El CITA impulse una formació a Arenys de Lledó per a valoritzar la llana
Estes jornades, que es viuran del dilluns 30 de març al dimecres 1 d'abril, pretenen aportar ferramentes pràctiques per a millorar l'esquileu i crear noves oportunitats de mercat al voltant del producte
Des de fa dos anys, i quan ens referim a llana, toque parlar d’Arenys de Lledó. De fet, seguint la línia de treball i de recerca que es va obrir a partir de la ‘Fira de la Llana’, el Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària de l’Aragó (CITA) impulsarà, entre el 30 de març i l’1 d’abril, la formació ‘Valorització de la llana: del camp al taller’. Esta iniciativa, emmarcada dins dels Fons de Transició Justa i cofinançada per la Unió Europea, pretén convertir el Matarranya en una zona d’aprenentatge pràctic per als pastors, artesans i investigadors. L’objectiu és clar: transformar la llana, catalogada com un subproducte procedent de l’ovella, en un recurs econòmic viable. Les jornades combinaran sessions teòriques dins de l’Hostal la Sociedad d’Arenys amb sortides de camp que visitarà ramaderies locals, on es recolliran mostres per a analitzar la qualitat de les diferents races ovines, i amb una atenció especial a la rasa aragonesa, la més estesa al territori, explorant-ne les seues particularitats macroscòpiques i les seues possibilitats de mercat.
La problemàtica de la llana continue sent un repte majúscul per al sector primari, especialment per la rigidesa de la normativa. Blanca Abril és tècnica d’investigació del CITA, i recorde que la realitat no ha variat massa en l’àmbit legal. “La normativa és la normativa i no s’ha pogut canviar. La llana segueix sent considerada un subproducte animal no destinat al consum humà (SANDACH) de categoria tres”. Tot i este mur burocràtic, Abril destaque que la clau passe per la conscienciació en origen. “El que volem és donar-li la importància que té l’esquileu. Esquilar bé és important per poder aprofitar la llana i que en un futur recupere el valor econòmic que ha perdut”. Durant el curs s’abordarà el benestar animal i les bones pràctiques abans, durant i després d’este procés, i entenent que un bon maneig del bestiar és el primer pas perquè la fibra sigue apta per a usos posteriors. “És un curs de formació i aprenentatge per veure que este material té moltes més sortides de les que pensem”, va apuntar la tècnica del CITA.
Més enllà del sector tèxtil, que al llarg de la història ha estat la principal sortida de la llana, este recurs busque nous horitzons que comencen a traure el cap en indústries com la construcció o l’agronomia. Segons Blanca Abril, s’ha avançat significativament en aplicacions com l’aïllant tèrmic. “Hi ha empreses que han vist molt bones propietats a la llana per a l’edificació o l’automoció, i el contacte amb altres projectes de l’estat ha empès estes iniciatives a seguir investigant”. Durant la formació prevista a Arenys, també es mostraran aplicacions artesanals com el feltre o el filat, oferint una visió 360 graus de la llana. Amb tot, la resposta a esta convocatòria està essent molt rellevant. “Estem molt justets de places”, va manifestar Blanca Abril, que va recordar que “el límit són 20 persones perquè volem que siga una formació molt interessant i manejable”. Per tant, i si quede alguna persona interessada en inscriure’s a les jornades, des del CITA recomanen que no es demore massa. Ho pot fer a través del formulari que han creat a partir de la pàgina web del Centre d’Investigació.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Blanca Abril, tècnica d’investigació del CITA, en relació a les jornades sobre la revalorització de la llana que es viuran a finals de març i primers d’abril a Arenys, i que estan pensades per als pastors i artesans:
