Enrique Bayona obté el premi ‘Entre Aguazones y Boiras’ de l’organització agrària UPA
Va ser reconegut per la seua trajectòria i el seu paper en el creixement econòmic al Matarranya. En una entrevista, abordem passat, present i futur i parlem dels reptes més imminents del sector porcí
Les instal·lacions de la Cambra de Comerç de Saragossa van acollir el passat 27 de novembre la III edició dels Premis UPA Aragón, en un acte que va reconèixer figures destacades o que han contribuït al creixement i la defensa del sector agrari. Unes distincions que enguany han tingut color matarranyenc, perquè l’organització agrària ha reconegut Enrique Bayona, tot un il·lustre en el cooperativisme de la nostra comarca, amb el premi Entre Aguazones y Boiras. Este premi pose en valor la seua contribució decisiva en el desenvolupament agrícola a la comarca del Matarranya, així com la seua labor dins del grup Arcoiris, on ha estat vinculat durant més de 40 anys. Per a UPA, este premi “represente l’esforç, la resiliència i la capacitat d’impulsar projectes en contextos difícils, premiant a qui transforme el territori tot i les adversitats”. L’acte va comptar amb la presència del conseller d’Agricultura del Govern d’Aragó, Javier Rincón, i entre els premiats van aparèixer també Román Santalla, el líder sindical Cándido Méndez o l’agroagència Acodea, així com les periodistes Ana García Cortés i Pilar Tardío o la directora d’Aequalita Consultora, Natalia Salvo.
Enrique Bayona es va mostrar “molt content” pel premi que li va entregar UPA, i va recordar aquelles experiències incipients al Matarranya. “Me van destinar en comissió de serveis a Vall-de-roures. Vaig arribar a l’agost de 1976 com a agent d’Extensió Agrària. Vaig fer un estudi socioeconòmic de tota la comarca, sector primari inclòs, i allí vam detectar una sèrie de problemàtiques. Les més urgents, que hi havia tres pobles que no tenien aigua: la Codonyera, Torredarques i Ràfels”. Accions que es van escometre l’any 1977. Tot seguit, “vam estudiar l’agricultura del territori, on predomine el secà, amb una planimetria irregular, amb èpoques de sequeres i gelades, i on l’ametla, l’olivera, el cereal i la vinya creen incertesa”. D’aquí que el Matarranya va apostar per les granges. “En dos anys vam tramitar més de 200 llicències d’activitat”. I a continuació va arribar la Fábrica de GUCO l’any 1978. “He de fer una menció especial a aquella junta rectora, en aquell moment presidida per Faustino Segura Ferrás”. I és que els membres van demanar un préstec de 19 milions de pessetes, avalant l’operació amb les seues propietats. “Això té un mèrit especial”.
La cooperativa va seguir creixent, fins que l’any 1990 es fundaria la societat de segon grau Arcoiris. L’estratègia del grup s’ha centrat en gestionar tot el circuit productiu, des de la fabricació del pinso per als animals i la inseminació, a la venda directa de la carn. Enrique Bayona va posar en valor la faena actual, encapçalada pel seu director general Juanjo Moles, obrint nous horitzons, com per exemple la posada en marxa de la planta de biometà de cara a la gestió dels purins, o l’adquisició i posada en marxa de la residència de gent gran a la capital comarcal. Bayona va detallar que “natres vam intentar deixar una cimentació sòlida perquè el projecte seguís creixent”. Una societat que s’ha traduït, segons les últimes dades que mou Arcoiris, en 684 treballadors. I “aquí vull fer una menció especial a la migració”, va afegir Enrique Bayona. I és que “quasi el 44% dels treballadors són migrants. Sense estes persones no es podrien portar per avant tots els treballs que es fan a les diferents plantes”, assegurant d’esta manera la viabilitat del projecte i els reptes del futur més immediats.
Precisament, i mirant cap al futur, Bayona es va mostrar optimista. “Des de fora, jo veig futur”. Va identificar l’aparició de la pesta porcina africana com una “pedra en el camí”, especialment perquè Espanya produeix molt més porcí del que menge i, actualment, exporte un 65 per cent de la carn a l’estranger. Per sort, les relacions diplomàtiques a la Xina van fer possible formalitzar un document de regionalització. Per tant, encara que tenim un brot de la pesta a Barcelona, “la resta d’Espanya pot seguir exportant a la Xina”. Ara bé. “S’ha de tindre molt de control i vigilar que esta malaltia no es propague dels animals salvatges als domèstics”. I, sobretot, no anar a més, perquè el preu del porcí ja s’ha ressentit. Un segon repte per al futur del sector porcí és la qüestió residencial. Enrique Bayona va detallar que “hem viscut un abandó institucional i d’iniciativa privada important. No hi ha cases per a llogar. Però tampoc hi ha promoció privada per a poder comprar”. Bayona va recordar que “des de la bombolla del 2008, pràcticament no s’ha fet cap bloc als nostres pobles. Això és un problema. A dos anys vista tindrà una solució. Però ara, patirem”.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Enrique Bayona, veí del Matarranya reconegut per l’organització agrària UPA amb el premi ‘Entre Aguazones y Boiras’:
