El projecte de recuperació del voltor negre al massís dels Ports aixeca el vol

El majestuós voltor negre torna a planar sobre el massís dels Ports i podria convertir-se, en els pròxims anys, en una imatge habitual també als cels del Matarranya. El projecte de reintroducció impulsat pel Parc Natural dels Ports, amb la col·laboració de GREFA, ha fet els primers passos amb l’alliberament a finals de l’any passat de vuit exemplars i amb la previsió d’arribar a la cinquantena en un termini de cinc anys.

En una entrevista a este mitjà, Joan Mestre, biòleg i tècnic del Parc Natural, explica que l’objectiu és “recuperar una espècie amenaçada que es va extingir del massís” i restablir processos ecològics, a més de facilitar un corredor biològic entre les colònies ibèriques i les de la resta d’Europa i Àsia. El voltor negre (Aegypius monachus) va desaparèixer de Catalunya entre finals del segle XIX i principis del XX, principalment per la persecució directa, l’ús de verins i la pèrdua d’hàbitat.

Els primers exemplars alliberats van passar entre vuit i dotze mesos en una gàbia d’aclimatació. Segons explica Mestre, este període és clau per “trencar la filopàtria”, és a dir, la tendència d’estes aus a reproduir-se al lloc on han nascut. “Volem que associïn este entorn com el seu lloc d’origen i que, quan arribi el moment de criar, tornin aquí”. Cal tindre en compte, que els animals alliberats són jóvens i encara trigaran uns anys a reproduir-se.

Les primeres setmanes les van passar al voltant de la zona d’aclimatació, però ara ja s’han dispersat per la península. A través dels localitzadors GPS que porten instal·lats els han localitzat per Almeria, Andalusia, Castella la Manxa, i entre Astúries i Galícia. “També hem tingut tres baixes”, es lamenta Mestre. Dos es van ofegar al mar en intentar creuar cap a Mallorca i un tercer el van localitzar a la zona de Lleida molt dèbil i no va sobreviure. “Els inicis sempre són complicats, i cal tenir en compte que són animals que ja havien passat per centres de recuperació perquè presentaven algun problema. Esta és una segona oportunitat.”, assenyala el tècnic.

El retorn del voltor negre no és només simbòlic. Les quatre espècies europees de voltors —voltor comú, voltor negre, trencalòs, aufrany i, afegida recentment,el voltor de Rüppell— es reparteixen les funcions en l’eliminació de carronya. “Quan hi ha un animal mort, primer hi arriben els corbs. Després els voltors comuns, que consumeixen les parts toves. El voltor negre, amb un bec més potent, trenca la pell i els tendons, i, finalment, arriba el trencalòs, que s’alimenta d’ossos”, detalla el biòleg. Tots ells completen el cicle natural de descomposició. Un procés natural que limita la propagació de malalties i recicla matèria orgànica.

El voltor negre, un nou símbol per a tot el territori
Segons un estudi de viabilitat redactat el 2020 per GREFA, els Ports ofereixen un hàbitat idoni: 35.050 hectàrees ben conservades, zones tranquil·les i presència d’arbres de grans dimensions per a la nidificació. L’espai pot esdevenir un nus estratègic entre les colònies del Prepirineu i les del centre peninsular, consolidant un corredor biològic entre Europa i Àsia.

El projecte també ha buscat la complicitat local. Els alumnes de primària de Mas de Barberans, en una activitat d’educació ambiental van batejar els primers exemplars amb noms com Aguait, Airosa, Aixada, Andorres, Arena, Argilaga, Arion, Arnes, Auliva i Aulivera, seguint l’ordre alfabètic per identificar cada tanda anual.

El Matarranya és territori veí i està unit geogràficament al massís. Així ho explica Mestre, “els animals no entenen de fronteres administratives. El massís és una unitat geogràfica i els exemplars es mouen tant per territori aragonès com català”.

A més del valor ecològic, la iniciativa pot reforçar l’atractiu del turisme de natura i d’observació d’aus.”Els Ports tenen una ubicació estratègica, molt a prop del Delta de l’Ebre, que és un referent”, explica Mestre i afegeix que “la presència d’espècies emblemàtiques com el voltor negre —amb una envergadura que pot arribar als 2,80 metres— pot reforçar este atractiu. És un animal imponent que aporta valor a l’ornitofauna i també al potencial turístic del territori”

Mentrestant, cinc nous exemplars —procedents de Madrid i Lleida— ja s’estan aclimatant a les instal·lacions del Parc. Si tot evoluciona segons el previst, el proper alliberament arribarà entre la tardor i finals d’any. Els cels dels Ports i del Matarranya podrien començar, així, a recuperar una silueta que feia més d’un segle que havia desaparegut.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Joan Mestre, que és biòleg i tècnic del Parc Natural dels Ports, en relació al projecte de reintroducció del voltor negre

MARTA JIMÉNEZ