Quatre de cada 10 negocis del territori, en perill per la falta de relleu generacional
La Cambra de Comerç i la Diputació presenten un informe sobre la viabilitat empresarial als municipis d'entre 500 i 2.000 habitants. El document alerte que només el 3% dels propietaris tenen menys de 30 anys
Quatre de cada deu negocis dels pobles de mida mitjana de la província corren perill de desaparèixer en els pròxims anys a causa de la falta de relleu generacional. Esta és una de les conclusions més destacades que s’extrauen de l’estudi sobre l’activitat econòmica en poblacions d’entre 500 i 2.000 habitants, i que van presentar dijous la Cambra de Comerç i la Diputació Provincial. L’informe, que ofereix una radiografia detallada de 30 pobles i ha comptat amb la participació de 467 empreses, revele que el 42 per cent dels empresaris actuals té més de 55 anys, mentre que la presència dels jóvens menors de 30 anys al capdavant de negocis és pràcticament anecdòtica, representant un 3% del total. Tot i que 7 de cada 10 propietaris afirmen que la seua activitat és econòmicament viable i rendible, el procés natural de jubilació amenace amb tancar portes que no troben continuïtat. Un fenomen que afecte sectors estratègics com l’hostaleria, el comerç, l’alimentació i altres serveis bàsics, que actuen com a autèntics motors de dinamisme en el medi rural i són fonamentals per assegurar la qualitat de vida dels veïns i evitar que el territori perdo la seua vitalitat.
Les dades de l’informe posen de manifest que la supervivència de tots estos negocis no depèn de la seua facturació, sinó d’un canvi profund en el model de vida i les expectatives del món emprenedor. El diputat delegat de Desenvolupament Territorial i veí del Matarranya, Javier Ciprés, ha considerat en una entrevista a matarranya.media que “molts d’estos negocis funcionen bé, però han d’afrontar un procés natural de transició”, amb una generació jove que “té ganes de treballar, però vol mantindre també el seu oci i model de vida”. De fet, Ciprés va recordar que inclús en alguns sectors, com la mecànica o la construcció, hi ha empreses que han instaurat la jornada contínua. De cara a la cura i a la conservació del teixit empresarial de les poblacions de mida mitjana, el diputat delegat va reclamar una revisió del Fons d’Inversions de Terol, recordant que “les ajudes a les menudes empreses que volen instal·lar-se al territori són limitades”. Javier Ciprés va afegir també que el FITE s’hauria de centrar en ajudar els autònoms rurals a sufragar gastos de notaria o d’adquisició de locals, perquè “seria una mesura concreta i oportuna per a lluitar contra la despoblació i mantindre els serveis per als pobladors”.
Si filem prim i ens submergim en l’informe, el document especifique que el 65% de les empreses tenen només 1 o 2 treballadors. De fet, i durant la presentació, es va posar l’accent en el fet que el relleu generacional s’ha de veure com una oportunitat per a nous emprenedors. Al respecte, Antonio Santa Isabel, que és president de Cambra de Comerç, va defensar que “és fonamental treballar des d’ara per a facilitar el relleu empresarial i aprofitar les oportunitats que ofereix el nostre territori”. Paral·lelament, Ana Sanz, que és directora general de Pimes i Autònoms del Govern d’Aragó, va manifestar que “impulsar el relleu signifique aprofitar projectes amb clientela i història que tenen un paper fonamental en la vida de cada municipi”. Per a sensibilitzar sobre esta qüestió, s’ha llançat el vídeo ‘Negocios que renacen‘, un document que mostre exemples reals de successions reeixides. Finalment, Santa Isabel va concloure que “només sumant esforços entre institucions i territori podrem mantindre els serveis i impulsar l’emprenedoria”. La clau passe per convertir estos negocis en actius atractius per a la migració i els jóvens, assegurant que el teixit econòmic no s’escole per la fissura generacional.
Este informe sobre els municipis de mida mitjana done continuïtat a un treball iniciat l’any 2024, que es va centrar en els municipis de menys de 500 habitants i que alertava que dos de cada tres negocis no tenien un relleu identificat. Amb la culminació d’esta segona fase, la Cambra de Comerç ja té pràcticament coberta tota la província, a l’espera d’un tercer informe que analitzarà les localitats de més de 2.000 habitants.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Javier Ciprés, diputat delegat de l’àrea de Desenvolupament Territorial, amb qui parlem del controvertit vídeo de la carretera de Ràfels i de l’informe que Diputació i Càmera de Comerç han impulsat sobre els negocis dels municipis de mida mitja:
