La màgia i l’art en majúscules omple els carrers de Massalió en una nit per al record
L'edició número 10 de 'la Nit en Blanc' va eixir perfecta, i va programar vuit propostes d'arts escèniques molt variades i que van fer xalar a tots els assistents. I és que «cada edició és un regal»
El 10 aniversari de la Nit en Blanc de Massalió ha fet possible, una volta més, omplir d’arts escèniques els carrers i les places d’un municipi que durant tota la nit del dissabte va respirar ganes de diversió, art i bon rotllo. El festival es va iniciar a les 8 de la tarde a la zona de les Escoles Velles, on l’espectacle ‘Fràgil’ de la Cia. Maria Andrés va enganxar als més menuts gràcies a la seua faceta de clown, fent reflexionar a tots quan van eixir les seues parts més poètiques. A continuació, tot el món es va traslladar a la plaça Major, on es va fer la presentació oficial del festival. Va anar a càrrec de dos membres de l’organització, que en un to humorístic i reivindicatiu van donar la benvinguda al públic present, recordant breument la història del festival i posant de manifest la importància de l’associacionisme i de la cultura al món rural.
Al respecte, Yolanda Viver, que és la presidenta de l’associació ‘la Nit en Blanc’ de Massalió, va defensar que «van pensar que seria divertit fer una presentació informal, divertida i que fes riure a la gent, a la vegada que defensàvem els valors que des de l’inici marquen la nostra entitat». Viver va afegir que «este festival s’ha fonamentat des dels orígens en la defensa dels drets humans i en la nostra cultura, en la idea que els pobles també creem cultural, la programem i la gaudim». A continuació, l’agrupació laudística Mezquín-Matarraña va omplir l’escenari de la plaça Major de bandúrries, llaüts i guitarres per a delectar els presents amb versions que van anar des d’un popurri d’Ixo Rai! fins a ‘Volver’ d’Estrella Morente, i passant per ‘La Morocha’ de Bm i Luck Ra o la mítica ‘The Final Countdown’ d’Europe.
Tocada l’última nota de bandúrria, es va posar en marxa el tapeo popular on es van repartir tapes d’amanida d’arròs, de xampinyons saltejats, mandonguilles en salsa d’ametla, migas i gelat de préssec. Amb cada tapa es podien tastar els vins d’esta edició, i que van ser Raig de Raïm de Celler Pinyol (Batea), vino tinto ecológico de Bodegas Guallart de Viala (Alcanyís), Primícia de Celler Batea (Batea) i La Cisqueta de Cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre. «No ens cansem de dir que volem ser un festival sostenible. Això no sol s’aconsegueix reciclant el màxim número de residus, sinó que també pensem que és imprescindible apostar per productes de proximitat. I així ho fem», va apuntar la presidenta de l’organitzadora. La tapa de les mandonguilles és el resultat d’un concurs a les millors tapes dels últims anys.
Recuperades les forces, les actuacions es van reprendre a les 23.30 hores a la plaça del Molí, on la companyia La Finestra Nou Circ va representar ‘Tranvía Nº12’. La història d’una espera es va convertir en un diàleg artístic entre els passatgers i els revisors d’un tramvia a qui les paraules es van convertir en acrobàcies, malabars, gags humorístics i tocs de música en directe. La nit va continuar amb la proposta de l’Escola de Dansa Spin de Barcelona que, en la seua barreja de dansa clàssica i contemporània, va deixar sense paraules totes les persones que van omplir la replaceta de Sant Roc. Ja de matinada, L’home que perdia els botons va fer tremolar el públic en la seua proposta, on es van fondre arriscades peripècies damunt una biga de fusta motoritzada que no parava de girar, pujar i baixar.
D’allí, els més curiosos es van reunir a les portes de l’església per descobrir com Gustavo Giménez usava les seues cordes vocals i tot el que queia a les seues mans per crear un ambient sonor propi d’un altre món. Posteriorment, la música va continuar amb el concert dels valencians La Fulla, que a ritme d’un mestissatge amb tocs de reggae, ska, hip hop, rock i vents, va fer que tot el món ballés a la plaça Major. I la nit la va tancar el correfoc dels Rojos de Junda. Foc, espurnes, coets, flamerades i fins i tot una formigonera explosiva, van il·luminar els carrers i les places de Massalió que havien quedat a les fosques per a xalar en este fi de festa. Tancat el festival, l’organització es va mostrar molt satisfeta, tant per la nombrosa assistència de gent com per la bona acollida de totes les actuacions.
Des de l’organització també van destacar que «volem agrair el suport que tenim per a poder organitzar este festival. Persones de totes les edats ens ajuden a cuinar les tapes, a muntar els escenaris, servir el menjar, a moure el material… Ens deixen locals per a usar-los com a vestidors, ens cedeixen espais per a repartir les tapes… Sense tots els veïns i veïnes que col·laboren, això seria impossible». Viver va sentenciar que tot i que ho repetim moltes vegades, «per a natres cada edició és un regal, i pensem que això també ho sent la majoria del poble. Així que ara toque recollir-ho tot, fer balanç i començar a pensar en com ho farem per a seguir millorant i organitzar l’onzena edició».
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Yolanda Viver, de l’associació ‘la Nit en Blanc’, en relació al balanç i l’evolució de l’edició d’enguany:
