Alba del Campo serà la primera parada d’una exposició itinerant sobre castells i defenses
El centre d'estudis Arcatur, adscrit al “Instituto de Estudios Turolenses” de la Diputació, ha impulsat una mostra que té intenció de rodar per tota la geografia
La casa consistorial d’Alba del Campo serà el punt de partida de l’exposició itinerant Castillos de Teruel, una mostra a través de la qual el Centre d’Estudis Arcatur, vinculat al Instituto de Estudios Turolenses (IET) de la Diputació, pretén mostrar la riquesa i diversitat del patrimoni fortificat de la província. La inauguració oficial és viurà este mateix dissabte, i es complementarà amb una xarrada titulada El castillo de Alba: la conversión de un bastión fronterizo en principal referente cultural y turístico de Alba del Campo. L’acte inaugural comptarà amb la presència de Beatriz Martín, vicepresidenta primera de la Diputació i diputada delegada de l’IET, Inmaculada Plaza, la directora de l’institut, i Rubén Sáez, que és el director del centre d’estudis Arcatur. L’exposició fa un recorregut per l’arquitectura defensiva principal de tota la província terolenca entre els segles X i XIX a través de deu panells i un mapa explicatiu que incorpore 170 construccions documentades.
L’exposició permet contemplar des de fortaleses andalusines fins a fortificacions de la Tercera Guerra Carlina, passant per castells senyorials, militars i eclesiàstics, a més de masos amb elements defensius i recintes emmurallats. Les fortaleses andalusines són poc conegudes perquè es van reutilitzar i alterar després de la conquesta aragonesa o es van desmantellar per aprofitar les seues pedres. Destaque el castell d’Albarrasí, per ser l’alcassaba de l’únic regne de taifes independent d’este territori. Durant els segles XII i XIII, les ordres militars van aparèixer com a comunitats religioses dedicades a la defensa de la fe. A Terol es va crear la primera ordre militar hispana, Militia Christi, amb seu al castell de Mont-real. Durant al segle XIII es va establir el model de poblament dispers més característic: els masos fortificats. En tota la província s’han identificat un centenar d’estes estructures, localitzades sobretot al Maestrat, Gúdar i el Matarranya i vinculades a explotacions familiars.
A la Baixa Edat Mitjana, els castells seran la residència del senyor feudal, amb funcions administratives i defensives. La seua mida guardava relació estreta amb el poder i nivell econòmic del noble. Els castells d’Híjar, Manzanera o Mora de Rubielos van acabar transformant-se en autèntics palauets. La Mitra de Saragossa va aixecar també dos dels castells-palau més esplèndids, com serien el de Vall-de-roures i Albalate. Ja al segle XIX, la Tercera Guerra Carlina va necessitar d’un reforçament de posicions i la construcció de torres de telegrafia òptica, com per exemple el cas de Ràfels. Respecte a nuclis amb grans recintes emmurallats, se citen Cella, Cedrillas o la Puebla de Valverde, entre d’altres. Els visitants d’esta exposició coneixeran com la pólvora i l’artilleria van fer necessari crear nous conceptes estructurals. La previsió és que esta exposició tingue una funció itinerant, amb la possibilitat de que es puga exposar per diferents racons de la geografia provincial.
