Una investigació plantege utilitzar la llana com a panells aïllants per a la construcció
El projecte, acompanyat des de la Diputació, combine innovació i arrelament, transformant l'excedent oví en una oportunitat per al sector primari i la indústria
De residu a recurs. La llana d’ovella que s’acumule a les portes dels corrals i les explotacions ramaderes per falta d’eixida comercial podria tindre el seu futur en el món de la construcció. Estos són els resultats que s’extrauen d’un treball d’investigació que ha acompanyat la Diputació Provincial des de fa més d’un any, i que precisament ahir van presentar el diputat delegat de l’àrea de Desenvolupament Territorial, Javier Ciprés, i el químic Fernando Iturbe, que ha estat la persona que ha liderat esta recerca. En roda de premsa, Iturbe va parlar dels bons resultats que pot aportar la llana com a material aïllant, així com del model que ha creat en forma de panell a partir de llana bruta. “Serà un dels materials aïllants tèrmics naturals possiblement més complets. Estem davant d’un material amb moltes propietats equilibrades. Donarà molt bons resultats com a coeficient tèrmic, com a material acústic. És, per descomptat, ignífug, d’alta resistència al foc…”, va manifestar Iturbe.
A la vegada, el químic va considerar que este projecte també és especial perquè té “un component social” que vertebre territori. Fernando Iturbe va destacar que la matèria primera la tenim aquí mateix, a la vegada que “promou els ramats, els pastors obtenen uns diners justos, genere ocupació i ajude a l’extinció d’incendis”. I és que la llana, la matèria primera d’estos panells, “és molt sostenible i fa economia circular”. Paral·lelament, i el que resulte significatiu, és que este projecte plantege una eixida de tota la llana que es produeix a l’Aragó, a la vegada que aprofitaria tot aquell excedent que s’acumule a les explotacions i no té una eixida des que la Xina va congelar les importacions. De fet, tal com va manifestar Fernando Iturbe, “la llana és un gran aïllant tèrmic. No és cert que sigue un residu, per molt que ho diguen a la normativa. Des del moment que va tenir una aplicació tèxtil durant segles”, així com ara que podria tindre un ús d’aïllament, és un recurs que tenim al nostre abast.
L’inici de la proposta va nàixer a la Fira de la Llana que es va viure el passat 2024 a Arenys de Lledó. Al respecte, Javier Ciprés va recalcar que “un dels objectius de la nostra àrea és donar eixida a la llana amb aportacions econòmiques per al pastor i, a la vegada, ajudar a la conservació de les explotacions de la província”. El diputat va afegir que ara mateix, els pastors “tenen un cost d’entre 1,5 i 1,6 euros per ovella per esquilar-les”. Gràcies a projectes com el que es plantegen ara, que destinarien la llana a la construcció, el sector podria obtindre una rendibilitat per la llana. Durant el mes d’abril de l’any passat, el Matarranya va celebrar també una trobada al voltant de la llana, posant de manifest els maldecaps que li suposen al sector traure’s de damunt un subproducte que té poc recorregut comercial. Durant aquella experiència es va parlar, entre altres, de nous usos en l’automoció, la cosmètica i l’aeronàutica. També en construcció, com constaten ara estos panells creats a partir de llana bruta.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Javier Ciprés, diputat delegat de l’àrea de Desenvolupament Territorial de la Diputació Provincial sobre recerca i innovació de la llana:
