Memòria i empoderament femení: la indústria paperera de Beseit en una exposició

En el marc de la segona edició de BeseitArt, l’edifici del Palau de Beseit ha organitzat una proposta preciosa. I és que l’associació de dones la Pesquera ha inaugurat una exposició que és el resultat d’un projecte de memòria col·lectiva sobre el passat paperer de Beseit, motor econòmic i social de la població fins als anys 70 del segle passat, i on les dones van tindre un paper determinant. Una mostra multidisciplinar i que inclou, entre d’altres, fotografies antigues, imatges de maquetes que recreen les màquines que participaven en la fabricació del paper, objectes vinculats a este llegat industrial, així com textos carregats de sensibilitat que van eixir de l’activitat ‘Lo recordaba la más vieja del lugar’, un projecte que ha unit ‘Clásicas y Modernas’, l’espai De bat a bat Llibres de Calaceit i les dones del poble. La presidenta de l’associació de dones la Pesquera, Eli Díez, va ser l’encarregada de trencar el gel i presentar esta exposició, en un acte on van intervindre també Tere Llovet i Faustina Bueso, veïnes del poble que han treballat en la recuperació d’este passat industrial, així com Elena Sales, que ha estat coordinadora i facilitadora d’esta exposició, i és també néta de la Julia Abella, antiga treballadora de la Fábrica Noguera.

En relació a tot este treball de recuperació de la història paperera de Beseit, Faustina Bueso va recordar la importància que va tindre la indústria per a l’economia del poble. “Recordo una època molt pròspera, perquè les fàbriques de paper li van donar a Beseit un nivell de vida més alt que a molts pobles. Vaig viure molts anys a la fàbrica de la família Noguera, on mon pare era l’encarregat, i seguia amb entusiasme tot el procés de producció”. Bueso va destacar la importància de conservar tot este passat i que arribo a les generacions futures perquè forme part de la història de Beseit i corre el perill d’oblidar-se. Per la seua part, Tere Llovet va destacar la dimensió comunitària que tenien les fàbriques de paper, que eren sinònim de treball, d’economia i d’esforç, però també de celebració. Llovet va parlar del dia de Santa Llúcia, que era “la gran festa. Es feia una missa per a totes les fàbriques. Tot seguit, els treballadors, amb els corresponents amos, se n’anaven a fer un dinar de germanor”. Amb els anys, la festa “va anar creixent, i en els últims temps es muntaven unes actuacions a les quals acudia tot el poble”. Una producció paperera on la dona va tindre una funció i uns rols molt importants, i que va viure el seu ocàs als anys 70 del segle passat.

Bueso recorde que la clausura de les fàbriques de paper, moltes reconvertides ara en hotels i restaurants, va provocar una profunda transformació de Beseit. “Natres vam ser una de les famílies que vam anar cap a la província de València. L’any 1974, vam marxar d’aquí un mínim de 10 a 12 famílies, i cada família es va emportar quatre o cinc persones”, amb l’impacte que això va tindre dins de la comunitat local. Faustina Bueso i Tere Llovet han segut dos de les moltes dones que han participat en este significatiu projecte de recuperació de la memòria viva de Beseit, i que durant el passat mes de juliol va constar de tres sessions que han implicat, entre d’altres, la llibretera Tere Claramunt, així com Ana Santos, directora a la Biblioteca Nacional d’Espanya fins a l’any 2024. A esta exposició també s’hi han implicat jóvens de Beseit, com l’artista Joana Boix, que ha incorporat fotografies històriques a través de la tècnica de la cianotípia, així com Elena Sales, facilitadora i pont entre estes tres generacions de beseitanes. Precisament, la iaia de l’Elena, la Julia Abella, que va treballar a la indústria paperera de Beseit, ha estat l’encarregada de fer la lletra lligada que apareix als cartells de l’exposició.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li vam fer a Faustina Bueso i Tere Llovet en el marc de l’exposició i treball de memòria col·lectiva sobre les antigues fàbriques de paper a Beseit:

RUBÉN LOMBARTE