FAPAR qüestione la gratuïtat de les escoles infantils que plantege DGA i l’acuse de finançar negocis privats
La federació d'associacions de pares denuncie que el pla 2-3 anys definitiu quede molt diluït de la proposta original i no s'ajuste a les necessitats de les famílies per a una correcta conciliació
“Davall la mel es pot amagar la fel”. Este és el regust que té FAPAR, la federació de les associacions de mares i pares d’alumnes, en relació a l’anunci que ha fet el Govern d’Aragó sobre la gratuïtat de l’últim curs en el primer cicle d’Educació Infantil. I és que allò que per a l’executiu autonòmic supose un avenç de cara a l’equitat i la conciliació familiar, per als representants dels pares d’alumnes no és més que una estratègia per a finançar, amb diners públics, centres privats autoritzats i no autoritzats per a impartir esta etapa educativa. Així ho ha denunciat a través d’un comunicat, on FAPAR ha lamentat també que l’estratègia del Govern d’Aragó ha quedat bastant diluïda de la proposta original. I és que de l’esperada cobertura d’onze mesos i de 7,5 hores diàries s’ha passat finalment a finançar deu mesos i 5 hores diàries. Una retallada que, en paraules de FAPAR, no s’ajuste a les necessitats reals per a una correcta conciliació de les famílies.
A finals de setembre, la consellera d’Educació a l’Aragó, Tomasa Hernández, va defensar el model argumentant que l’objectiu és finançar exclusivament “el fet educatiu” i assegurar la “llibertat de la família per a escollir” el centre, sense destruir l’ocupació en l’àmbit privat. Una decisió que no convenç massa a FAPAR perquè, segons especifique, Educació preveu l’adhesió al programa, mitjançant convocatòria, a escoles infantils públiques i privades autoritzades, així com a guarderies privades sense autorització educativa actual. De fet, a estes últimes se’ls concedirà una moratòria de 3 anys per adaptar-se als requeriments de l’Ordre del 2005. Per a la federació de pares, això és inacceptable i supose utilitzar els 13,2 milions d’euros addicionals del pressupost en “subvencionar negocis privats” que no estan complint els criteris de qualitat educativa. FAPAR va insistir que l’administració hauria d’exigir la seua adaptació completa abans de rebre diners públics.
La federació de les associacions de famílies va anar més enllà, i li va traslladar al Govern d’Aragó quina és la seua competència, demanant-li “una oferta suficient de places públiques i gratuïtes” de qualitat, essent el model òptim per a assegurar l’equitat i la conciliació de les famílies. La federació de les associacions va afegir que les escoles infantils públiques tenen marge per a crear estes places, posant com a exemple les 22 aules que s’han tancat a Saragossa per una caiguda en la natalitat. Tot i estes crítiques, Govern d’Aragó manté que el seu programa de gratuïtat per a 5 hores lectives és “un primer estadi” molt significatiu que ajudarà econòmicament les famílies. Ara bé. L’aplicació de la gratuïtat de l’últim curs (2 anys) a les escoles infantils dependrà de l’aprovació del Pressupost d’Aragó 2026, que ara mateix està lluny pel bloqueig de Vox. La consellera va recordar que este finançament es flexibilitzarà als centres rurals perquè no existisca discriminació pel lloc d’origen.
Un finançament a escala
Tal com va explicar Tomasa Hernández, el finançament de la gratuïtat s’aplicarà mitjançant diferents escales per tal d’assegurar tota la cobertura territorial. En les aules completes i amb ràtios d’entre 15 i 18 alumnes, el Govern d’Aragó preveu aportar fins a 40.000 euros per unitat. Les aules amb menor alumnes, entre 10 i 14 xiquets, seran finançades amb uns 35.000 euros. I per als centres rurals, el finançament serà més variable, amb la finalitat d’arribar a tot arreu. De fet, en aquelles aules mixtes, que en el cas del Matarranya són pràcticament totes les escoles infantils, el finançament partiria d’una aportació de 2.100 euros anuals per cada xiquet de 2 a 3 anys matriculat.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Miguel Ángel Sanz, que és el president de la federació d’associacions de famílies, sobre l’estratègia de gratuïtat que baralle el Govern d’Aragó:
