualment, a Canfranc hi ha donades d’alta 67 VUT. Per tant, Canfranc té una ‘Vivienda d’Ús Turístic’ per cada 9 habitants. Un desequilibri que anava en augment, fomentada sovint per societats que venien a invertir a la població i que escanyaven l’oferta residencial i disparaven els preus de mercat. Seguint l’exemple de l’Aïnsa, Canfranc va decidir regular i limitar les VUT. Inclús es va declarar com a «zona tensionada». Fernando Sánchez Morales, alcalde de Canfranc, va explicar tot este procediment a la Freixneda.
En la seua intervenció, l’alcalde de Canfranc va concretar que «fa dos anys i mig, natres vam detectar un problema. Canfranc es va posar molt de moda. Anaven a reformar l’estació, volien construir un hotel, i a nivell turístic va viure un creixement espectacular». Una conjuntura que, a la vegada, es va traduir en unes pràctiques una mica sospitoses. Sánchez Morales va explicar que des de l’ajuntament «vam detectar una compra massiva de pisos. Molts venien de Mallorca», on la figura de les VUT està molt estesa. Això va generar una plusvàlua del mercat immobiliari a la població, disparant els preus del lloguer i de les cases que estaven a la venda. Davant d’esta realitat, Canfranc va convocar un ple extraordinari i va acordar, per unanimitat de tota la corporació, «fer una modificació del Pla General». Durant el temps que va durar este procés, el qual es va allargar un parell d’anys, Canfranc va congelar la concessió de llicències d’activitat per a les VUT, incorporant-hi un reglament bastant restrictiu per a estos habitatges turístics.
Sánchez Morales va apuntar que en estos moments Canfranc tindrà aproximadament unes 70 VUT legals. I va incidir en la paraula «legal», perquè no va amagar certa pirateria que s’amague en el món de l’allotjament turístic. La regulació que apareix al Pla General de Canfranc és base en tants per cent, sigue d’edificis o zones, i ara mateix només es poden crear VUTs a plantes baixes i primeres plantes, amb una limitació que fa que Canfranc pugue arribar a un màxim, aproximadament, d’uns 80 allotjaments d’estes característiques. Una oferta que, segons l’alcalde, «pensem que és suficient», perquè la demanda turística quede coberta amb hotels i altres serveis. L’aprovació d’esta modificació fa cinc mesos que està en vigor. Durant este temps, el consistori ha rebut «un munt de sol·licituds» per a crear noves VUT. «Totes han eixit negatives excepte una, que complia els requeriments». Per a obrir una VUT, Canfranc exigeix llicència d’activitat. Les VUTs existents tenen ara mateix una moratòria per a presentar també la corresponent llicència d’activitat.
Durant la seua intervenció, l’alcalde de Canfranc va considerar que «el problema de l’habitatge de Canfranc no és exclusiu de les VUT, però resultaven un problema molt important». De fet, la plusvàlua i l’especulació en els preus deixava pràcticament fora del mercat eixos veïns de Canfranc que volien viure tot l’any i crear el seu projecte de vida al poble.
Aquí pots escoltar una part de la intervenció de Fernando Sánchez Morales, alcalde de Canfranc, durant la taula rodona celebrada a la Freixneda:
