El Congrés active una proposta per convertir la Rogativa de Vallibona i Pena-roja en Patrimoni de la Humanitat
La Proposició No de Llei, defensada pel socialista Artemi Rallo Lombarte, de descendència pena-rogina, va ser avalada per la majoria de l'hemicicle
El Congrés dels Diputats ha donat llum verda a una Proposició No de Llei que vol obrir camí de cara al reconeixement de rogatives d’una periodicitat extraordinària com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La iniciativa, defensada pel diputat socialista Artemi Rallo Lombarte, inste el Govern d’Espanya a treballar amb les comunitats autònomes en l’elaboració d’un catàleg estatal que servisca de base per a la candidatura. Rallo, de mare de Pena-roja i pare de Morella, va reconèixer en una entrevista a este mitjà que la proposta té “un biaix prou personal”, que naix del vincle amb una realitat que inclou manifestacions tan úniques com la Rogativa de Vallibona i Pena-roja, que és cada 7 anys i es replicarà el 2026, i el Sexenni de Morella, que se celebre cada 6 anys. Unes tradicions, segons Rallo, que “tenen este perfil tan singular, tan especial i tan extraordinari” que mereixen un reconeixement formal. I no sols per la seua història, sinó també per a impulsar “els propis entorns, les propis comunitats, i que tenen limitacions de molts tipus”. L’objectiu de la proposició és clar: “promoure la possibilitat que estes rogatives siguen declarades matrimoni material de la humanitat per la UNESCO”. I el punt de partida, prou simbòlic. “Una declaració solemne del Congrés dels Diputats, de la representació del poble espanyol”.
El representant socialista va aprofundir en el pes simbòlic d’estes rogatives extraordinàries. I és que a diferència de rogatives anuals, “habituals i molt meritòries” també per motius de Festes Majors, la particularitat de casos com el de Vallibona i Pena-roja recau en una “autoconvocatòria cada 7 anys per a celebrar un encontre, una retrobada amb un compromís històric de veïnatge”. Rallo va recalcar que este fenomen, propi de “societats, pobles o comunitats xicotetes, en el seu moment”, és “un fenomen extraordinari” i un autèntic exercici de resiliència. Esta Proposició No de Llei és només “un primer pas”, perquè la declaració final com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat “exigeix uns procediments prou complexes”. Les administracions autonòmiques, que en el cas de la Rogativa entre Vallibona i Pena-roja aglutinaria la Comunitat Valenciana i l’Aragó, han de ser les encarregades d’“impulsar els expedients corresponents, documentar, explicar, justificar i recavar” tota la informació corresponent. Una proposició que és el punt de partida per a un “camí llarg” i que té com a finalitat reconèixer el valor històric, cultural i emocional d’estes tradicions. Un al·licient més de cara a la pròxima Rogativa, que recordem se celebrarà el 16 de maig de 2026, quan es commemorarà eixe agermanament entre Vallibona i Pena-roja que ens remet al segle XIV. Concretament, a l’any 1347.
Artemi Rallo va destacar que la preservació d’este llegat no és només un fet cultural, sinó una defensa de la identitat territorial. Segons el diputat, “estes rogatives i romeries constitueixen un element cultural i patrimonial únic que done identitat als nostres pobles, evidencie la seua fidelitat a les arrels i represente la resiliència d’un territori que protegeix les seues tradicions ancestrals”. Rallo, amb descendència pena-rogina, qui va participar de la Rogativa de Vallibona fa 6 anys, va anunciar la seua assistència l’any 2026 com a participant actiu. “Ja la tinc apuntada. Faré tota la ruta, crec que amb bona part de la meua família, també, i arribaré el vespre a Pena-roja i viurem d’eixe moment màgic que és la trobada de la gent de Vallibona i la gent de Pena-roja”.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Artemi Rallo Lombarte, en relació a la proposició que lidere el PSOE de declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat rogatives de periodicitat extraordinària, com ara la Rogativa de Vallibona i Pena-roja:
