Raoul Ferrer: “Els enciams en llana es poden passar 25 dies sense regar”

Coincidint amb la Fira de la Llana d’Arenys de Lledó, Ràdio Matarranya vam entrevistar tot un seguit de tècnics i experts que van parlar sobre els nous usos i les diferents sortides que pot tindre este recurs. Entre els conferenciants d’enguany teníem Raoul Ferrer, que és investigador i enginyer, i que va parlar de l’impacte que tenen les cobertures de llana en l’horticultura i les plantacions de llenyosos, amb uns resultats sorprenents.

La llana com a cobertura vegetal. Explica’ns això.
La llana és un material natural i té un potencial molt bo en el sector agrícola. Jo porto més de tres anys fent recerca en tot aquest àmbit. La llana ens pot ajudar a ser eficients en l’ús de l’aigua i de ser resilients en aquestes èpoques de sequera.

Per què?
La llana, al final, és un aïllant tèrmic que, com a cobertura de sòl, el que ens permet és regular la temperatura i ser més eficients en la retenció d’humitat de forma constant. A més, quan es va descomponent, va aportant matèria orgànica, millora també l’estructura i la porositat del sòl, i ens aporta nutrients. És cert que l’aportació de nutrients és més a mig i llarg termini, perquè és de lenta descomposició. Però, per una altra banda, ho va fent contínuament.

En horticultura, suposem que vindria a ser el substitut natural del plàstic.
Sí. És el substitutiu del plàstic. Evidentment, és fer el mateix que amb la palla i altres materials orgànics. Però és cert que la llana té un potencial molt bo, especialment de cara a aquesta visió d’agricultura regenerativa, amb la qual volem tocar el menor temps possible la terra i volem produir aliments un rere l’altre. Si a la primavera fem uns enciams i després volem fer una tomata, ho podrem fer sense haver de tocar la terra, perquè com la llana és de lenta descomposició, tindrem aquell material com a cobertura durant diverses campanyes de cultiu.

Quan fas menció a les cobertures creades a partir de la llana, parlem d’un descobriment revolucionari o ja està tot inventat?
Mai inventem res. En relació a la llana en agricultura, tampoc. Antigament ja es feia. Per exemple, a Mallorca hi ha experiències que consistien en posar-ne al voltant del tronc dels arbres. La llana s’utilitzava per a evitar que els cargols pugessin pel tronc. Què estem fent, actualment? El que estem fent és perfeccionar aquestes tècniques, millorar-les. Ara tenim més coneixements de com funcionen les plantes i de com funcionen els cultius. I la tecnologia que tenim ens permet demostrar per què.

Heu aplicat la llana com a cobertura, tant a l’horta com als ametlers i a les oliveres. Quins resultats heu obtingut?
Actualment, estem dins d’un projecte amb el CITA de Terol, que vam començar en el mes de març. Portem 6 mesos. Hem començat a veure resultats, i els agricultors estan molt contents, tant amb els llenyosos com en horta. A finals de 2024 ja vaig presentar un treball d’investigació, en el qual vaig fer proves amb oliveres de la zona de Tarragona i després amb el cultiu d’enciams a la zona de Castelldefels, al Baix Llobregat. En el cas de l’olivera, la diferència es va veure sobretot en el vigor de la planta. En un any que tenia la planta, la diferència entre oliveres amb llana i sense llana era espectacular.

I amb els enciams?
Jo sempre dic que les proves s’han de fer en els moments extrems. Les vaig fer a ple estiu de 2024. Durant el primer cicle d’enciam que es va fer, que va ser del 3 de juliol al 12 d’agost, els enciams en llana es van passar 25 dies sense regar. Això vol dir que un cultiu d’enciam, que dura entre 40-45 dies, aproximadament, va superar la meitat del procés sense regar. Els enciams es van recollir, i pesaven més els que tenien llana que els que estaven sense llana. Això és un resultat increïble. Va suposar un estalvi d’un litre i mig d’aigua per gram de producte. No pel producte sencer, sinó per gram de producte que produïa. I per què ho vam fer en l’enciam? Perquè, evidentment, és el producte més ràpid. Però estem fent comparacions amb altres cultius, com albergínia, tomata, pebrots… tant d’estiu com d’hivern, i estem veient moltes diferències.

…
Per exemple, sobre la tomata, una cosa que a mi m’està agradant molt és que ja no només fa l’arrel cap al terra. A la zona on la llana té contacte amb el tronc, la planta està traient arrels i s’està lligant a la llana per agafar aquesta humitat que absorbeix de l’ambient. Això és molt rellevant perquè li estem donant una major capacitat a la planta per a desenvolupar-se. A més, quan acaba el cicle, la tomata que no té cobertura de llana està seca. En canvi, la que té llana segueix brotant, segueix verda, segueix fent flor, segueix produint. Aleshores, ens pot permetre inclús allargar aquests cultius.

Ens val tota la llana, a l’hora de crear estes cobertures? I estes cobertures, es poden mecanitzar?
Ara mateix, per a ús agrícola no ens fa falta tractar la llana. L’únic que hem d’aconseguir és canviar la normativa (la llana està catalogada com un sandach). A l’hora de col·locar la llana, ara mateix es pot fer a petita o mitjana escala. Però si ens anem a grans superfícies, la mà d’obra és complicada. Hauríem de mecanitzar aquesta llana. Treballar-la en cru no és fàcil. Però ja tenim uns primers prototips. Els tenim en proves, en hivernacles de tres agricultors d’Almeria, dos de l’Aragó i dos més de Catalunya, i tots estan encantats. Realment hem aconseguit mecanitzar la llana. Ara estem en el procés de demanar les ajudes i les certificacions per poder començar a produir i vendre.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Raoul Ferrer, investigador i enginyer, al voltant de l’impacte que tenen les cobertures de llana en l’horticultura i els llenyosos:

RUBÉN LOMBARTE